M'ha sobtat la decisió d'en Ramon Tremosa d'encapçalar la candidatura de CiU a les eleccions europees. Respecto la seva decisió, només faltaria, m'agrada la gent que es compromet, sigui en l'àmbit que sigui. Malgrat que jo no el votaré, li desitjo molta sort. De tota manera vull exposar la meva opinió, totalment criticable, sobre el compromís de persones com en Tremosa.

He llegit algun llibre d'en Tremosa i alguns articles. En línies generals comparteixo moltes de les seves opinions i plantejaments econòmics. El que em pregunto és si el tipus de compromís polític que un intel·lectual ha de prendre passa per la via de situar-se dins una formació política, més si tenim en compte alguns desacords importants amb decisions preses per la formació política a la qual s'integra. 

Sovint he pensat que els intel·lectuals tenen un paper important dins qualsevol societat, penso que és una de les seves funcions. Les societats necessiten els intel·lectuals com l'aire que respirem. Les seves reflexions, les seves opinions, la seva guia. Penso que aquesta funció, en certa manera, va lligada a una posició d'independència que crec que és indissociable del paper de l'intel·lectual. En determinats moments, com en l'època republicana, potser és necessari i plausible que l'intel·lectual es mulli en el dia a dia de la vida política i social d'una nació. Però penso que vehicular el seu compromís d'aquesta manera hauria de ser una opció excepcional. Repeteixo que és la meva opinió molt personal, segurament desencertada, però és el que penso. 

En Tremosa, en escollir legítimament encapçalar la candidatura convergent, perd bona part de la independència intel·lectual. De moment ja ha hagut de justificar el seu posicionament contra l'Estatut i ho ha fet des de la seva òptica acadèmica. Ara ens haurem d'acostumar a diferenciar quan parla el polític de quan parla l'acadèmic. No sé si això és gaire coherent. 

Algú pensarà que si hagués optat per la meva opció política parlaria diferent. Si algú ho pensa, no el podré pas convèncer del contrari. Però si que puc afirmar que mantindria la mateixa posició. Un intel·lectual pot perfectament coincidir amb plantejaments de determinades formacions polítiques, pot també divergir. Però en inclore's en una disciplina de partit, ni que sigui com a indepencent, perd bona part de la seva imprescindible independència com a intel·lectual. 

Com he dit en començar, malgrat tot, li desitjo tota la sort del món.