17 Des, 2007
Progrés conscient
Explicar conceptes serveix, entre d'altres coses, per reforçar-los com estratègies de pensament. I ara es tracta de pensar, hem d'avançar des de la societat del coneixement cap a la societat del pensament. Aquesta és la meva proposta per tal de desencadenar la discussió sobre el nostre futur al planeta.
Quan sovint llegim i sentim que cal que hi hagi un desenvolupament constant o un creixement sostenible, em poso a tremolar. Encara predomina la visió de que els recursos del planeta són il·limitats i de l'estratègia de creixement d'espècie, com si no tinguéssim prou informació per planificar-ho.
Per a mi penso que cal parlar de progrés conscient com una nova fita en la nostra mentalitat humana de qui es reconeix dins el seu substrat animal. Gairebé tres milions d'anys d'hominització ens contemplen i cal ser conseqüents amb el nostre passat, present i futur biològic que des de fa també molt de temps es fusiona amb el substrat cultural.
Quan proposo el progrés conscient, ho faig amb la perspectiva de fer entrar en circulació conceptes explicatius que emergeixen en el procés evolutiu. El concepte «progrés» té una gran acceptació per a tothom, poca gent hi està en contra, fins i tot els conservadors el fan servir per justificar que les coses no canviïn, i, per descomptat, els progressistes utilitzem sempre aquesta paraula com si es tractés d'una cosa bona per naturalesa.
Però, ara no es tracta d'aquell concepte clàssic dels segles XIX i XX; el que convé és adequar-lo als canvis que hi ha hagut els darrers anys com a conseqüència de la revolució científica i tècnica i de la seva socialització imparable, ja que actualment els ritmes d'expansió del coneixement arriben com mai havia passat a més quantitat de persones, tot i que no a tota la població del món, com ja sabem.
En el procés d'adaptació humana al planeta, després de la intel·ligència sorgeix la consciència que dóna consistència al que està passant, la mateixa que fa que ens sentim responsables del que succeeix .Amb la consciència crítica d'espècie, comencem a sentir-nos humanitzats, tot i que no l'apliquem de manera oberta i sistemàtica.
El progrés conscient sorgeix fruit de la revolució industrial, un mecanisme econòmic de canvi i d'adaptació de la nostra espècie. El concepte progressista neix a conseqüència d'una voluntat humana d'anar millorant socialment per mitjà de la ciència i de la tècnica.
Quan ens adonem que no hi ha possibilitat de créixer més sense que fem que perilli l'espècie si no millorem la nostra organització; quan ens adonem que és factible un millor tractament de l'energia i que les relacions socials estan lligades a la manera de fer-ho, serà aleshores quan es pugui fer possible aplicar la consciència crítica per organitzar el progrés conscient.
La socialització de la ciència i la tècnica és a l'arrel de tot això. La planificació sistemàtica de les estructures per establir punts de control sobre els sistemes, la gestió científica de l'energia i de la matèria, i l'equilibri en les relacions socials són els elements que ens porten a sustentar aquest concepte.
El progrés no ha perdut significat, continua sent la nostra forma d'adaptació perquè és una síntesi de la millora i de l'organització de la consciència planetària que va néixer al segle XX, s'ha manifestat de manera intuïtiva en totes les branques de coneixement, esdevenint un emergent clar perfectament detectable també des de la ciència.
Ara som en un punt on cal insistir en el valor operatiu que pot tenir el progrés conscient per mitjà de totes les mesures que hem proposat. Es possible que sigui una forma de pensar, però de ben segur que també ho és d'actuar.
Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el 21 de novembre passat
Hola, Eudald. Bà sicament, donar-te les grà cies per la introducció que ens vas fer per a la monografia de la Balma de la Xemeneia, d'infausta memòria. En quan al text de la part superior, dir-te que continuo admirant la teva perseverança i la teva energia. Que sigui per molts anys. Una abraçada. Joan Abad
Publicat per joan abad 17 Des 2007, 18:40L'home no pensa, només actúa segons un mecanisme instintiu basat en el manteniment homeostà tic de l'espècie. Qualsevol proposta de contextualitzar la inteligència social a un model "humanitzat" fracassarà i acabarà assumint els rols habituals de qualsevol civilització: guerra, conquesta i opressió (a nivell cultural, social o econòmic, indistintament).
Publicat per La veu de la conciència 17 Des 2007, 20:32