www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

22 Jun, 2011

Dignitat i 15-M

Recordo que quan varen començar les revolucions del Nord d’Àfrica les definirem com  pròpies de la classe mitjana. Estàvem entranyats que els moviments de rebel·lia s’iniciessin en països on l’estratègia que estava avançant era una altra de ben diferent. Ara hem de veure com acaben i, estar segurs que no hagin fet el treball brut al fonamentalisme. Pot ser  que sense  saber-ho, aquest pobles que havien perdut la dignitat hagin obert la porta a una situació pitjor.

Començo d’aquesta manera, perquè a Espanya s’està produint un moviment social, amb el que estic d’acord amb el que  promouen:  més democràcia, una democràcia real. Però que la única democràcia real és la econòmica. Hem de pensar que  aquesta fórmula política va néixer a Grècia i que només els ciutadans grecs podien votar, els esclaus per descomptat no.

Els intel.lectuals

No fa gaire, vaig llegir un article on es reclama la participació dels intel·lectuals, no els veiem en lloc deien. Vaig pensar millor que no hi siguin, perquè podria passar que manipulessin el moviment. Aquest es el pitjor problema que pot tenir el 15-M. Bé, aquest i que hi hagi líders. Evitar-los en la protesta ha de ser una mesura profilàctica, ja que són representacions arcaiques de l’evolució biològica i etològica, defensen la jerarquia, amb la qual cosa no hi hauria moviment de nou tipus. Tampoc han de donar confiança als partits politics, que estan burocratitzats i només responen als interessos corporatius. Perquè la plataforma 15-M funcioni ha de ser social i col·lectivista, antisistema i sistemàtica, sense líders, però amb organització i  econòmicament independent.

Pot ser, és hora de construir una nova consciencia social sota la direcció de la societat civil. Però, sobretot perquè aquest moviment sigui un rebel·lió, estructural, transversal i revolucionari, ha d’incorporar a les persones que no tenen estudis, als immigrats, als qui no tenen treball, els qui tenen formació superior i són crítics.

Una revolució és un qüestió  molt seria. És una esperança per a l’espècie, no només una enfadada per la situació econòmica i social. Hauria de continuar sent pacifica, un element de prestigi, però hem pregunto fins quans els poders econòmics i el polític estan disposats a permeteu-ho.  Cal tenir-ho present i cal que els que heu impulsat aquest  moviment sigueu capaços de construir estratègia. La tàctica ha estat bona. Estem amb vosaltres. Endavant els somnis.

Aquest article va ser publicat per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI el 15 de juny de 2011

technorati tags: , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primer mes de l'any: