7 Set, 2012

En el marc de la Diada de l’11 de Setembre, i aprofitant que Ara Llibres ha incorporat el meu llibre El catalanisme evolutiu entre les lectures recomanades per a viure aquesta festa reivindicativa, tenint en compte l’actualitat del text esmentat, voldria compartir amb tots vosaltres alguns fragments:

 “Els humans tenim una estructura genètica semblant, però cadascú de nosaltres és distint. Hi ha petites diferències produïdes durant el desenvolupament històric, la qual cosa fa que tinguem un bagatge individual dins del col·lectiu. Així, a mesura que les persones s’han anat agregant en l’espai, s’han anat construint els pobles i les nacions. Això no ens converteix en especials, ni en essència independents, perquè som de la mateixa espècie, però sí que ens ha de fer conscients de la nostra variabilitat i diversitat per buscar la interdependència amb altres països i pobles”.

“La identitat és el concepte que vol explicar la capacitat que té un grup d’ humans per implicar-se en la defensa col·lectiva dels seus valors culturals i de les seves realitzacions socials. Així, la identitat nacional catalana, com totes les altres, és el producte de tot tipus d’interaccions econòmiques i socials en l’àmbit històric diacrònic”.

 “El català s’ ha de situar com a llengua de socialització bàsica, independentment de la convivència i de l’aprenentatge d’altres idiomes”

Treballadors manuals i intel·lectuals

“… quin és el substrat que pot crear les noves formes de cohesió social de la ciutadania catalana? Per descomptat, la qüestió de la identitat constructiva i inclusiva és bàsica en el procés d’ articulació de les forces progressistes que s’estructurin entorn de les energies dels treballadors manuals i intel·lectuals. La identitat no pot ser reorganitzada sense tenir en compte la integració dels processos propis dels catalans en la internacionalització de les experiències de totes les grans revolucions socials”.

“ En aquest moment, però, el que cal és integrar la diversitat, és a dir, es tracta de sotmetre les diferències entre les cultures humanes a la crítica social específica amb la finalitat de fusionar les seves estructures bàsiques en una nova complexitat dinàmica conscient, sumar d’una manera crítica tot el coneixement, i treballar per una humanitat consistent, cosa que només es pot dur a terme si socialitzem la ciència i la tècnica, que és el motor de la nostra força creativa i el que ens ha fet humans”.

Estratègia social i cultural

“Per arribar al catalanisme evolutiu, la refundació de l’esquerra catalanista, motor de les noves formes de desenvolupament de la nostra comunitat, és inqüestionable com a camí, ja que encara no ha esgotat la seva creativitat com a estratègia social i cultural. El catalanisme evolutiu és el catalanisme no excloent. És la visió integradora dels processos socials, estratègics, culturals i econòmics del país, que han de permetre no perdre la memòria històrica del sistema, però sí renovar-la, reformar- la, reestructurar-la i refundar-la, en la perspectiva de no deixar l’ experiència dels nostres avantpassats com a estèril i buida. Poden haver-hi ruptures, poden haver-hi reformes, però sempre continuïtat. Hem de mantenir el catalanisme basal, perquè encara és una necessitat per a centenars de persones, tant per als qui han viscut com per als qui han treballat a Catalunya, com per als qui sense viure-hi ni treballar-hi poden comprendre que el nostre poble pot contribuir amb una aportació singular al futur de la planetització de la societat humana”.

“La cultura social i la llengua ens permeten entendre el territori d’ una manera determinada i són una forma d’adaptació dels homínids en l’ espai i en el temps. Ambdues han estat adquirides al llarg del procés evolutiu, de manera que ara són consubstancials a la nostra existència social, perquè expressen i representen mecanismes bàsics per a la supervivència de poblacions de la nostra espècie. Hem de situar-nos com a poble, com a cultura i com a llengua, amb la perspectiva d’encapçalar les noves formes d’actuació de l’ésser humà del futur”.

Una dinàmica empírica

“La construcció de Catalunya no es pot harmonitzar sense una perspectiva d’espècie i universal. Com volem tirar endavant aquest projecte? Doncs amb plantejaments teòrics, però amb una dinàmica empírica. En aquesta aposta, la recerca bàsica i l’aplicada són fonamentals. Si som capaços de dur-ho a terme, d’ aquí a quaranta anys haurem aconseguit un lloc com a país en el concert planetari. La recerca científica és un dels instruments de transformació més imponents per als segles que vénen i, com a conseqüència, també per a Catalunya. La revolució cientificotècnica aboca el nostre país a tenir capacitat per aguantar la terciarització mantenint els altres sectors productius. Això ha de ser un fenomen irreversible en la gestació d’una economia basada en part en la investigació, és a dir, en una estratègia de progrés conscient i d’evolució responsable, perquè és més important caminar vers una Catalunya més social i més justa que cap a un país més ric. És un plantejament necessari per al nou catalanisme que li ha de donar suport. Si basem el futur en models de la revolució industrial i en la seva socialització, no assolirem cap procés en què el catalanisme que estem elaborant tingui una expressió consistent. En la nova proposta, la recerca científica ha de ser un pal de paller”.

technorati tags: catalanisme , interdependència , integració , recerca científica , identitat , internacionalització