www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

21 Des, 2008

Imperis i la fi del capitalisme

He tornat fa poc del Perú, on treballo en la recerca dels primers pobladors del Cusco amb un equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social que jo dirigeixo i que efectua un projecte de recerca al Machu Picchu. Ho he fet en mig d'aquesta greu crisi del capitalisme financer. Tots els sistemes comencen i s'acaben, els evolucionistes ho sabem molt bé. Els inques, al segle XV, van arribar al seu màxim esplendor, és curiós que ho fessin en el mateix segle que els espanyols van descobrir i conquerir Amèrica, la base més tard d'un gran imperi.

Els dos imperis, el dels inques i l'espanyol, van desaparèixer, un després de l'altre. Res dura per sempre. Resulta curiós, quan parles amb els economistes lliberals, que es pensen que el capitalisme serà etern; és una concepció metafísica de l'evolució, segons ells, hi ha veritats absolutes i sistemes infal·libles i d'altres que no ho són.

Aquestes posicions són, per descomptat, posicions absurdes. Com és que em poso a parlar d'això ara? Doncs bé, penso que el que està passant és el començament del final del capitalisme; la globalització és la daga que l'esventrarà. Ja han tingut el primer avís, el que no saben és que no n'hi haurà d'altres.

Parlen de refundar el capitalisme, què més voldrien. Això és una il·lusió, un idealisme, un miratge voluntarista. Però està bé que es plantegi d'aquesta manera; si fa tan sols 10 anys, algú hagués dit això, se l'haurien mirat pensant que era boig. Ara es poden dir totes les bestieses que es vulguin i, davant del desconcert, tothom escolta estorat a qui la diu més grossa.

El col·lapse de l'espècie és un fet que ens pot explicar moltes de les coses que estan passant. Es obvi que caldrà estudiar amb més profunditat els sistemes econòmics i socials per entendre'ls bé, però també s'hauran d'estudiar a fons els processos evolutius, en un continuum enorme i gràcil bucle en espiral.

La socialització del capitalisme porta a la seva mort. Una mort que no serà immediata però serà més ràpida del que pensem. Tots sabem que, quan una cosa deixa de funcionar, deixa de tenir sentit. Al capitalisme l'hi està passant el que li va passar al paleocomunisme. La nostra generació haurà vist caure el paleocomunisme i el neocapitalisme; hem tingut sort de veure la història accelerada.

El capitalisme, com la vida de les espècies, té un temps limitat. La nostra espècie té 180.000 anys, ha conviscut amb l'Homo erectus, l'Homo neanderthalensis, l'Homo floresiensis, totes han desaparegut, nosaltres continuem, però també tenim data de caducitat, això és clar. El capitalisme ha conviscut -i conviu- amb el comunisme, jo sóc comunista i també tinc data de caducitat.

La selecció natural actua i la cultural també ho fa; cauen els imperis, però també cauen les cultures, els sistemes, etc, són les lleis de l'evolució. El que pensem nosaltres no és sempre el mateix que passa; les nostres conviccions són molt importants, però l'evolució és implacable; és per això que penso que al capitalisme li està arribant la seva hora. Més de 200 anys, tal i com s'ha accelerat la nostra espècie, són molts.

Es per això que parlo d'imperis, ara li arriba l'hora al gran imperi americà, el gegant amb peus de fang comença a fer figa; abans l'hi havia arribat a la Unió Soviètica. Forma part de l'evolució, per selecció, encara no som prou humans per moure el món amb lògica. El temps marca l'emergència, la contingència i la decadència fins a l'extinció, també per al capitalisme.

Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el 3 de desembre de 2008.

Comentaris

Quan va caure el Comunisme, vaig dir que començava l’agonia del Capitalisme. Ja, ja, deien alguns. Jo els deia, “El llop del capitalisme no te por que li prenguin el menjar i per axó menjarà golós i s’indigestarà”.

Publicat per Ferran Plana 22 Des 2008, 19:04

Excelent article, em quedo amb la frase: "més de 200 anys, tal i com s'ha accelerat la nostra espècie, són molts". Esperem que el canvi cap a la lògica i la raò sigui el menys traumàtic possible. Potser es molt esperar, però el que més ens pot ajudar és empenyer plegats en la mateixa direcció.

Publicat per Mike Fish 27 Des 2008, 12:45

Que el capitalisma s'acaba? jajajaja

això no s'ho crei ningú. Una persona que diuen que és seriosa com tu no ho huaria de dir això...

Publicat per jordi 03 Gen 2009, 16:11

En aquesta devallada del capitalisme, quin paper i tenen Xina i Rúsia? Sembla que, de moment, els agrada aferrar-se al neocapitalisme.
Ajudaran a l'acceleració de la caiguda o bé empenyeran fort perquè la caiguda sigui més lenta? No pot ser que Xina prengui el relleu i es converteixi en un imperi neocapitalista que domini el món durant unes quantes decades?

Publicat per Consol Molgosa Català 09 Gen 2009, 13:47

Benvolgut professor Carbonell,

Fa temps que segueixo el vostre bolc i la vostra obra escrita i en som un fervent admirador. Per això us en don l'enhorabona.

Aquest article m'ha produït una especial satisfacció, ja que expressa moltes idees que jo també tant. Especialment, m'ha agradat la qual·lificació de paleocomunisme.

Per això voldria aprofitar l'avinentesa per demanar-vos una breu opinió sobre el llibre "L'orígen de l'estat, la família i la propietat privada" que supòs que heu llegit, ja que és un clàssic de l'antropologia engelsiana.

Molt atentament,

Publicat per E. Ginard 13 Gen 2009, 20:26

Apreciat E. Ginard,
És molt important haver llegit aquest clàssic i sobretot haver-lo entès. És un plaer.

Publicat per Eudald Carbonell 22 Gen 2009, 08:40

El capitalisme pot caure, però el que caldria desitjar seria que el vingui al darrera no sigui pitjor, com per exemple un (neo)comunisme. Ja se sap, tots iguals, però alguns seran més iguals que els altres, no per talent o mèrits, sinó per més crueltat, caradura i seguidisme del Gran Germà. Un gran Humanista com Joan Sales va escriure "Incerta glòria" per denunciar la mentida negra i la mentida roja i la seva tasca continua ben vigent avui en dia.

Publicat per LS 30 Gen 2009, 23:04
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan: