10 Oct, 2010
El futur de l'espècie humana (2): Qui som
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Conferències El procés evolutiu va provocar que per atzar un gènere de l’ordre dels primats, l’Homo, el nostre, comencés a bifurcar-se i s’especialitzés en la producció exosomàtica per tal de regular energia de l’entorn. Amb molta probabilitat, va ser la pressió efectuada pel canvi climàtic, el refredament i la pèrdua d’humitat sobre els ecosistemes africans en el Pliocè, fa tres milions d’anys, els factors que van desencadenar un procés que després seria irreversible, seminal, en l’hominització i humanització del nostre llinatge, a través de l’adaptació tècnica.
Pierre Comunica
La producció de codis externs per regular informació és comparable a la memòria del sistema genètic controlada per l’ADN i transmesa per l’ARN. La codificació, a través de seqüències de reducció de materials, deixen l’empremta d’una activitat informativa que ajuda a autoalimentar la memòria del sistema biològic afegint-hi la memòria tècnica.
La producció d’eines, o codis informatius, pels hominins, utilitzant les mans amb connexió amb el cervell i la recerca de primeres matèries de l’entorn, pot ser anàloga als codis d’informació de l’ADN capaços de produir proteïnes i estructurar morfologies.
Totes les espècies del gènere Homo han utilitzat les eines per adaptar-se, fent d’aquesta adquisició socialitzada, i del llenguatge, la base de bifurcació i canvi respecte a les adaptacions d’altres primats. El factor fonamental és la sistematització de l’ús d’eines, que contribueix de manera acumulativa a l’encefalització. Les seqüències de fabricació i ús retroalimenten les estructures neuronals. La socialització i ús sistemàtic de la producció d’eines i la capacitat de comunicació a través del llenguatge són, doncs, la base del nostre progrés com a humans.
Fragment extret de la lliçó inaugural del curs acadèmic 2010-2011 de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que vaig pronunciar el passat 28 de setembre.
