www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

16 Abr, 2009

Cap a un altre sistema

La voluntat dels humans encara no intervindrà en el canvi del sistema. L'orde natural ha de ser substituït per l'organització humana; així ho vinc dient des de fa temps.

La crisi que estem passant no és tan sols financera, sinó també econòmica i social. Avancem directament cap a una crisi d'espècie. Les nines russes són un bon símil per explicar què és el que està passant. La nina gran està oberta, després n'apareixen de dins, una darrera l'altre, fins arribar a la més petita; aquesta és la que guarda la part essencial del que està passant.

Fins ara els colls d'ampolla pels que havia travessat el nostre gènere no eren processos dels que els humans tinguessin consciència universal, però ara sí. Tenim una incipient consciència d'espècie que s'està socialitzant, espero que a marxes forçades, si no, no arribarem a temps de dirigir la transformació cap a la qual, de forma accelerada, camina la nostra espècie.

La socialització de la revolució científicotècnica ens obre termodinàmicament les portes del caos i el cost que comportarà serà més alt que el de la revolució industrial.

Desconeixem el cost específic que significà la revolució Neolítica fa ara 7.000 anys. Sens dubte, fou el creixement demogràfic exponencial en els llocs on s'hi establia, però un desastre pels grups que no la assumien com a pròpia.

La revolució industrial va acabar amb les economies no productives, va socialitzar les matèries primeres i accelerà els desequilibris constant-nos el 20% dels efectius humans. Per la seva part, la primera i la segona guerra mundial varen matar 100 milions de persones i les seves conseqüències devastadores en el planeta plantejaven condemnar-ne a uns altres cent milions.

Ara, és l'hora de l'evolució del sistema amb la darrera de les revolucions: la científicotècnica, que per instal·lar-se en el planeta necessitarà metabolitzar la seva energia; això es produeix en unes condicions molt diferents a les anteriors. En primer lloc, perquè nosaltres hem intervingut accelerant els canvis en els ecosistemes, generant desequilibris econòmics de gran magnitud, consumint energia de forma irresponsable, i conseqüentment el sistema està arribant a un llindar termodinàmic. La diferència de gradient entre entropia física i entropia social s'accelera; els problemes en el futur estan assegurats.

Quan s'arriba a exponencials convergents, la única solució és el caos. Malgrat tot, sóc optimista.

Aquest article va ser publicat per primer cop el 8 d’abril a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI

Comentaris

Tot i estant prou d'acord amb part de la interpretació del fenómens evolutius, les revolucions, neolíyiuqes, industrials o de la Internet, com a preocupat constantment per les pérdues de vides humanes vull recordar que el cost de, per exemple la Primera Guerra Mundial va se amplement ultrapassat pel cost de la epidemia de grip de l'hivern següent del 1918: 60 milions d'Europeus en poc més de 10 mesos.I d'això quasi que ens hem oblidat.
Comentaris?

Publicat per Xavier Allué 18 Abr 2009, 10:13

Estaria bé saber per quin o quins fets vostè és optimista, frase amb la qual acaba aquest article tan sintètic.
No s'hi val a deixar-nos amb la mel a la boca.

Publicat per Pepa Puigdevall 22 Abr 2009, 10:35

Hola Eudald vaig estar a les jornades ultimes sobre Evolució Humana a Sangonera la Verde, i m´agradaria que m´explicares exactament el significat de (entropia física i entropia social)així mateix entre (antropia i entropia)
Moltes gracies

Publicat per Anna 26 Abr 2009, 16:28

Aclarir també el concepte de diferència de gradient entre les entropies física i social. És a dir, potser els comentaristes estem demanant una transcripció literària de l'explicació científica (passar de fórmules matemàtiques a paraules), si és possible.

De totes maneres, Eudald, les teves explicacions il·luminen enormement la foscor en què estem immersos.
Gràcies per sociabilitzar els teus pensaments i estudis.

Salut!

Publicat per Albert 10 Mai 2009, 20:35

Per navegar pel caos assumit com a realitat, per mi és necessari basar-se en les potencialitats personals.Això vol dir escomençar a entendre que el pensament,la solitud de l'individu,les seues bases intel.lectuals són el sarró per a poder seguir.I per altra banda l'instrument de treball,d'aplicació és la cultura.
Com deia Rita Levi Montalccini,quan anem al psiquiatra al sofà s'estiren,un cocodril,un cavall i l'home,ja que el cervell actual de l'home és la suma de tots tres i ara potser el cervell de l'home pren possessió de tots.És inevitable que hi havigue gent que no assumisca el canvi,com bé vos heu dit.

Publicat per eduard roso 19 Mai 2009, 18:28
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primer mes de l'any: