18 Nov, 2012

Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter

Avui voldria compartir amb vosaltres algunes frases que vaig pronunciar a La Sagrera, a Barcelona, com a pregoner de les festes del barri d’aquest any, perquè considero que alguns pensaments que vaig expressar, tal com vaig dir el dia de pregó, serveixen per a tot espai, i per a tot temps. Aquí van alguns fragments:

“Estem al segle XXI, en plena revolució cientificotècnica, nogensmenys, la societat actual, en el marc del capitalisme salvatge, té els problemes de sempre. Classes populars i mitjanes estan pagant la factura d’un sistema que ja no és capaç de resoldre les seves contradiccions. Cada cop hi ha rics més rics, i pobres més pobres; és la pauperització del poble.

Llegint el pregó de les Festes de La Sagrera el 15 de novembre de 2012 - C.S.B. /IPHES

Qui són els responsables d’aquesta situació tant greu i preocupant? Sens dubte, els qui ens dirigeixen i tots els que miren cap un altre cantó quan se’ls demana compromís i acció contra la desigualtat. El  veritable responsable és la falta de solidaritat,  de consciència de classe i d’espècie. Els humans, si no volem que la història ens passi una factura molt elevada, hem d’afrontar el futur amb força i de manera crítica”.

“En un territori com la Sagrera hem pogut veure com les obres del tren d’alta velocitat posaven al descobert un tresor arqueològic d’una importància extraordinària: un enterrament del Neolític, una inhumació col·lectiva amb desenes d’esquelets que són les restes de persones que vivien en aquest territori fa ja milers d’anys, quan aquest indret era apte per a l’agricultura i la ramaderia. Eren individus que pertanyien a una societat ramadera i agrícola, com molts altres col·lectius de la Mediterrània. Segurament, eren conscients sobre el poble al qual pertanyien i sobre què els havia fet establir aquí”.

Organització

“El territori serveix per viure i conviure. Els romans, una gran civilització que ha marcat la nostra cultura, deixaren les petjades amb les seves vilaes, amb les quals organitzaven el seu espai rural. Roma, un imperi que s’estenia des d’Europa fins a Àsia i el Nord d’Àfrica, representava una forma d’organització  agrícola, ramadera i militar única, amb un status cultural, social i econòmic increïble. Aquí, doncs, a la Sagrera, també els vostres avantpassats varen cohabitar amb aquesta societat esclavista, culta i rica, però classista.

Com podeu veure, les desigualats no venen d’ara. La humanitat ha crescut a base d’aquest tipus de diferències. Com deia Marx, la lluita de classes ha estat el motor de la història. A aquest nivell, les coses no han canviat i ens costarà molt transformar-les. Hi ha molt per fer, si volem humanitzar-nos. Cal ser-ne conscient: és tracta d’un treball que hem de dur a terme entre tots i amb una nova consciencia". 

La revolució industrial va arribar-hi a finals del segle XIX i principis del segle XX. En aquest context, els pobladors de la classe treballadora i popular varen contribuir a deixar la seva empremta. Durant la dictadura  franquista, l’acció de sindicats i partits polítics, entre ells el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), varen ajudar a articular una societat amb una gran força associativa que encara dura.

“La Sagrera és (...) un indret històric en transformació constant, ara, amb desenes de milers de pobladors que veuen amb esperança, però també amb preocupació, i en temps de crisi sistèmica, cap a on avança el barri. Ara és el moment de la lluita amb una organització associativa activa. És l’hora de les associacions de veïns i és el moment de conèixer la història per tal de transformar-la.

Les entitats al capdavant

Les entitats del barri s’han de posar davant dels moviments socials i han d’afavorir la integració de la diversitat. D’aquesta manera, el centre Cívic, el Casal Parroquial, la Nau Ivanow, etc. Totes les entitats, en definitiva,  han de continuar tirant endavant la corrent organitzativa popular. Torna a ser hora de desplegar l’aliança de les forces del treball i de la cultura.  Aquesta, i espero que ho compartiu tots, és la manera més eficient d’aconseguir unitat d’acció i de participació popular, en la perspectiva de tirar endavant projectes engrescadors i que beneficiïn als més desafavorits.

La Sagrera es mou i ha de continuar movent-se te amb el suport crític de tota la ciutadania, perquè aquesta vegi en l’associacionisme actiu una font de progrés i de construcció social pel barri”.

El dret a decidir

“Catalunya necessita la gent dels barris, i els barris necessiten el poble de Catalunya, i  Catalunya necessita poder decidir democràticament, decidir què volen ser com a poble i nació.

La nova estació del tren d’alta velocitat no ha de servir  només per tenir un equipament  intermodal, col·lectiu, de poble i nació i internacional, sinó que s’ha de configurar com un espai ciutadà i de barri de manera que ajudi a l’articulació de la Sagrera, doni feina i bategui amb el veïnat. Això hauria de ser el futur d’un barri que ha estat i vol ser-hi en el futur”.

technorati tags: desigualtats socials , barris , tren d'alta velocitat , crisi sistèmica , troballes arqueològiques , solidaritat , classes populars , consciència , espècie