7 Oct, 2008
Evolució i progrés
Cada vegada és més freqüent trobar-se arreu la paraula evolució. Em sento orgullós d'haver contribuït en aquesta moda en el meu país gràcies a les descobertes d'Atapuerca que han servit per donar suport a aquesta paraula. Penso que evolució no és només una paraula, és un concepte.
Evolució són els canvis que es produeixen en els sistemes durant el transcurs del temps. Hi ha qui confon evolució amb progrés i cal explicar que no és el mateix ni de bon tros. Es per això que vull intentar explicar-ho de manera que tothom pugui discutir-los amb coneixement de causa.
Progrés és un concepte que indica direccionalitat, igual que la fletxa del temps. Progrés s'utilitza com a sinònim de prosperitat i de benestar en el cas de les societats humanes i això vol dir que el progrés té una lògica antròpica que cal construir. Ben al contrari, evolució és un concepte atzarós i que no té una lògica humana, es produeix per atzar i per selecció natural en el cas del organismes vius.
Cal anar en compte, doncs a l'hora d'emprar els mots que tenen una estructura conceptual profunda i en molts de casos poc clarificada en el llenguatge que fem servir de forma quotidiana.
Ara, en el segle XXI, a mi m'agrada dir que haurem d'anar en compte amb tota aquesta sèrie de conceptes; l'ús que en fem pot ser molt significatiu de la direcció adaptativa i transformadora que inicia la nostra espècie. Es per això que cal centrar el debat amb els conceptes que acabem de plantejar.
Quan parlem de creixement sostingut en el segle XXI, parlem per parlar. Com és que pensi d'aquesta manera? Ho faig perquè és totalment anòmal que ens plantegem continuar creixent quan encara no som capaços de mantenir el progrés de tota l'espècie d'una forma digna. Prop de 3.000 milions d'espècimens viuen al nostre planeta sense tenir unes condicions de progrés humà tal i com l'entenem els espècimens que vivim en països desenvolupats. Fins i tot en els països desenvolupats, un percentatge important dels seus habitants viu en la pobresa.
M'agrada parlar de dos conceptes que vaig socialitzant: el progrés responsable i l'evolució conscient. Des de la meva perspectiva, la barreja de ambdós conceptes poden ajudar-nos a comprendre què està passant en el planeta i com nosaltres podem donar una resposta a la nostra adaptació com a mamífers intel·ligents i conscients.
L'evolució ha de ser responsable perquè ara som capaços de modificar la selecció natural i el progrés ha de ser conscient perquè som responsables dels nostres actes. La tecnologia socialitzada, així com el coneixement adquirit ara en estructuració exponencial, ens donen el camí per caminar cap a aquesta concepció conceptual de la nostra estratègia com a primats humans.
L’addició de consciència crítica al procés evolutiu ens dona la clau per a la construcció de noves estratègies antropogèniques més adaptades a un cervell amb un còrtex prefrontal desenvolupat i a una socialització cada vegada més sistematitzada.
Article publicat a el diario El Mundo del siglo XXI el 24 de setembre de 2008
Moltes gràcies per aclarir conceptes. En el 2on i tercer paràgrafs queda clar. Però precisament les meves preguntes serien:
si realment milions d'especímens no poden progressar ja que no tenen les condicins necessàries per fer-ho (sigui pel que sigui ) continuen depenent només de l'atzar per evolucionar?i
si l'evolució no té lògica humana com és que la podem gestionar?
Si els especímens més privilegiats- posem per cas els que hem entrar en aquesta diguem-ne direcció de progrés - i a més podríem gràcies a la tècnica gestionar l'evolució, com és que no podem o no volem fer-ho ?
Publicat per Pepa Puigdevall 07 Oct 2008, 20:01L’evolució biològica com a tal depèn d’atzars esdevinguts en entorns concrets on es desenvolupen els éssers vius. L’ésser humà no escapa a aquest principi. Ara bé amb l’ús social de la tecnologia cada cop convertim en menys atzarosa la nostra evolució. Els éssers vius solem viure en comunitats. Els mamífers en poblacions i en aquestes sempre hi ha individus més o menys afavorits per diferents qüestions. Les més dramàtiques en el cas humà al s.XXI són les d’ordre social, polític i econòmic. Per això m’agrada pensar en els conceptes de Socialització de la Ciència i de la Tècnica i la Integració de la Diversitat, esdevingudes en una consciència crítica d’espècie que ens faci més humans. Potser això ens acosti més a ser més capaços de decidir sobre la nostra evolució, tan a nivell individual, però sobretot col•lectiu. Tècnicament ja seriem capaços de decidir sobre la nostra evolució, de fet ja ho fem. Altre cosa és que humanament ho siguem. Ja sabeu que penso que “Encara no som humans” i la teva darrera pregunta dona en el clau de perquè ho penso.
Publicat per Eudald Carbonell 14 Oct 2008, 17:42Sovint he pensat en la nostra espècie i la relació que tenim amb el nostre entorn que destruïm a la vegada que construïm i he arribat a la conclusió de que ens caldira una organització mundial com cal,amb seny, per encarrilar la nostra evolució...
Aleshores vam redescobrir els teus llibres Eudald i vam entendre moltes coses.
Amb aquest comentari et voldríem agraïr la teva tasca de tants anys, reflexar l'admiració que sentim pels savis que regaleu els vostres pensaments i somiar o desitjar que algun dia la societat ho valorem prou i aquesta "organització del món" pogués estar en certa manera i encara que fós per una vegada a la història, en mans d'un bon equip de savis i no de psicòpates..
Des d'aquí una abraçada i coratge per continuar!
I moltes gràcies per fer-ho de debò, gràcies.
Buji, agraeixo als especimens que tenen consciència d'espècie com tu els comentaris que feu.
Publicat per Eudald Carbonell 27 Nov 2008, 18:49
