27 Feb, 2009

Antonio Gades i els processos revolucionaris a Amèrica Llatina

Publicat per eudaldc 13:03 | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0) | Política i societat civil

Madrid acull un homenatge al ballarí pel seu compromís social i artístic

Antonio Gades (1936 – 2004) es va fer molt famós com a ballarí, però són molts els qui no obliden tampoc el seu compromís social i artístic, que sempre el van acompanyar. Precisament, en reconeixement a aquestes dues facetes s’ha organitzat un acte que es realitzarà dissabte dia 28 de febrer a les 17 hores al Palau de Congressos de Madrid, al qual m’han convidat a participar-hi.

Cartell que anuncia l'acte

En concret, se celebrarà una taula rodona sobre els processos revolucionaris a Amèrica Llatina, per iniciativa de la Fundación Obrera de Investigación y Cultura (FOIC) que ha comptat amb la col·laboració del Govern de Cuba i el recolzament del Partido Comunista de Los Pueblos de España, del qual Antonio Gades va ser militant i membre del seu comitè central fins a la seva mort. Hi intervindré juntament amb Abel Prieto, ministre de Cultura de Cuba; els escriptors Santiago Alba i Carlo Fabretti, i l’escriptora Belén Gopegui.

Com he expressat ja moltes vegades, jo també sóc comunista i sempre m’han interessat els processos revolucionaris d’Amèrica Llatina, on en els darrers anys he anat sovint amb motiu de la Red de Orígenes (RDO) que des de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) – que dirigeixo- impulsem amb equips científics d’allí per compartir coneixement i promoure diferents projectes de recerca, socialització i docència.

Durant la transició espanyola, Antonio Gades es va declarar com un català d’Elda, el poble valencià on va néixer. D’ideologia marxista, va acabar militant al Partido Comunista de los Pueblos de España i es va mantenir vinculat al Partit Comunista de Cuba durant tota la seva vida.

Amb algunes de les seves creacions artístiques va efectuar gira per diversos països d’Amèrica Llatina. El 2004, poc abans de morir, havia rebut de mans de Fidel Castro, un personatge que jo sempre he admirat, l’Orden José Martí, la màxima condecoració de la República de Cuba. Les seves cendres estan dipositades al Mausoleu dels Herois de la Revolució Cubana.

18 Feb, 2009

Davant la migració, evolució o involució social? ( i 2)

Publicat per eudaldc 20:42 | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0) | Articles Mundo

“Es al·lucinant que, tot i que estem al segle XXI, encara es parli d'emigració quan (...) hauríem de referir-nos a fluxos d'intercanvi o de moviment de persones”

Com a conseqüència de l'herència dels processos de colonització i del saqueig dels recursos naturals que han sofert els països subdesenvolupats, aquests pobles, als quals nosaltres preteníem civilitzar, es troben ara amb dificultats per tirar endavant en un context capitalista. La seva pobresa és conseqüència, en gran part, de la nostra irresponsabilitat com a espècie conscient. Per aquest motiu, quan escolto al meu voltant comentaris xenòfobs procedents de persones pertanyents a tot tipus de classes socials i de moltes diferents edats no puc sinó enfadar-me i constatar un cop més la ignorància humana.

Penso, que si com a societat caminéssim cap a l'encontre i no cap al desencontre, és a dir, si avancéssim tots plegats cap a l'evolució responsable, acolliríem d'una manera molt diferent als nombrosos espècimens que, des de qualsevol racó del planeta arriben als nostres pobles i ciutats. Hi ha un dia en què comencen a caminar i a desenvolupar-se pels nostres carrers, compren en les nostres botigues, i fan ús de la nostra seguretat social, uns drets que per herència filogenètica també els hi pertany.

Cal, conseqüentment, pensar en una altre direcció i, en aquesta línia, hem de fomentar la integració de la diversitat i treballar contra la homogeneïtzació de la cultura d'espècie. Només d'aquesta manera podrem integrar experiències i construir un món amb valors evolutius crítics que ens humanitzin més ràpidament.

La nostra pròpia consciència

Es al·lucinant que, tot i que estem al segle XXI, encara es parli d'emigració quan, tractant-se de la mateixa espècie, i que vivim tots en el mateix planeta, hauríem de referir-nos a fluxos d'intercanvi o de moviment de persones. Ens falta, per tant, avançar en una cosa fonamental que és la nostra pròpia consciència, i de forma crítica, de tal forma que la consciència crítica d'espècie hauria de convertir-se en un objectiu i una prioritat en l'àmbit de l'educació. La nostra intel·ligència socialitzada ho pot fer possible, però s'ha de portar a la pràctica, amb l'espasa de Damocles pendent de que, si els nostres comportaments no varien, podem contribuir a la nostra extinció. Desapareixerem com al seu dia va succeir amb l'Homo habilis, l'Homo antecesor, l'Homo neanderthalensis etc...

Si volem que això no passi, hem de ser conscients que l'evolució no té lògica, però la humanització, a aquestes alçades del nostre procés evolutiu, sí que l'ha de tenir.

Aquest article va ser publicat per primer cop a la seccio Prisma d'El Mundo el passat 14 de gener de 2009

1 Feb, 2009

Davant la migració, evolució o involució social? (1)

Publicat per eudaldc 13:46 | Enllaç permanent | Comentaris (4) | Retroenllaços (0) | Articles Mundo

Fa ara més de 800.000 anys, l'Homo antecessor, l'espècie representant de les primeres poblacions humanes d'Europa, ja habitava la Sierra d'Atapuerca (Burgos), on havia emigrat procedent de l'est euroasiàtic; així ho demostren les restes arqueològiques que vam trobar per primer cop al jaciment de Gran Dolina. El nostre avantpassat homínid més directe com a espècie en el territori es va veure obligat, ja en aquella època, a abandonar el seu entorn més immediat, és a dir, el seu hàbitat natural, impulsat per les necessitats de subsistència. Va ser d'aquesta manera com va començar un viatge molt dificultós, amb motivacions importants com la cerca de millors condicions climàtiques i de majors possibilitats de supervivència com a espècie.

Des de llavors, han hagut de transcórrer centenars de milers d'anys d'història apassionant durant els quals els moviments migratoris que han dut a terme les diferents comunitats humanes tenien com a filosofia la consecució de la terra promesa, del famós Dorado, i l'Evangelització dels salvatges, entre d'altres. En definitiva, en el desig de poder gaudir d'una vida millor i d'un futur més prometedor, un fet que ha anat constituint una de les característiques específiques del nostre gènere.

Les evidències científiques

A la llum de les evidències científiques, i concretament per la informació que ens ha proporcionat l'estudi de l'evolució humana, podem asseverar que segurament la majoria de la població actual del planeta té a Euroàsia, l'antic continent africà i asiàtic, les arrels dels nostre arbre genealògic.

Davant d'aquesta realitat, com és possible que després de tants mil·lennis d'història, discriminem a individus de la nostre pròpia espècie, que sense cap afany colonitzador, deixen l'únic que posseeixen, els seus éssers estimats, per embarcar-se, sense cap més opció en molts casos, en un llarg i perillós viatge que els porta a la recerca de millor qualitat de vida o, segons com, a perdre la vida en un desert, en un oceà o en una frontera...?

Em pregunto si això és parlar d'evolució o involució com a societat. La falta de compassió per aquelles persones que tenen menys béns que els afortunats dels països desenvolupats sembla ser també una qualitat de la nostra espècie, un tret que dubto molt que parli bé de nosaltres com a individus socials.

Al llarg dels temps, les societats més desenvolupades s'han anat enriquint amb l'espoli, el robatori i l'apropiació de recursos i territoris que no ens pertanyien, tot sota el paraigua de colonització de pobles indígenes i molt sovint amb l'ús de la violència. No estan encara prou satisfets amb aquest fet, els eduquem en la nostre cultura, en la nostre religió, en la nostre llengua, ja que creiem ser exemple d'evolució i civilització. Hem perdut així la oportunitat de enriquir-nos amb la seva tradició, amb el seu folklore, amb el seu coneixement, és a dir, amb la seva idiosincràsia, oblidant-nos de que la diversitat és un element imprescindible d'enriquiment personal, creixement cultural i social de l'espècie.

Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el passat 31 de desembre de 2008