Sant Crist. El Pont d'Armentera (Alt Camp)Avui dia 3 de gener se celebra a El Pont d'Armentera la festa major d'hivern. És la festa del Sant Crist. Enguany és festa grossa ja que se celebren els dos-cents anys de la festa del Sant Crist. Una festa que, segons la tradició, el poble va instaurar per agrair al Sant Crist la seva protecció contra els francesos. Recordem que era l'any 1809, any d'ocupació napoleònica, i de la batalla de Valls o també anomenada del Pont de Goi. Una batalla que no fou gens de broma i que amb la participació de milers d'homes avui commemora l'Arc de Triomf de París amb la inscripció de Valls. Com deia, sembla que el Pont d'Armentera es va salvar de les malifetes dels francesos. Una altra tradició apunta que la festa del Sant Crist es deu més aviat al fet que el poble es va lliurar de les pestes típiques que assotaven les nostres viles i ciutats en aquells temps. 

Sigui com sigui, ja fos dels francesos o de la pesta, els pontarrins tenien necessitat de regraciar algú del miracle de deslliurar el poble d'aitals patiments. Sembla que alguns volien adjudicar la gesta al Sant Crist i altres a Santa Magdalena, advocació sota la qual està la parròquia del poble i que ja provenia d'una antiga capella del segle XIII o XIV. Finalment, i de forma més o menys democràtica, van decidir que la gesta se li havia d'atribuir al Sant Crist del Pont. Des de fa 200 anys, doncs, la població celebra la festa del Sant Crist el 3 de gener. Enguany, davant una xifra tan rodona com 200 anys hi ha festa grossa. La Selvatana hi actuarà en un envelat fet per a tal ocasió.  I la processó que cada any es fa serà més lluïda que mai. En caure en dissabte és de preveure que molts pontarrins i pontarrines de fora vila no deixaran perdre l'ocasió d'acudir al seu poble. A la processó hi particparan, també, els armats de Valls.

 

Algú potser pensarà què se m'hi ha perdut a mi al Pont d'Armentera. Doncs no se m'hi ha perdut res, simplement, fa uns 15 anys hi vaig trobar la que avui és la meva dona, la Montse. Des de llavors, sense interrupció, he acudit cada any a la processó que a les vuit del vespre recorre el poble cada 3 de gener per agrair al Sant Crist que els alliberés de les malvestats dels francesos i de les pestes. És l'única processó en la que participo. He de confessar que a mi això de les processons no m'ha anat mai gaire, per no dir gens. Però la del Sant Crist del Pont és una processó molt senzilla, sense massa encarcaraments i molt popular. La veritat és que no m'hi sento malament. Aquest dia el Sant Crist surt a passejar per la vila a espatlles d'uns quants homes i acompanyat de força gent. Enguany l'església de Santa Magdalena ha renovat també el terra i altres parts. Anys enrere, l'any que em vaig casar en aquella església, s'havia rehabilitat el campanar.La imatge del Sant Crist no és l'original. Sembla que durant la guerra civil la imatge original va ser destruïda.La imatge del Sant Crist del Pont a mi m'ha semblat sempre una mica desproporcionada. No sé com dir-ho, però fa l'efecte que no guarda ben bé els cànons de la proporcionalitat. Però té la seva gràcia, la fa original.

Sigui com sigui, avui és festa grossa al Pont d'Armentera. I per tant, si ho desitgeu, allà ens trobarem. Segur que els pontarrins us hi acolliran amb les mans obertes. Un darrer comentari. La realitat històrica diu que els francesos tenien en l'època napoleònica un exèrcit temible i poderós. La batalla de Valls al Pont de Goi i les gestes arreu de tot el continent europeu ho confirmen, però sempre m'ha fet molta gràcia que els catalans els hem pintat sovint una mica curts de gambals. Des de llegendes com la del timbaler del Bruc on els francesos van confondre un timbal amb tot un exèrcit o des de la llegenda pontarrina on  se'ls pinta curts de vista en confondre uns tristos draps estesos amb un exèrcit poderós que van voler evitar. Bona festa pontarrins i pontarrines. Avui ens hi veurem.