26 Jul, 2013
LEGOevolución: entre dinosaures, Atapuerca i guerrers medievals
La mostra, que es podrà veure de forma gratuïta al Museo de la Evolució Humana, fins al gener de 2014, compta amb prop de 200.000 peces i deu diorames
El Museo de la Evolución Humana i moviment ciutadà a Burgos - Cedida MEH
ALE! Asociación Cultural de Aficionados a las Construcciones Lego a Espanya, ha concebut una espectacular exposició amb una original visió de l'evolució de la història des dels temps d'Atapuerca fins als nostres dies. Es pot veure a la zona de tallers didàctics Planta -1 del Museo de la Evolución Humana, a Burgos; l’entrada és lliure.
La mostra inclou prop de 200.000 peces i està composta per deu diorames temàtics, cadascun representant un moment característic de l'evolució i de la història, des de les primeres formes de vida del precambrià fins a l'actualitat. Una exposició, per descomptat, molt recomanable. Vull agrair també als organitzadors la figura que m'han dedicat.
Figura que m'han dedicat - Cedida MEH
El viatge comença a l'edat de la terra, quan es va formar el fons marí i va poder sorgir la vida. D'aquí saltem a l'època dels dinosaures i a partir d’allí viatgem pels primers assentaments humans en el Neolític, l'època romana mostrada a través d'una ciutat d'Hispània, l'Edat Mitjana, la invasió napoleònica vista a través de la batalla de Gamonal i la revolució industrial. A més, el mateix Museo de la Evolución Humana i el Proyecto Atapuerca estan molt presents a la mostra.
Amb Aurora Martin, coordinadora de les activitats del MEH - Cedida MEH
L'edifici del MEH, de l’arquitecte Juan Navarro Baldeweg, i aquesta part de la ciutat de Burgos ocupen també un lloc molt significatiu amb visitants entrant i sortint del Museu, i la presència dels tres codirectors dels Jaciments d'Atapuerca. En un altre diorama es poden veure als membres de l'Equipo de Investigación de Atapuerca treballant en les excavacions i en un altre als pobladors prehistòrics del jaciment de la Sima de los Huesos.
Transport i energia
A més, hi ha multitud de petites figures en miniatura que representen legions romanes, camperols medievals, estudiants d'arqueologia o personatges famosos com El Cid o Napoleó. Visitant l'exposició es pot entendre com ha transcorregut l'evolució de la humanitat, els seus mitjans de transport i l'ús de l'energia, tot amb un gran sentit de l'humor.
Les minifigures tenen un important paper a l'exposició - Cedida MEH
Tots aquests diorames descansen sobre una superfície de 150.000 puntets LEGO, sobre els quals s’alcen totes les construccions. En total, centenars de milers de peces encaixades durant centenars d'hores per membres d'ALE! Més de trenta persones en un treball que ha durat més de tres mesos. Si bé la peça més representativa de Lego és el clàssic maó 2x4 puntets, la minifigura és el més representatiu de l'exposició. Així, des dels primers esquelets de l'Homo heidelbergensis fins a l'Homo sapiens actual estan representats d'aquesta manera amb diferents colors.
Espero que en gaudiu!
technorati tags: construccions , didà ctica , història , arqueologia , ciutat , diorames , col.leccions , exposicions16 Jul, 2013
La mobilitat i la societat de consum
Un dels fets més importants en el funcionament dels animals terrestres i marins és la seva capacitat per desplaçar-se. Nosaltres, els Homo sapiens, ho hem practicat sempre al llarg de la nostra història evolutiva i d’aquesta manera ens hem expansionat i hem arribat a llocs molt allunyats dels nostres orígens, el continent africà.
Aquesta capacitat de desplaçament, els mamífers la duem a terme a través d’una sèrie de mecanismes articulats, les anomenades extremitats. D’aquesta manera, ja siguem bípedes o quadrípedes, podem traslladar-nos transformant l’energia calòrica en energia simètrica mitjançant el moviment del nostre cos. Ara bé, per moure’ns d’un lloc a l’altre hi ha dos elements que devem tenir molt en compte; són l’equilibri i el ritme. Gràcies a ells podem establir els signes continus que ens convenen i anar d’un indret a l’altre. Conseqüentment, sempre hem pogut estar motivats per explorar territoris nous, fos per necessitats (causes climàtiques, recerca d’aliments, competència entre els grups...) o per curiositat.
En tot cas, és un comportament que ens ve de molt lluny, fins i tot, quan no existia el transport mecànic ni animal , l’Homo Sapiens ja es passejava per grans continents del Planeta Terra. Efectivament, se sap que es movien per la seva superfície tant en zones temperades, com en deserts en terres gelades o nevades, per citar només uns exemples. La nostra capacitat d’adaptació i l’ús de la tecnologia ho ha fet possible.
Equipats amb eines de fusta, pedra, i vestits amb pells dels animals que ells mateixos caçaven, aquells homínids van ser capaços de recórrer grans distàncies, i encara que fos en condicions adverses, sabien protegir-se i afrontar les situacions. La calor dels fogars els va ajudar a suportar el fred i l’elaboració d’eines, tan de fusta com de pedra, els va permetre controlar un ampli ventall de necessitats de la vida quotidiana.
Homínids avançats i complexos
No hi ha dubte que eren homínids avançats i complexos. Hem de pensar que els nòmades de la nostra espècie, al no disposar de transport animal o mecànic, tot el pes dels objectes que empraven havia d’estar suportat per les pròpies poblacions humanes que anaven amunt i avall. Això ens explica que aquests humans de la prehistòria portessin a sobre únicament allò que era estrictament necessari per viure, allò que era imprescindible, cosa que alhora ens il·lustra per què no pertanyien a la societat de consum que nosaltres estem acostumats, o almenys ho hem estat fins ara, en patir la greu crisi sistèmica per la que travessem.
L’únic equipatge d’aquelles comunitats d’homínids era la llibertat, el poder viure al costat de rius, llacs, fonts... , així com al fet de poder gaudir del sol i de la verdor de la primavera, i dels refugis en abrics i coves, quan les adversitats climàtiques no els permetien instal·lar-se a l’aire lliure.
Ens podem imaginar, per les evidències arqueològiques descobertes, que segurament eren humans que duien a sobre bosses de pell amb les eines que els calia per fer foc o tallar. També els acompanyaven els arcs i les llances per defensar-se dels animals que es podrien trobar en el territori. Però sens dubte, aquells humans de fa milers d’anys, tot i que no disposaven dels recursos tecnològics que tenim les societats humanes actuals, també eren Homo Sapiens.
Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI, al juliol de 2013
technorati tags: Homo sapiens , mobilitat , equlibri , ritme , desplaçament , trasllat , aliments , competència , adaptació , tecnologia