4 Ago, 2010
Correbous
Enllaç permanent |
Comentaris (7) |
Retroenllaços (0) |
Articles Mundo Les cultures minoiques a l’ illa de Creta, fa més de 4.000 anys, ja jugaven amb els bòvids; era un espectacle que està representat en parets pintades i gerres de l’època. Després, innumerables cultures han fet amb els bous tota una sèrie d’animalades, fins arribar a l’actualitat. Tot això ens ha de fer pensar quin tipus d’espècie intel·ligent som.
Matar es quelcom que alguns humans hem fet sistemàticament. Jo mateix, quan era jove, anava ajudar a un escorxador. La veritat és que no era molt agradable. Matar animals no està prohibit, formen part de la nostra alimentació. Som omnívors i, per tradició, la ingesta de carn ha estat una constant els 3 darrers milions d’anys. Ara hi ha molts espècimens humans que es passen a un règim vegetarià; és lícit.
Torturar un animal vertebrat o invertebrat no te cap justificació; matar-lo per menjar forma part de la cadena tròfica i, per tant, alimentària. Ara bé, mantenir tradicions on es tortura mamífers no és saludable per a l’espècie. M’he plantejat què passaria si fos el revés i els homínids fórem torejats i morts pels bòvids. Sempre es bo posar-se al lloc d’un altre, se’n diu empatia.
Al segle XXI, la consciència d’espècie va emergint amb força. Es lluita contra les injustícies socials i es denuncien. En aquest context, com pot ser efectiva i gran una tradició basada en la tortura d’un animal?.
Es diu que la fiesta nacional és un patrimoni i cal entendre-la com a tal. El patrimoni pels nostres fills i nets seria que la festa nacional acabes essent una tradició fossilitzada, pel propi progrés humà. No totes les tradicions són acceptables, moltes son aberrants i prehistòriques: l’ablació del clítoris, la circumcisió ritual... Al segle XXI no es poden considerar un patrimoni cultural per a la humanitat.
Ara bé, en el món de la revolució científica i tècnica, el món digital i la virtualitat podrien substituir la tortura i mort real en directe. L’avenç social ens permet aquestes coses impensable fa pocs anys; això se’n diu progrés social. Molt possiblement i espero que així sigui, els correbous siguin vistos per a les generacions futures com una excentricitat prehistòrica i els qui els continuï agradant els correbous puguin jugar en el “second life”, vídeo jocs i altres formes virtuals.
S’han de prohibir els correbous? El millor seria que no s’hagués d’arribar a aquest extrem. Prohibir moltes vegades només demostra la incapacitat de fer funcionar el sentit comú. Tenim moltes coses més importants a l’hora de socialitzar-nos.
Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el maig de 2010
