El bloc d'en Climent

Aquestes darreres setmanes estem recordant a Valls figures insignes que han fet aportacions interessants al món de la literatura, la filosofia o el pensament. Concretament, recordem el Dr. Carles Cardó i el novel·lista Narcís Oller. En el primer cas commemorem el cinquantè aniversari de la seva mort i en el segon cas la publicació de nou de la seva novel·la Vilaniu. He tingut la sort d'haver llegit una mica els dos autors al llarg de la meva vida i penso que és molt interessant que avui dia no perdem la memòria d'aquells vallencs que des de diversos àmbits han excel·lit en diferents facetes al llarg de la seva vida. (Segueix)

Ahir vam anar al Gran Teatre del Liceu a veure Les noces de Fígaro, de Mozart. La producció que vam veure era del propi Liceu i de l'òpera de Cardiff (Gales). La direcció musical anava a càrrec del mestre Ros Marbà i la direcció d'escena d'en Lluís Pasqual. És un espectacle digne que va merèixer l'aprovació dels assistents a la representació. (Segueix)

Tarragona ha aprovat el pla general de la ciutat. Felicitats als tarragonins. Ara tenen ja una eina imprescindble per al seu desenvolupament. Per al seu futur. Valls, la meva ciutat, ni tan sols ha posat el fil a l'agulla en aquest tema. I és tota una llàstima. Sense aquesta eina la ciutat està en ple desavantatge davant altres ciutats que han definit ja les seves línies mestres de desenvolupament. (Segueix)

Avui, dimarts, la canalla de 3er de primària de l'escola Enxaneta han fet un petit debat, un debat, però, que els toca de ben a prop. Han debatut sobre el futur de la seva escola. Concretament, debatien sobre quina era la seva preferència respecte a la construcció o rehabilitació de la seva escola. Avui, quan la meva filla petita, la Xènia, ha arribat a casa m'ha explicat que havien fet aquest debat i que havien de posar els seus arguments per escrit com a exercici per al pròxim dia. (Segueix)

Aquesta setmana s'ha presentat Edi.cat, una iniciativa de tres editorials independents al voltant de l'edició digital del llibre. Modestament, penso que és una molt bona iniciativa i que demostra la gran vitalitat que el món editorial en llengua catalana, al Principat i al País Valencià, està vivint. El món editorial digital a la xarxa és una realitat avui dia i ho serà en el futur en una més gran dimensió. La iniciativa correspon en el seu origen a tres editorials, Angle editorial, amb seu a la capital del Bages, Manresa, i Barcelona, Bromera Edicions, amb seu a la capital de la Ribera Alta del Xúquer, Alzira, i a Cossetània Edicions, amb seu a Valls, capital de l'Alt Camp. (Segueix)

El setmanari the Economist ha publicat un reportatge referit a Espanya on no deixava massa bé el president Pujol i la via autonomista que l'estat espanyol ha seguit en els darrers anys. Algunes crítiques versades a la política lingüística al nostre país i altres aspectes han porovocat queixes i indignacions contra el setmanari en qüestió. El reportatge va ser escrit pel corresponsal que la revista té a Espanya, concretament a Madrid. És clar, la seva visió havia de ser forçosament espanyola. (Segueix)

Ahir divendres es va celebrar la darrera conferència nacional de la Federació Minerometal·lúrgica de CCOO de Catalunya. Feia mesos que hi treballàvem i com que hi he tingut alguna cosa a veure en el fet que la conferència es celebrés a la nostra ciutat tenia ganes que arribés ja el dia i que tot funcionés correctament. Penso que en general puc dir que les coses van funcionar força bé. Gràcies als professionals del Centre Cultural Municipal, gràcies a les facilitats que l'Ajuntament de Valls va donar per tal que la conferència se celebrés a Valls i pel suport que ens han donat en tot moment. (Segueix)

Eren les 9 del matí d'avui divendres 7 de novembre. Circulo pel barri del Fornàs i un cotxe de la guardia civil de Valls se'm posa a darrera. A dins hi veig 3 "números", penso que els hi diuen així. Passo per davant la comissaria dels Mossos d'Esquadra. Vaig cap al polígon. Segueixo, ells no em deixen de petja. Giro, després de 2 minutets encara els tinc darrera. Començo a adonar-me que els sóc una presa golosa. No se'n poden estar. Encenen els llums del capot i em fan aturar. (Segueix)

L'óssa Hvala ja dorm al seu cau al Pirineu. M'agradaria que hagués triat un cau ben lluny de la Vall d'Aran, a recer de caçadors que són els únics que sempre coincideixen amb els óssos. Lliure d'ocupar la primera pàgina dels diaris i els telenotícies.

L'óssa Hvala no té cap interès pels homes, no li fan ni fu ni fa. Segur que l'únic que desitja és que quan es desperti la pròxima primavera els homes se n'hagin oblidat d'ella. L'óssa Hvala es deu preguntar perquè la van treure de la seva Eslovènia natal per portar-la a un país on no la volen. L'óssa Hvala deu preguntar-se perquè no la deixen en pau.

Si jo li pogués explicar que som molts els que estem contents que passegi pel nostre Pirineu. Si jo li pogués explicar que els avantpassats d'aquells que la persegueixen ja van acabar amb els seus cosins germans pirinencs. Si li pogués dir com d'agraïts li estem per la seva contribució a fer que el nostre Pirineu torni a ser més natural, més autèntic.

Li diria, també, que com fa gairebé sempre, s'allunyi de tot animal de dues potes i amb una arma a la mà, que no s'espanti dels lladrucs dels gossos que l'empaiten. Li diria que no se'n vagi, que som molts els que estem al seu costat. Li diria que resisteixi, que en unes altres muntanyes ibèriques, uns altres parents seus viuen sense ensurts, sense ser perseguits. Que ens doni una mica de temps, potser amb el temps alguns animals de dues potes comprendran que el Pirineu era dels óssos abans que dels homes.

De moment, el que li desitjo és que tingui un bon son, a recer del fred, arraulida sobre si mateixa. Amb el desgel, potser els aranesos hauran reflexionat i podran emmirallar-se en les aigües cristal·lines i podran veure que la presència dels óssos al Pirineu repara una injustícia històrica que alguns d'ells van cometre fa molt, molt de temps. 

He llegit que els impostos municipals pujaran a Valls per damunt del 4% l'any 2009. Aquesta notícia no em sorprèn en un govern de Convergència i Unió, però sí que em sorprèn en un govern sociovergent com el que tenim a la ciutat de Valls.  (Segueix)