18 Oct, 2008
Davant la crisi
Enllaç permanent |
Comentaris (3) |
Retroenllaços (0) |
Articles Mundo Quan s'enfonsava el comunisme hi havia molts amics i enemics, que estaven contents. Ara que el capitalisme comença a donar mostres de cansament i pèrdua específica, altres ens mostrem cautes. Les últimes fuetades poden ser funestes. Els animals ferits són més perillosos.
El que no es comprèn, és que el que està passant és una oscil·lació del col·lapse de l'espècie en el segle XXI. No és només un problema de la falla estructural del sistema capitalista que té de recórrer a les nacionalitzacions per aguantar-se el cul, sinó que, la socialització de la revolució científica tècnica ens porta cap a un nou sistema i una nova formació social.
Els humans evolucionem adaptant-nos i desadaptant-nos. Ens socialitzem gràcies a les emergències i a les innovacions que una vegada socialitzades fan canviar les relacions socials de l'espècie. Però cada vegada que això passa, estressem l'espècie. M'agrada il·lustrar el que dic parlant de la Revolució Industrial i el seu èxit planetari.
La Revolució Industrial que es produí al segle XIX i es consolida al segle XX va significar un canvi en el món d'abast incommensurable. L'espècie ha passat de mil i escaig a més de 7.000 milions afavorida per la revolució científica i tècnica.
El que ningú es para a pensar és que la revolució industrial va ser la responsable de la mort de més de cent milions d'humans, directament en la primera i la segona guerra mundial i com a conseqüència de la desestructuració del sistema.
Ara en el segle XXI davant la crisi, -el llop ja ensenya les orelles-, perdrem també entre el 10 i al 20% dels espècimens humans, com a conseqüència de la socialització de la revolució científicotècnica. Això significa prop de mil milions d'humans.
El coll d'ampolla es planteja com la incapacitat humana d'escurçar el gradient termodinàmic entre antropia i entropia. L'energia que hem generat ja no és només una qüestió ideològica i social, sinó, també física. La solució està en el caos, la lògica, vindrà després.
Per aquest motiu, no em fan cap gràcia els fracassos dels sistemes, ja que no hi ha alternatives humanes que puguin substituir de forma eficient el que hi ha per el que hi ha d'haver-hi. Com a comunista hauria d'estar content, la lenta caiguda del capitalisme hauria de beneficiar al socialisme però això està per veure.
Els que em llegiu, ja sabeu què penso. Encara no som humans i això és un procés molt llarg i costós que cal saber si el que farem demà és millor del que fem avui. Només una nova consciència basada en el progrés conscient i l'evolució responsable ens pot acostar a una realitat que sigui constructiva a llarg termini.
Es l'hora de la veritat com a espècie, ens alegrem que el món vagi malament per poder-lo arreglar. El problema és que no sabem com, aquesta és la gran contradicció. No estem preparats per ser millors, cal evolucionar més i més ràpid, pot ser desprès del col·lapse l'espècie renaixerà com l'au fènix.
Aquest article va ser publicat per primer cop a la secció Prisma d'El Mundo del siglo XX, el 8 d'octubre de 2008El problema és que l'evolució no es pot forçar. El canvi vindrà naturalment, amb el relleu generacional. Els que manen ara pertanyen a la era industrial, són les noves generacions les que han crescut en la nova era digital.
Però tinc dubtes que cap de les generacions que estan començant ara mateix, ni les que ja hi són, pertanyin encara a la era cientÃfica.
Veient aquest món farcit de cà meres, ordinadors i satèl.lits diria que cada cop ens queda menys temps, per tenir la capacitat de dir prou, abans de que sigui del tot impossible aixecar la veu. No és que estigui en contra de la tecnologÃa, ans al contrari; en el que no tinc cap confiança és l'èlit que ens governa i controla aquesta tecnologia.
El gran problema és que per dir prou ho haurÃem de fer plegats, des del coneixement i amb una consciència comú. I crec que justament és l'estructura econòmica i social, globalment ineficient, farcida de valors perversos i manipulacions; és la que ens empeny a lluitar amb l'altri per tal de tirar endavant, en comptes d’ajudar-nos a treballar plegats, multiplicant el potencial individual.
La vida de l'home corrent sovint el paralitza i l'allunya d'ell mateix i la relació amb els demés, allunyant-lo per tant, també d'un futur millor. Les qüestions fonamentals que crec ens aturen de plantar-nos tots plegats, és l'esclavitud al diner i el menyspreu institucionalitzat al coneixement i a la raò. I es que al final, tal com dius al post, potser la solució està en el caos i la lògica és el que vindrà després. És ben trist, però cada cop sembla més evident que potser serà l'única via per tal d'avançar, i aixà algún dia esdevenir humans.
Publicat per Mike Fish 24 Oct 2008, 02:33Amics, l'evolució es pot forjar, però s'ha de fer de forma responsable i conscient
Publicat per Eudald carbonell 27 Nov 2008, 18:46
