www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

5 Nov, 2010

El futur de l'espècie humana (3): Per què som com som

En l’evolució del gènere Homo, assolida una capacitat cranial de més de 1.000 centímetres cúbics, arribem a un llindar, i és en aquest moment que es produeixen innovacions importants en el nostre sistema d’adaptació. Es tracta d’un episodi en què algunes adquisicions importants se socialitzen i altres emergeixen.

En aquest sentit, l’emergència de la consciència va ser per al gènere Homo una adquisició. La consciència és la capacitat d’adonar-se de les nostres interaccions amb el mitjà i entre nosaltres i, com a conseqüència, intentar entendre-les. Curiosament, no va ser la nostra espècie la que va iniciar el procés cap a les formes seminals d’aprensió de la realitat. L’Homo heildebergensis, antecessor de l’Homo neanderthalensis, va ser-ne el pioner, tal com demostren les restes trobades al jaciment Sima de los Huesos, a la Sierra de Atapuerca. Allí hem descobert una acumulació intencional de cadàvers que va tenir lloc fa més de 500.000 anys, cosa que indica que l’Homo heildebergensis disposava de coneixement, o d’intuïció, sobre la mort i, probablement, practicava un ritual funerari per acumular els congèneres traspassats. Aquesta acció segurament ens indica el començament d’una nova forma d’adaptació humana desconeguda fins al moment.

En aquella època, no només acumulaven ja els morts de manera intencional, sinó que, per exemple, també tenim proves que els humans desenvolupen altres activitats simbòliques, com l’art. La producció plàstica indica un alt nivell d’abstracció, perquè sense aquesta capacitat és molt difícil entendre com emergeix aquesta propietat en el si del nostre llinatge.

 Per què som com som

                                 Crèdit: Pierre Comunica

El foc i les seves propietats acceleren comportaments que van encaminats a l’adquisició de consciència, gràcies probablement al desenvolupament d’un llenguatge articulat, que retroalimenta un procés d’encefalització progressiu en el nostre gènere.

Hem d’entendre que l’adquisició de consciència accelera de manera sistemàtica la capacitat dels hominins per reflexionar sobre ells mateixos i adonar-se de la seva singularitat, aconseguida a través de la intel•ligència operativa socialitzada.

L’emergència de la consciència i la seva socialització, per a l’Homo sapiens, poden constituir la base d’una nova forma de contemplar-nos, sempre que aquesta consciència esdevingui crítica i operativa. L’adquisició de consciència d’espècie és un fet nou i encara no està generalitzada. Aquesta consciència és una conseqüència de la transformació de coneixement en pensament, per cert, un procés encara molt incipient.

De com la consciència crítica d’espècie s’estengui, es generalitzi i se socialitzi, en pot dependre el futur de la humanitat al nostre planeta. Possiblement, la gran síntesi evolutiva ha arribat en un moment en el qual el nostre cervell està capacitat per aprendre de manera continuada i esbrinar les lleis que governen la naturalesa i aviat, experimentalment, reproduir-les.

El conjunt d’adquisicions que ens fan humans, en el marc del procés d’hominització, són les que asseguren l’emergència de noves capacitats que han de ser contrastades en el marc del progrés conscient i l’evolució responsable de la nostra espècie.

Fragment extret de la lliçó inaugural del curs acadèmic 2010-2011 de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que vaig pronunciar el passat 28 de setembre. 

Comentaris

Del tot d'acord.
És d'agrair la feina i el llegat que tu i en Arsuaga (i en general tots els que heu treballat a Atapuerca) esteu deixant en el camp de la comprensió de l'evolució humana (i de l'evolució de la consciència). La consciència és (aparentment) un dels fruits més impresionants de la natura, i encara és un misteri. Hi ha uns quants investigadors (Hameroff, Penrose i Popp) que estan intentant comprendre els mecanismes de la consciència (de la consciència individual i biològica) des d'un punt de vista quàntic (entesa com un fenòmen quàntic). Potser és una diferent idea ( o potser no) la consciència com a fenòmen individual derivat de la biologia de l'individu ( del seu fenotip), que la consciència d'espècie, que més que una realitat seria més aviat la metàfora d'una major i més íntima empatia entre els humans. O potser no. Perquè per exemple les abelles, de vegades, sembla que actuin com una única consciència.
En fi, un tema apassionant, i del qual depèn el nostre futur, i el futur dels nostres descendents.

Publicat per Jeremias Soler 05 Nov 2010, 11:52

Eudald,

Parlant d'autoconsciència, coneixes el moviment Zeitgeist y el projecte Venus? Desitjo sincerament que ens encaminem cap aquesta direcció.

http://www.movimientozeitgeist.org/

Publicat per Carolina 06 Nov 2010, 10:40
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital de Tarragona Província: