13 Mai, 2009
Humans organitzadors
Enllaç permanent |
Comentaris (6) |
Retroenllaços (0) |
Articles Mundo No tots els espècimens serveixen per organitzar. Aquest és un principi clar, objectiu i concret. Qui no vol, no pot. Qui no sap, no és capaç. La realitat i l'experiència demostren que és d'aquesta manera.
La motivació, l'educació i la bona socialització són tres característiques que ha de tenir tot organitzador. Sense aquestes propietats emergents no és possible que existeixi una socialització com cal del grup i, com a conseqüència, una capacitat de treball en equip per poder aconseguir tots els objectius que es plantegen a nivell estratègic.
La figura social organitzadora és la persona que sap com pensar sobre allò que coneix i després prendre decisions sobre el que és necessari fer. Estem entrant en la societat del pensament i, consegüentment, els humans hem de ser capaços d'entendre que la immensa xarxa de coneixement que existeix s'ha posat a la nostra disposició i és un tresor intel·ligent que ha de ser articulat críticament.
No tot s'aprèn, però no hi ha dubte que alguna cosa queda quan t'esforces. La responsabilitat social és la prova més intel·ligent de la nostra consciència crítica com a espècie. Des d'aquesta perspectiva, no existeix el lideratge com a tret etològic, sinó la corresponsabilitat com a procés d'evolució conscient.
Com ens preparem per dirigir? Com ens hem d'organitzar? La capacitat etològica és un factor que s'ha de tenir en compte, ja que es tracta de trets intrínsecs i que, per tant, han estat modelats per la selecció natural. Tot i que els primats humans estem construïts amb el mateix material no tots som iguals. La socialització és un altre element important que cavalca a espatlles de l'etologia. D'aquesta manera, etologia i comportament social i cultural estan fortament arrelats en el substrat de les nostres capacitats.
La cultura i l'educació formen part d'un entramat incommensurable que pot tenir una bona expressió quan existeix una voluntat ferma d'obtenir objectius a través dels processos de comprensió de la complexitat i de la seva gestió.
Educar-se en la teoria, experimentar amb la pràctica; això és el que hem d'aplicar. No creguis, pensa. No facis cas als qui t'expliquen com organitzar, cosa que ells mai no han fet. Escolta, en canvi, a qui ja han estructurat, perquè són aquestes persones les qui et poden il·lustrar-te en el procés i, a més, de forma empírica. Analitza el que fas i entén la forma de fer-ho. És així com ens humanitzem.
Aquest article va ser publicat pe prrimer cop al diari El Mundo del siglo XXI, el passat 6 de maig de 2009, a la secció Prisma.
