www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

18 Feb, 2009

Davant la migració, evolució o involució social? ( i 2)

“Es al·lucinant que, tot i que estem al segle XXI, encara es parli d'emigració quan (...) hauríem de referir-nos a fluxos d'intercanvi o de moviment de persones”

Com a conseqüència de l'herència dels processos de colonització i del saqueig dels recursos naturals que han sofert els països subdesenvolupats, aquests pobles, als quals nosaltres preteníem civilitzar, es troben ara amb dificultats per tirar endavant en un context capitalista. La seva pobresa és conseqüència, en gran part, de la nostra irresponsabilitat com a espècie conscient. Per aquest motiu, quan escolto al meu voltant comentaris xenòfobs procedents de persones pertanyents a tot tipus de classes socials i de moltes diferents edats no puc sinó enfadar-me i constatar un cop més la ignorància humana.

Penso, que si com a societat caminéssim cap a l'encontre i no cap al desencontre, és a dir, si avancéssim tots plegats cap a l'evolució responsable, acolliríem d'una manera molt diferent als nombrosos espècimens que, des de qualsevol racó del planeta arriben als nostres pobles i ciutats. Hi ha un dia en què comencen a caminar i a desenvolupar-se pels nostres carrers, compren en les nostres botigues, i fan ús de la nostra seguretat social, uns drets que per herència filogenètica també els hi pertany.

Cal, conseqüentment, pensar en una altre direcció i, en aquesta línia, hem de fomentar la integració de la diversitat i treballar contra la homogeneïtzació de la cultura d'espècie. Només d'aquesta manera podrem integrar experiències i construir un món amb valors evolutius crítics que ens humanitzin més ràpidament.

La nostra pròpia consciència

Es al·lucinant que, tot i que estem al segle XXI, encara es parli d'emigració quan, tractant-se de la mateixa espècie, i que vivim tots en el mateix planeta, hauríem de referir-nos a fluxos d'intercanvi o de moviment de persones. Ens falta, per tant, avançar en una cosa fonamental que és la nostra pròpia consciència, i de forma crítica, de tal forma que la consciència crítica d'espècie hauria de convertir-se en un objectiu i una prioritat en l'àmbit de l'educació. La nostra intel·ligència socialitzada ho pot fer possible, però s'ha de portar a la pràctica, amb l'espasa de Damocles pendent de que, si els nostres comportaments no varien, podem contribuir a la nostra extinció. Desapareixerem com al seu dia va succeir amb l'Homo habilis, l'Homo antecesor, l'Homo neanderthalensis etc...

Si volem que això no passi, hem de ser conscients que l'evolució no té lògica, però la humanització, a aquestes alçades del nostre procés evolutiu, sí que l'ha de tenir.

Aquest article va ser publicat per primer cop a la seccio Prisma d'El Mundo el passat 14 de gener de 2009

 

Comentaris

Hola, estic molt d'acord en que hi ha un moviment oscil.latòri que moltes vegades pot no tenir cap llògica, però l'aprenentatge de l'individu té diverses formes, i una d'elles és precisament olscil.lar entre una posició i una altre abans de dil.lucidar quina és la més apropiada. Aquí s'afegeix la qüestió del temps, per això moltes vegades sembla que l'evolució no te llògica. Si que te lògica, el que passa és que te temps diferents. Poden passar moltes generacions en una família per arribar a un aprenentatge concret, i en canvi es poden assolir molts canvis en una sola generació. Les coccions son diferents, però poc a poc, tots evolucionem de forma similar. Jo vaig néixar a catalunya, filla de català de pares espanyols, i mare galesa. Tinc claríssim que la nacionalitat és una qüestió social i que la identitat no hauria de passar per una afiliació d'un país. Pero ha interessat i convingut per economia a vegades i per codícia altres, que les persones d'identifiquin a un lloc com si aquell lloc fos seu. Això a catalunya ho hem viscut molt. ´Després de consolidar la identitat catalana, de reafirmar-la i defensar-la, ara hem de dir que en realitat no hi haurien d'haver fronteres?
Es comprensible, que el que s'hagi identificat molt fortament, seguint les primeres instruccions, tingui un conflicte personal a l'hora de conciliar aquestes 2 postures que semblen irreconciliables. Per tal de facilitar la comprensió i la llògica, haurien d'haver debats sobre la qüestió, debats on les persones poguéssin manifestar les seves contrarietats, però alhora haguéssin d'escoltar perquè en realitat aquestes postures no son tan contradictòries.
La identitat catalana, es relativament important. Però davant de fets que engloben la supervivènbcia d'altres essers humans, aquest valor és més important que la identitat catalana. Es una qüestió de prioritats del moment, no? La vida està per sobre de la identitat nacional, no?

Publicat per Virgínia 21 Feb 2009, 22:59
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El masculí de gata: