www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

2 Des, 2010

El futur de l’espècie humana (4): On anem

Possiblement aquesta sigui la pregunta amb més regust clàssic. És l’interrogant redundant que s’ha fet la humanitat des que va tenir capacitat d’ubicar-se en el seu espai evolutiu, i és la pregunta que cal plantejar-nos fins que esdevinguem transhumans.

Davant nostre s’obren tres d’escenaris que expliquen l’esdevenidor.

                                                                                                                      Crèdit: Pierre Comunica

El primer és que l’evolució i l’adaptació dels humans en el planeta segueixi igual i que hi hagi continuïtat estructural, amb una sèrie de crisis cícliques que reajusten el sistema i aquest es va reformant durant molts anys per mantenir-se amb certa estabilitat creixent.

El segon escenari és que el sistema que els humans estem construint s’acceleri molt, de manera que les crisis esdevinguin sistèmiques i que la nostra espècie sigui incapaç de reaccionar a l’acceleració i, per tant, es col•lapsi.

El tercer és que l’espècie, com totes les que han viscut al nostre planeta,  s’acabi desprès d’una sèrie de crisis. El resultat seria doncs l’extinció.

Contemplar aquests escenaris pot ser per a l’espècie una bona manera d’ajudar a prendre decisions. També ens permet analitzar què ha passat al llarg de l’evolució amb els organismes que després de temps d’estabilitat, d’estasis, han hagut de canviar les estratègies per sobreviure i han estat sotmesos a un fort procés de selecció. Molts s’han col•lapsat, però d’altres han sobreviscut i d’altres han desaparegut.

És clar, que l’acceleració que ha provocat la revolució científicotècnica i la seva socialització, s’ha de metabolitzar. L’exponencial convergent en què estem situats com espècie, ens porta a una discontinuïtat. Per tant, és possible que el col•lapse sigui el mecanisme de purga evolutiva en el qual la humanitat ens trobarem impel•lits.

Hem de recordar, per estar molt propera, que la digestió de la revolució industrial ens va costar dues confrontacions mundials, les quals van comportar prop de 200 milions de morts directes i indirectes. La metabolització de la revolució científicotècnica també ens passarà factura. Plausiblement, la pèrdua demogràfica serà de l’ordre que abans hem citat: un 15 per cent o més de l’espècie pagarà amb la seva vida la continuïtat evolutiva del sistema.

Com podeu veure, la meva posició s’inclina pel segon escenari, el col•lapse. Estem en una crisi sistèmica que s’anirà manifestant de manera oscil•lant i, possiblement, ens portarà al caos, si no som capaços de matisar-ne els seus efectes.

L’escenari 1, el de les crisis cícliques i el del reajustament del sistema, ja no el contemplo, perquè penso que la crisi sistèmica en que ha entrat la nostra economia, ja el desautoritza. L’escenari 3, l’extinció, en sembla que va en contra del principi d’esperança, tot i que reputats col•legues científics l’han defensat com quelcom irreversible.

Comentaris

Estic d’acord amb que el més probable és el col•lapse, però el que no tinc tan clar és que la evolució de l’espècie humana vagi en el sentit de convertir-nos en transhumans. Si cal saltar del passat al present per entendre el futur, la importància dels cossos exoterrestres en la emergència de la vida a la Terra, és innegable, com també ho és la convergència de diversos documents històrics sobre una manipulació genètica no datada en l’origen de la humanitat.
Michael Cremo, en el seu llibre Forbidden archeology, ens donà nombroses evidencies d’humanitats anteriors i les proves resten amagades arreu. Per tant, per irreverent que sigui, no semblen descabellades les teories d’evolucions inverses on tan l’humanitat com els simis actuals provindrien d’una veritable humanitat primitiva.
Prenen aquest supòsit, és fàcil pensar que successius cataclismes, segons les teories del Dr. Immanuel Velikovsky, col•lapsessin la tecnologia de la humanitat de manera que la seva producció exosomàtica va mimbar fins al punt de patir afectacions epigenètiques que afectaren l’evolució integrada del llinatge fins al punt d’arribar a canvis genètics que el van hominitzar, - les estranyes incongruències detectades en l’evolució de l’Homo neanderthalensis, poden ser una prova -, a partir d’aquí l’evolució o la involució van fer diferents camins.
Possiblement l’acceleració que ha provocat la revolució científico-tècnica s’hagi degut a una massa critica que ens ha fet recuperar la memòria tecnològica, però malauradament encara no hem recuperat l’antiga biologia, o cultura, o “espiritualitat” humana, necessària per la seva socialització i sustentabilitat; de manera que la seva metabolització ens mena vers un nou col•lapse.

Publicat per Marcel 08 Des 2010, 00:53

Estem, dic estem perquè ho hem comentat amb uns amics, preguntant-nos a que et refereixes quan dius " si no som capaços de matisar-ne els seus efectes"....

Publicat per Josep Domènech Codina 03 Mar 2011, 08:43
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital de Tarragona Província: