31 Des, 2007
Consciència crÃtica de l'espècie
Enllaç permanent |
Comentaris (3) |
Retroenllaços (0) |
Articles Mundo Els humans ja som conscients de que som una sola espècie. Ha costat molts segles i ha calgut avançar molt en el coneixement superant el concepte decimonònic de raça i d'altres trapelleries culturals de «tercera regional» per arribar-hi.
Els avenços en el coneixement són possibles gràcies a milers de científics socials que estudien diferents camps i posen en comú tot el seu saber sense perjudicis culturals ni de classe. El nostre jovent afronta la coneixença del món amb una sèrie d'instruments que nosaltres ja hauríem volgut tenir.
Nogensmenys, hi ha una capacitat que cal desenvolupar i no està estretament lligada al coneixement objectiu; es tracta de la capacitat de pensar sobre el que es coneix, i de la capacitat crítica d'actuar davant el pensament a través de l'acció social.
Tot plegat ens porta a ser objectius afirmant que no hi ha races i que som una sola espècie, una afirmació que ens condueix a la consciència humana socialitzada i a la no discriminació pel color de la pell, entre d'altres factors físics i ètnics. Quan acceptem la varietat no perdem la nostra singularitat sinó al contrari, vol dir que integrem informació en una perspectiva que és més que mai solidària, de transformació de la nostra vida en la recerca del benestar de tothom.
Tenim molta informació, tenim cada vegada més coneixement i més capacitat d'acció sobre nosaltres mateixos i sobre el nostre entorn; som eficaços a l'hora d'organitzar i d'aconseguir informació fàcilment. Nogensmenys, tenim tot tipus de problemes amb els equilibris socials i econòmics i encara les guerres, les matances, la fam i les malalties fuetegen a més de la meitat dels Homo sapiens del planeta.
El progrés conscient ha de ser l'instrument de transformació social de la nostra espècie. Es basa en la capacitat d'aprofitar el coneixement objectiu que ens dóna la ciència i d'aplicar-lo tecnològicament i de forma crítica en l'avenç i en el desenvolupament dels humans i del seu entorn.
Es tracta de la humanització per mitjà de la consciència crítica d'espècie; d'aprofitar la nostra capacitat de tornar a dissenyar la nostra conducta una i altra vegada mentre socialitzem els seus beneficis, de manera que la població del món s'equilibri sense que això signifiqui la destrucció dels ecosistemes, sinó la construcció d'una organització social humana que substitueixi l'ordre natural.
No és un problema de les cries, de no saber què fer, és un problema etològic i de disseny d'un cervell com el nostre, preparat per ser conservador. Trencar-lo en un temps de tecnologia i coneixement pot ser la solució a molts dels tants problemes que la humanització no està resolent correctament.
L'espècie pot estar en perill si no pot entendre el que ella mateixa ha aconseguit, que la selecció natural ja no es l'única que empeny els canvis i les transformacions. La nostra lògica és responsable de moltes coses que ens passen; ara, la lògica ens ha de servir perquè nosaltres siguem els responsables del que fem ja que només amb la responsabilitat controlarem l'hominització i la humanització del sistema Terra.
Aquest article va ser publicat per primer cop el 5 de desembre passat a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI
17 Des, 2007
Progrés conscient
Enllaç permanent |
Comentaris (2) |
Retroenllaços (0) |
Articles Mundo Explicar conceptes serveix, entre d'altres coses, per reforçar-los com estratègies de pensament. I ara es tracta de pensar, hem d'avançar des de la societat del coneixement cap a la societat del pensament. Aquesta és la meva proposta per tal de desencadenar la discussió sobre el nostre futur al planeta.
Quan sovint llegim i sentim que cal que hi hagi un desenvolupament constant o un creixement sostenible, em poso a tremolar. Encara predomina la visió de que els recursos del planeta són il·limitats i de l'estratègia de creixement d'espècie, com si no tinguéssim prou informació per planificar-ho.
Per a mi penso que cal parlar de progrés conscient com una nova fita en la nostra mentalitat humana de qui es reconeix dins el seu substrat animal. Gairebé tres milions d'anys d'hominització ens contemplen i cal ser conseqüents amb el nostre passat, present i futur biològic que des de fa també molt de temps es fusiona amb el substrat cultural.
Quan proposo el progrés conscient, ho faig amb la perspectiva de fer entrar en circulació conceptes explicatius que emergeixen en el procés evolutiu. El concepte «progrés» té una gran acceptació per a tothom, poca gent hi està en contra, fins i tot els conservadors el fan servir per justificar que les coses no canviïn, i, per descomptat, els progressistes utilitzem sempre aquesta paraula com si es tractés d'una cosa bona per naturalesa.
Però, ara no es tracta d'aquell concepte clàssic dels segles XIX i XX; el que convé és adequar-lo als canvis que hi ha hagut els darrers anys com a conseqüència de la revolució científica i tècnica i de la seva socialització imparable, ja que actualment els ritmes d'expansió del coneixement arriben com mai havia passat a més quantitat de persones, tot i que no a tota la població del món, com ja sabem.
En el procés d'adaptació humana al planeta, després de la intel·ligència sorgeix la consciència que dóna consistència al que està passant, la mateixa que fa que ens sentim responsables del que succeeix .Amb la consciència crítica d'espècie, comencem a sentir-nos humanitzats, tot i que no l'apliquem de manera oberta i sistemàtica.
El progrés conscient sorgeix fruit de la revolució industrial, un mecanisme econòmic de canvi i d'adaptació de la nostra espècie. El concepte progressista neix a conseqüència d'una voluntat humana d'anar millorant socialment per mitjà de la ciència i de la tècnica.
Quan ens adonem que no hi ha possibilitat de créixer més sense que fem que perilli l'espècie si no millorem la nostra organització; quan ens adonem que és factible un millor tractament de l'energia i que les relacions socials estan lligades a la manera de fer-ho, serà aleshores quan es pugui fer possible aplicar la consciència crítica per organitzar el progrés conscient.
La socialització de la ciència i la tècnica és a l'arrel de tot això. La planificació sistemàtica de les estructures per establir punts de control sobre els sistemes, la gestió científica de l'energia i de la matèria, i l'equilibri en les relacions socials són els elements que ens porten a sustentar aquest concepte.
El progrés no ha perdut significat, continua sent la nostra forma d'adaptació perquè és una síntesi de la millora i de l'organització de la consciència planetària que va néixer al segle XX, s'ha manifestat de manera intuïtiva en totes les branques de coneixement, esdevenint un emergent clar perfectament detectable també des de la ciència.
Ara som en un punt on cal insistir en el valor operatiu que pot tenir el progrés conscient per mitjà de totes les mesures que hem proposat. Es possible que sigui una forma de pensar, però de ben segur que també ho és d'actuar.
Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el 21 de novembre passat
10 Des, 2007
Conferència presentació del meu nou llibre a Burgos
Aquesta setmana continuo amb un nou acte de presentació del meu nou llibre El nacimiento de una nueva conciencia. En aquesta ocasió, organitzat per la Fundación Atapuerca, serà dimecres, 12 de desembre, a les 20.15 hores, al Cultural Cordón, Casa del Cordón de Caja Burgos, d’aquesta localitat. Amb motiu d’aquest acte faré una xerrada incidint en alguns dels aspectes que tracta el llibre i que ara vull compartir amb vosaltres tot reproduint el text de la contraportada que diu així:
El nacimiento de una nueva conciencia nos da una visión revolucionaria sobre la condición humana en la que la selección técnica se ha ido imponiendo como un mecanismo de evolución del comportamiento humano. Pero es necesario un pensamiento social crítico que nos conducirá hacia una nueva especie más humana: «De la nueva especie lo más importante será la socialización del conocimiento que hará posible una vida mejor para todos; en segundo lugar, la solidaridad, como valor de cara a conseguir una fuerte conciencia crítica de especie».
La tecnología y la ciencia han ido analizando todos los campos específicos y ahora también el de la evolución. La nueva especie tendrá toda nuestra inteligencia y, además, una capacidad socializadora de la que nosotros carecemos porque nuestro cerebro no ha evolucionado lo suficiente. Estamos hablando de máquinas biológicas humanas con sentimientos y pensamiento. Bienvenido al inicio del tercer milenio, planeta Tierra.
5 Des, 2007
La revolució d’octubre
Enllaç permanent |
Comentaris (2) |
Retroenllaços (0) |
Articles Mundo Noranta anys després, els comunistes encara tenim el record clar de la més gran de les revolucions del segle XX. La revolució burgesa a França va ser un èxit de les classes emergents, el liberalisme substituïa les ideologies polítiques de l'Edat Mitjana. Els nous senyors construïen una nova jerarquia basada en l'explotació industrial de les masses camperoles.
Al segle XX, una nova classe poderosa en els països industrials podia substituir a la burgesia, es tractava de la classe obrera. L'anarquisme, el socialisme utòpic i el marxisme son les ideologies que donen combustible per subjectivar les classes obreres i populars.
Nombrosos intel·lectuals revolucionaris es disposen a organitzar els treballadors i les classes populars per a la revolta i la presa de poder. L'any 1917, a Rússia, els soviets de soldats i de camperols aconsegueixen la victòria. Les estratègies dels revolucionaris i les seves tàctiques tenen èxit.
Cansats de guerres, camperols, treballadors i soldats adopten les ideologies revolucionàries. Cal recordar que la revolució, anomenada després «leninista», es fa amb les consignes de pa, pau i llibertat.
Una revolució que no compta amb les previsions que Marx havia fet, ell estava convençut que les revolucions socialistes es farien als països més avançats com a conseqüència de la presa de consciència de les classes populars.
La revolució no es fa a Alemanya ni a Anglaterra, es fa a la medieval Rússia trencant tots els esquemes de l'evolució en fases previstes pel genial revolucionari. Les conseqüències d'una revolució sense una consciència evolucionada les veurem quan el règim maduri.
La pèrdua dels valors d'una revolució que volia col·locar a tothom en condicions de poder la comencem a viure a l'Occident. Els comunistes estem fent l'autocrítica per tornar-hi quan sigui possible i tinguem clar què cal fer.
Mentrestant, el capitalisme encara no ha fet autocrítica i continua embarrancat amb la manca de solidaritat, la injustícia i les guerres de mercat.
El comunisme és una ideologia social massa avançada per a una població d'Homo sapiens que encara es tracta d'uns primats en un estat evolutiu molt rudimentari. L'experiència soviètica va fallar per la pràctica, no per les conviccions dels revolucionaris i els desitjos d'una gran part de la població, però els idealismes son perillosos fins i tot per als que pensem que les coses es poden transformar.
Per a uns primats poc evolucionats com som nosaltres, és més fàcil no ser solidaris, fer guerres, no donar igualtat d'oportunitats, ignorar al dèbil, que hi hagin classes socials... Sóc dels qui pensen que haurem d'evolucionar molt més per esdevenir comunistes, per compartir i repartir, per donar igualtat d'oportunitats.
La revolució d'octubre va ser un gran esdeveniment per a tots els que pensem d'aquesta manera, però els humans potser encara no estem preparats per ser justos i igualitaris; és possible que la socialització de la ciència i la tècnica ens ajudin a accelerar el procés.
Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el 21 de novembre passat
