1 Gen, 2000

"Canviar el clima"

Publicat per eudaldc 00:00 | Enllaç permanent | Comentaris (0) | Retroenllaços (0) | Articles Mundo

El planeta és una estructura termodinàmica. Això ja ho sabem, només cal assumir-ho. Ara en el segle XXI disposem d'informació sobre aquest canvis. Som capaços de poder mesurar els paràmetres que ens permeten pronosticar que és el que pot passar, quan es donen unes condicions determinades. A més a més, disposem també de tècniques que faciliten el control de paràmetres climàtics del passat. D'aquesta manera som capaços de comparar dades del passat i el present i conèixer què és el que passa quan hi ha un augment com ara en la proporció d'òxid nitrós, metà i anhídrid carbònic en l'atmosfera.

Per exemple, ara sabem que fa uns 4.000 anys en ple Holocé les temperatures que hi havia al planeta eren més altes que les actuals. Però també sabem que la proporció de gas carbònic que hi ha a l'atmosfera i la seva progressió exponencial no havia existit mai almenys als darrers 10.000 anys. També sabem que el planeta mai hi havia hagut un poblament humà de més de 6.000 milions d'espècimens.

Totes aquestes dades ens permeten fer una reflexió sobre la nostra intervenció en els processos termodinàmics i, com a conseqüència, fent-se augmentar la consciència del que passa, i acceptar que nosaltres hem contribuït de forma específica a accelerar un procés, per altra part natural.

Nosaltres els humans actuals no som responsables dels processos termodinàmics que tenen lloc al planeta, però si que podem ser responsables, i de fet ho som, d'augmentar i accelerar, com he dit el procés. Els Homo sapiens actuals, per tant, no som responsables de lleis físiques de la naturalesa però si que hem de ser conscients de la nostra naturalesa que és a la vegada animal i humana.

No serveix fugir d'estudi i dir que no sabem què passa ni serveix generar una postura apocalíptica entorn al futur climàtic i humà del planeta. Cal desenvolupar una consciència crítica d'espècie que ens porti no al creixement sostenible com alguns diuen sinó al progrés conscient.

La ciència ens permet profunditzar en el coneixement del nostra entorn com mai abans havia succeït a la nostra espècie. Aquest coneixement del nostra entorn possibilita la presa de decisions. La tecnologia ha posat a l'abast dels humans un ventall d'instruments i capacitats que hem de fer servir de forma efectiva i eficient. El progrés conscient s'ha de basar en la gestió eficient de la complexitat i evitar el creixement. No es tracta de créixer sinó d'organitzar-nos per fer front al la complexitat de les relacions de producció i distribució de l'energia humana sobre el planeta, abans que sigui massa tard.

Ser capaços d'entendre el funcionament natural i a la vegada gestionar els nostres recursos amb eficàcia i eficiència no ho podem fer a traves de la litúrgia apocalíptica, però també és veritat que si continuem plegats de braços quan les senyals del planeta i de la nostra organització humana son alarmants i és fan evidents, caminem cap un coll d'ampolla que encara n'ignorem quines conseqüències devastadores pot tenir.

La coexistència de coneixement, l'eficàcia de la ciència , la tecnologia i la responsabilitat d'espècie son conceptes que han de formar part de la nostra presa de decisions col·lectives. No es tracta, només de la nostra lluita, es tracta a més a més de la lluita de les generacions futures per continuar existint al planeta i assegurar-ne una continuïtat racional i consistent.

Espero que aquestes línies ens serveixi de reflexió. Una reflexió que hauríem de fer conscient i pràctica.

Aquest article el vaig publicar per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo s. XXI (Ed. Catalunya) el 14 de febrer de 2007