M'ha fet molta gràcia poder llegir les declaracions d'aquest alemany amb cognom aristocràtic i que representa la Cambra de Comerç alemanya a Espanya. Aquest senyor ens diu que els directius que podrien venir a Catalunya s'espanten davant la possibilitat que els seus fills hagin d'estudiar en català. Clar, clar, és que els catalans tenim el mal costum de voler usar el nostre idioma a casa nostra i això aquest senyor no ho entén. Si un directiu s'espanta, no deu ser massa bon directiu, per mi són dos conceptes contraposats. Un bon directiu no s'hauria d'espantar de res. I si parlem de qüestions lingüístiques, encara menys. Se suposa que un bon directiu acostuma a ser políglota, o sigui que valora el fet de poder conèixer i usar diverses llengües. Llavors, no entenc què coi pot espantar a un directiu si els seus fills aprenen una llengua més que poden sumar al seu bagatge personal i al seu futur professional.
Aquest bon senyor només utilitza la lògica del seu discurs quan es refereix als catalans. Segurament ell prefereix els ghetos alemanys de Mallorca on han bastit autèntiques colònies aïllades del seu contorn i on han traslladat un tros de la seva estimada Alemanya. Of course, bien sur! Des de Madrid aquest senyor deu pensar que els catalans només sabem parlar català. Es veu que no sap l'obligatorietat que ens imposa la santa Constitució respecte al castellà. I deu pensar que nosaltres quan ens movem pel món parlem amb els indígenes que visitem en català, pobrets de nosaltres.
Sobta, també, que sigui un alemany el que diu aquestes coses. Si és tan difícil invertir a Catalunya, els catalans deuen ser els millors inversors del món. Amb el cognom d'aquest senyor, (recordem que el seu Von és l'equivalent al "de" nobililari d'aquí), aquest senyor voldria que les lleis i normatives que tenim fossin les alemanyes, o si més no, si no hi ha més remei, les espanyoles. Doncs miri, senyor, amb alemanys com vostè ja en tenim prou amb els espanyols, ells ja fan la seva feina. No necessitem la seva condescendència dient que tenir una llengua pròpia és una meravella, però... Carai, que no en té vostè de llengua? Ah, però és l'alemanya, és clar, no sé com se m'acut de comaparar la seva amb la meva. No sé si deu dir el mateix de les minories lingüístiques alemanyes que viuen als estats fronterers amb Alemanya.
Sap què li dic, que els seus calerons ja se'ls pot fotre on li càpiguen. A nosaltres amb els calerons que ens foten cada any ja en tindríem prou, però si ens en volen portar de fora no els rebutgem pas. Ah, i quan viatgi, faci un esforç per escoltar què parlen aquells que vostè diria que són espanyols, veurà que molts parlen català, però quan es dirigeixen als ciutadans del país que visiten faran l'esforç de parlar la llengua del país o, si més no, un anglès tant bo com el que vostè deu parlar.
I si vol, vagi al seu país i digui als bavaresos, per posar un exemple, que se n'oblidin del seu lander, que el que convé és tornar a fer una Alemanya no sols forta econòmicament, sinó imperial, que segur que és el que a vostè li va. Ah, i tot això li dic desenfadadament, com vostè recomana, però en català. Bon vent i barca nova.