www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

5 Jul, 2010

Solidaritat amb consciència

La crisi continua i tota una sèrie d’humans tindran poca possibilitat de trobar treball en el transcurs dels pròxims anys. Fa poc llegia un article sobre el futur de l’economia d’Espanya. Es parlava de que la recuperació econòmica serà un fet al 2011, però que l’índex d’atur serà gran durant molts anys.

Com és possible que l’economia millori però no ho faci per als congèneres d’espècie que estan sense feina? Ara se sent molt expressions com hem viscut per sobre de la nostra capacitat, això ja es veia venir que no duraria... Bé, tots som responsables d’aquesta irresponsabilitat. Aquella situació fictícia ha acabat amb més de quatre milions de parats i la mala notícia és que no es pot regenerar una economia que pugui capturar aquest parats i dóna’ls-hi feina a curt i mig termini.

Ara la mala noticia és que la manca de planificació econòmica i social ens porta a colls d’ampolla que ens perjudiquen a la majoria, però deixen de banda socialment a milions de persones que no tenen opció a viure amb dignitat.

La recerca de guanys capitalistes ràpids, l’explotació encoberta de contingents d’aquí i de fora d’aquí, la manca de principis dels gestors, tan polítics com administratius, i la falta de mobilització social ens ha conduït on estem. L’absència d’un comportament responsable ha portat a la misèria a milions de persones. Famílies senceres es troben a les portes de grans necessitats, algunes fins i tot no poden ni menjar.

L’Estat és incapaç d’adoptar mesures alternatives per a anar cap a la construcció d’un altre sistema i no ha influït per provocar la transformació. Han faltat idees i valentia pel gir social i econòmic del país. El subsidi serveix per a una conjuntura, però no és una fórmula perquè la gent visqui malament tota la vida.

La nostra pròpia crisi evolutiva ens porta aquesta desorientació. L’economia ha d’ estar al servei de les persones i els qui governen, tant políticament com econòmicament, s’han de posar al servei de l’espècie, si no volem que les coses empitjorin més.

S’ha de tenir esperança amb la nostra pròpia humanitat, però alhora cal canviar les nostres conductes. Hem de pensar en les transformacions del present per poder deixar a les nostres cries el principi d’un futur millor en funcionament. Cal que la solidaritat no consisteixi només en pagar impostos, que és molt important, sinó que sigui un exemple de consciència d’espècie que millori el nostre comportament. En el sistema capitalista, tot aquest procés és impossible de dur-lo a terme.

Aquest article es va publicar per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el 16 de juny de 2010

Comentaris

De nou plenament d’acord mestre Eudald!

Tanmateix, m’agradaria afegir quelcom que resulta interessant en referència al poder econòmic i polític actuals, per tal d’aclarir el que realment està succeint (cada cop de forma més exagerada , injusta i mundial) en el nostre estimat planeta.
Una de les definicions d’economia segons l’Institut d’Estudis Catalans és la següent: “Estudi de l’administració correcta dels recursos escassos en els seus diversos usos possibles, per satisfer les necessitats humanes.”
Tot i que, en la meva modesta opinió, aquesta definició no és del tot correcte ja que enlloc de “recursos escassos” haurien de definir-se com a “recursos limitats”, intuïm que existeix quelcom en aquesta definició que no s’acompleix a la realitat: L’actual sistema econòmic capitalista mundial és comporta de manera que els recursos del planeta semblen il·limitats. El poder econòmic, és a dir, fonamentalment els amos de les grans multinacionals (oligopóliques o monopóliques), estan malalts de cobdícia il·limitada – alguns fins i tot són psicòpates; no és broma! - i la resta d’éssers humans en patim les conseqüències
Tres quarts del mateix succeeix amb els polítics. La seva ambició i cobdícia els fa anteposar els interessos dels amos de les grans corporacions abans que els de la població. Per tant tampoc compleixen amb la definició de democràcia. A més, els actuals polítics s’han apropiat en exclusiva de la paraula “democràcia”, com si no fos possible un sistema democràtic al marge de l’actual sistema polític. Hi ha diferents tipus de democràcia però nosaltres estem sotmesos a una democràcia indirecta i poc participativa. Sincerament escollir cada 4 anys entre unes poques opcions polítiques (de vegades només hi ha dues o tres opcions a votar; tendència planetària al bipartidisme) no em sembla gaire democràtic. En realitat tot plegat s’assembla més a una “dictadura política i econòmica” que no pas a una autèntica democràcia.
Per tant, juntament amb l’imprescindible divulgació mundial de la nova consciència crítica d’espècie, hem d’obrir la nostra ment - i alhora, alliberar-nos d’antics prejudicis i tòpics - per tal d’oferir solucions socials i econòmiques completament noves, racionals i evolutives com podrien ser les que proposo, per exemple, a continuació:

- Crear una “Eco- Economia ” fonamentada exclusivament en la justa repartició dels limitats recursos naturals del planeta de forma sostenible, tenint en compte “l’empremta ecològica” dels processos antropològics. Alhora hem de prescindir dels diners. Hem d’abolir definitivament el patró moneda. Els diners són actualment el veritable mal d’aquest món. Hem d’adonar-nos que la utilització del patró moneda resulta actualment ineficaç, injusta i obsoleta, ja que, actualment, no ens permet d’evolucionar com a espècie. Per tant, hem de substituir l’absurd objectiu capitalista de “la creació de riquesa” - és a dir, “la desigual distribució dels recursos limitats”, o escassos, tan s’ha val - per el de l’optimització de l’eficàcia i eficiència dels processos artificials, per tal de millorar el benestar de tota la població humana i, també, el de la resta de la biosfera.
- Crear una veritable democràcia guiada (no governada!!!) per savis altruistes (i sense privilegis) escollits democràticament i periòdicament (cada 8 anys per exemple) pel poble. Tenim mitjans actualment per crear sistemes democràtics participatius (gairebé interactius!) gràcies a les noves tecnologies que, sense cap mena de dubte, podrien permetre, fins i tot, votar referèndums diàriament per internet.
- ...
Podria anomenar moltes més propostes perfectament factibles, però no m’allargo més... d’això he escrit una assaig sencer!

Salutacions a tothom!

Pep Peragón

Publicat per Pep Peragón 08 Jul 2010, 18:28
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan: