www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

22 Mai, 2007

El foc com a eina socialitzadora

Publicat per eudaldc 13:01 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | Llibres

El foc va representar la introducció d’un factor inèdit en la vida de les bandes d’homínids, un factor que els va atraure cap al confort i els permeté vertebrar les comunitats d’una manera diferent: van poder augmentar les hores de llum artificialment, coure els aliments, escalfar-se en els dies gèlids. Jo comparteixo amb altres col·legues la idea que la llum i l’escalfor van articular per primera vegada una vertadera comunitat, una altra mena d’organització a partir de la qual s’establiren distintes relacions entre les generacions i també noves formes de comunicació.

A conseqüència d’això, va augmentar la capacitat d’aprenentatge, ja que la comunicació va demanar nous conceptes i noves expressions. Penso, doncs, que el foc és el responsable del desenvolupament ràpid del llenguatge articulat, o sigui, que amb la producció i l’ús del foc neix l’escola en la humanitat.

(...) Evolució-adaptació-revolució, una triada que ens transporta acceleradament a explicar la complexitat que més tard anirà adquirint la nostra espècie. El foc, el seu control, el seu ús, la seva influència són dinamitzadors socials únics i multipolars. Amb el foc, i la seva introducció com a eina de socialització de la comunitat primat, comença el procés singular de l’evolució cultural dels homínids. El foc ens humanitza com ho feren la producció d’eines 2 milions d’anys abans. Fins que no es produeix la descoberta i la domesticació d’aquest element, el cicle de la llum natural marcava l’acció de la comunicació primat, i la llum, en els primats visuals i socials com són els del nostre gènere, era el factor clau de la transmissió de la informació.

Amb la descoberta i l’aplicació del foc, el grup d’homínids va tenir per primera vegada la capacitat d’interrelació múltiple.

 (...) (la revolució de la transmissió d’informació va començar sense aturador, doncs, fa uns 450.000 anys, en el plistocè mitjà)

(...) El control del foc va provocar i intervingué en multitud de funcions humanes i fou la base de nous comportaments, els més significatius dels quals revisem ara:

La producció del foc és, en resum, una descoberta genial que permeté funcions multipolars que van portar a la resocialització de les comunitats humanes. Ens va cohesionar d’una manera molt diferent, ens obrí les portes a nous processos com l’emergència de l’art, el llenguatge articulat, l’acumulació intencional dels morts —activitat associada a rituals funeraris— i el vestit.

(...) El foc va accelerar la comprensió i l’aprehensió de la noció espai-temps, va ajudar a integrar en un pol tota la societat dels homínids, va generar una nova xarxa de relacions de les espècies del nostre gènere sobre la biosfera, perquè implicava una forma de transformació de la matèria, un control biòtic d’allò que era incontrolable; el foc és un element natural sotmès a l’acció antròpica del llinatge humà. Es tractava d’un mitjà de comunicació que només podia ser superat per l’evolució del llenguatge.

Comentaris

El foc dona l'oportunitat de socialitzar al ras en les nits estrellades i no massa fredes. Desenes de milers de generacions d'avantpassats hauran contemplat cels estrellats que per a les dues a tres darreres generacions són espectacles gairebé desconeguts. I s'hauran preguntat que eren aquells milers de llums; i les seves cabòries i la socialització de les mateixes haurà donat lloc a mites i cosmovisions que han perdurat fins avui mateix.

Publicat per Manuel Sanromà 22 Mai 2007, 13:44
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La meitat de 12: