El bloc d'en Climent

Avui diumenge 18, en plena setmana dels barbuts, ahir era Sant Antoni abat, he agafat un vell bastó, té uns quaranta anys, el vaig comprar quan en tenia 9, i uns prismàtics i he anat a fer la segona etapa del meu tomb pels voltants de Valls. Amb l'edat del bastó ja us he dit la meva. De fet, es deu tractar d'un bon bastó perquè des dels nou anys fins ara ha recorregut bona part de les muntanyes de Catalunya i el bastó, no pas jo, es conserva en un estat immillorable. No sé de quina fusta deu estar fet, potser freixa, no ho sé, però aguanta molt bé el pas del temps. (Segueix)

Estic acabant de llegir un llibre sobre art romànic i m'he pujat de la meva biblioteca el següent llibre que llegiré quan l'acabi. Es tracta del llibre d'en Joan B. Culla "Israel, el somni i la tragèdia". Penso que en el moment actual m'ajudarà a situar una mica millor la trista realitat de la guerra que s'està produint des de fa setmanes entre Israel i la Franja de Gaza. Des de ben jove he llegit força llibres relatius a l'holocaust jueu que es va produir a Europa durant el règim nazi. Alguns llibres de Primo Levi, Treblinka, les memòries d'Albert Speer, algun llibre del Nobel de literatura Imre Kertész i d'altres. Al prestatge de la biblioteca m'està esperant encara "Les benignes" de Jonathan Little que llegiré segurament aquest proper estiu. Fa cua, també, "El noi del pijama de ratlles", però aquest vindrà més endavant. (Segueix)

Em meravella la gran sensibilitat que socialistes i peperos han mostrat per les paraules de la diputada del PP Montserrat Nebrera quan s'ha referit a la ministra Magdalena Álvarez. No tinc ganes de comentar les paraules de la Nebrera, però no em puc estar de pensar en la pell tan fina que socialistes i peperos han mostrat quan es feia alguna referència a la parla andalusa. Com a català no puc deixar de banda les múltiples vegades que ni uns ni altres han mostrat la mateixa sensibilitat referida a Catalunya. No us penseu que em sorprenc, eh, de cap manera. Però, malgrat no sorprendre'm, no vull estar-me de deixar constància de la diferència amb la qual els espanyols reaccionen quan algú ridiculitza o menysprea tot allò que tingui a veure amb Catalunya, del que tingui a veure amb qualsevol altre lloc. S'han dit coses gruixudíssimes, xenòfobes, contra Catalunya i els catalans per part de polítcs espanyols, tant del PP com del PSOE, i mai no he sentit cap veu espanyola clamant contra aquest fet. Això de la Nebrera fa riure en comparació amb el que nosaltres ens hem hagut de sentir. Però com ja he dit, no em sorprèn. Només en vull deixar constància.    

M'ha sobtat la decisió d'en Ramon Tremosa d'encapçalar la candidatura de CiU a les eleccions europees. Respecto la seva decisió, només faltaria, m'agrada la gent que es compromet, sigui en l'àmbit que sigui. Malgrat que jo no el votaré, li desitjo molta sort. De tota manera vull exposar la meva opinió, totalment criticable, sobre el compromís de persones com en Tremosa. (Segueix)

(fotos de Sala capitular de Stes Creus, Salmella i Sant Climent) 

Aquesta darrera setmana s'ha signat un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Caixa per a invertir uns quants milions d'euros per a la restauració d'uns quants monuments del romànic català. El pla abarca tota una sèria d'anys, concretament fins el 2013. És una col·laboració entre la iniciativa pública i la iniciativa privada per a preservar el patrimoni nacional del nostre país. S'han citat actuacions en diversos indrets, però no hi he vist cap partida per a Santes Creus i Vallbona de les Monges, les dues germanes pobres de la ruta del Cister. És una llàstima perquè he vist que Poblet sí que rebrà una injecció de diners important, uns 800 mil euros. No és que em dolguin, però penso que Poblet és el monument dels tres que ja rep més diners per a la seva restauració. M'hagués agradat que els altres dos grans monestirs també haguessin entrat dins el pla. Bé, espero que, si més no, puguin gaudir d'altres inversions a part de les que contempla aquest pla. (Segueix)

Avui diumenge m'he llevat i he pogut admirar un cel ben blau lluint com feia setmanes com no veia. Portem una tardor i hivern fred i humit com feia temps que no vèiem. Ens havíem acostumat a hiverns temperats i suaus i ara ens sembla que aquest d'ara és extraordinari. El nostre clima no és un clima sever, ja ho sé, però potser els darrers anys ho ha estat massa poc pel què fa a l'hivern. Feia temps que no recordava un fred tan sostingut i seguit. I ja està bé. (Segueix)

Ja fa unes setmanes que tenia ganes de dir quatre paraules sobre l'ús de telèfons mòbils a l'escola. Sempre que he sentit a parlar sobre l'ús d'aquests tipus d'aparells a les escoles ho he fet en relació als estudiants o alumnes. Darrerament, però, me n'he assabentat que alguns mestres en alguns centres escolars fan servir els seus mòbils a les escoles durant les seves hores de treball amb els alumnes, o sigui, durant les classes que imparteixen. És sobre aquest fet que vull dir quatre mots. (Segueix)

Avui vigília de reis milers de criatures a Catalunya estan esperant el pas de la nit més màgica de l'any. Per les meves filles aquesta ha estat sempre una nit amb una barreja de sensacions. Il·lusió, nerviosisme, mal de panxa, són estats pels quals passen al llarg de tot el nadal. També una mica de por. Esperen els reis amb delit, però també desitgen que no s'acostin a la seva habitació. Així, avui, dormiran les dues juntetes dins el mateix llit tot esperant que els reis passin per casa, però que no entrin a la seva habitació. La festa de reis és una festa amb data de caducitat. Aquest any, penso, serà la data de caducitat per a elles. La petita ja es fa moltes preguntes, però la seva il·lusió fa que encara es resisteixi a creure el que ja intueix pels comentaris dels seus companys d'escola. Però ella resisteix amb sincera innocència. (Segueix)

Avui dia 3 de gener se celebra a El Pont d'Armentera la festa major d'hivern. És la festa del Sant Crist. Enguany és festa grossa ja que se celebren els dos-cents anys de la festa del Sant Crist. Una festa que, segons la tradició, el poble va instaurar per agrair al Sant Crist la seva protecció contra els francesos. Recordem que era l'any 1809, any d'ocupació napoleònica, i de la batalla de Valls o també anomenada del Pont de Goi. Una batalla que no fou gens de broma i que amb la participació de milers d'homes avui commemora l'Arc de Triomf de París amb la inscripció de Valls. Com deia, sembla que el Pont d'Armentera es va salvar de les malifetes dels francesos. Una altra tradició apunta que la festa del Sant Crist es deu més aviat al fet que el poble es va lliurar de les pestes típiques que assotaven les nostres viles i ciutats en aquells temps. (Segueix)

Ahir vaig anar a veure els pastorets de Valls. És el segon any seguit que els vaig a veure amb la meva família. Abans de l'any passat, feia molts anys que no els havia vist. No sé ben bé perquè vaig abandonar una tradició ciutadana i nadalenca com aquesta. Sigui com sigui, ara l'he recuperat, i suposo que durant alguns anys la mantindrem, mentre les petites de la família vulguin. (Segueix)