Avui diumenge 18, en plena setmana dels barbuts, ahir era Sant Antoni abat, he agafat un vell bastó, té uns quaranta anys, el vaig comprar quan en tenia 9, i uns prismàtics i he anat a fer la segona etapa del meu tomb pels voltants de Valls. Amb l'edat del bastó ja us he dit la meva. De fet, es deu tractar d'un bon bastó perquè des dels nou anys fins ara ha recorregut bona part de les muntanyes de Catalunya i el bastó, no pas jo, es conserva en un estat immillorable. No sé de quina fusta deu estar fet, potser freixa, no ho sé, però aguanta molt bé el pas del temps.

Als nou anys el vaig comprar junt amb un barret vermell, com de tirolès que encara conservo. Amb ells vaig recórrer tot el Montseny i part del Pirineu. Bé, no us explicaré ara aquestes aventures, potser en un altre moment perquè de llavors em ve l'amor per la muntanya, l'excursionisme i la natura.

Com deia, avui en ple hivern però amb un dia assolellat, encara que amb algun petit nuvolet que enteranyinava el cel blau, he volgut fer la segona excursioneta al voltant de Valls. Setmanes enrere vaig fer la petita excursioneta per Ruanes i el Rec de la Cavalleria (va per tu Xavi), avui volia fer el Tomb del Balcó. Jo visco al Bon Sol i prenent aquest indret com a referència m'he proposat de donar el tomb sencer a Valls. Un entorn que al llarg de molts anys he recorregut sense ànim de fer-ho, sinó simplement perquè de masia en masia, o de tros en tros familiar, he conegut de fa molts anys. Ara, però, el tenia molt oblidat en la meva memòria i m'ha vingut de gust de recórrer-lo de forma organitzada. De moment ho faig en solitari, potser les pròximes excursionetes les faré ja acompanyat de la família. Avui tenien encara deures per fer.

Valls és una ciutat petita, jo penso que no és ni mitjana,  que permet allunyar-te'n ben poc per respirar la natura en un estat força verge, alhora que moldejada per la mà de l'home. I permet fer-ho sense perdre la ciutat de vista. Avui, doncs, volia recórrer el Tomb del Balcó.

Una primer constatació és que els humans som uns éssers força bruts. Llaunes, plàstics i altres tipus d'escombraries m'han acompanyat des que he sortit de casa. El trajecte al llarg dels pisos de Clols i els Castells n'està ben ple. La vorera i el carril bici que va des del Bon Sol fins al barri dels Castells està en un estat lamentable. El manteniment d'aquest trajecte és pràcticament inexistent i els que en fem ús demostrem que, en general, som uns porcs. Pagaria la pena que l'Ajuntament en tingués una mica més de cura. Els veïns també. Potser les diferents associacions de veïns ens podríem proposar d'organitzar un cap de setmana per fer una batuda per netejar de porqueria aquest petit trajecte.

Quan arribo al pas elevat de la rotonda dels Castells sempre m'assalta el mateix sentiment. Recordo la mobilització dels veïns per assegurar la seguretat dels veïns que baixaven a peu fins a Valls. Després de tot el rebombori del moment, penso que l'ús que se'n fa d'aquest pas és gairebé nul. No hi trobo mai ningú. En canvi quan baixo amb el cotxe no paro de trobar veïns que van i vénen de Valls que travessen la carretera arriscant la seva vida i amb el risc de provocar algun accident. Però les coses són com són. Sembla que la gent pensa que el minut de travessar per damunt de la rotonda és un minut vital que no poden perdre. Quina bestiesa!

Agafant ja la baixada cap al Torrent del Catllar em desvio a l'esquerra cap al Tomb del Balcó. El primer tram de pujadeta està enquitranat, però ben aviat el camí esdevé ja de terra, com sempre. Passo per davant el criador de gossos i una mica més enllà, abans de l'era de batre, m'aturo per contemplar la clàssica vista que el Tomb del Balcó ens ofereix de Valls. És una talaia magnífica. En primer pla l'església de Sant Francesc i el Convent del Carme. Dos edificis del Valls històric que podem contemplar en un estat miserable de decadència. Entre les cases podem entreveure el campanaret de Sant Antoni. Sota, abans del Torrent, hom pot contemplar una plana que s'extén fins a tocar Valls amb algunes masies i masietes. Al fons, tancant Valls per l'esquerra, hom pot veure Mas Clariana, la nova urbanització a l'oest de la ciutat. Al centre de la panoràmica s'aixeca majestuosament l'església de Sant Joan, amb el seu altiu campanar, far de la ciutat. Aquesta és una imatge que m'és molt propera. Fa ja molts anys, els meus pares van llogar durant uns quants anys una masia que tot just està situada a l' esquena del mirador des d'on amb els meus prismàtics repasso els edificis més emblemàtics que contemplo.

En aquesta masia hi vaig passar moments molt feliços. Envoltada per uns alts murs de pedra tenia dues dependències. Una masieta petiteta, la dels masovers, a l'esquerra i una masia senyorial a la dreta, a l'altre extrem del jardí. Nosaltres ocupàvem la masia dels masovers. Els caps de setmana hi passàvem bones estones i no cal dir que hi vam fer força calçotades i menjades on ens aplegàvem bona part de la nostra gran família i amics. A la part central un caminal envoltat de baladres i uns grans pins que encara senyoregen per damunt els murs que es poden contemplar encara des de la ciutat. Recordo els vespres quan sentíem algun rosegador, no sé si esquirols o què, que menjaven pinyes i no sé si també algunes nous. Hi vam tenir una gossa que es deia Jenny, me'n recordo molt bé, molt bona i molt guapa. Era molt bona guardiana.

Passats uns anys, els meus pares van voler comprar la masia als propietaris, però aquests no la van voler vendre i els meus pares van comprar una masia a la carretera de Montblanc. Aquesta masia del Tomb del Balcó es veu ara molt deixada. No sé si algú l'habita o està deixada de la mà de Déu. És una llàstima.

Segueixo el camí deixant enrere l'era de batre, avui tancada. En aquesta era hi anàvem de petits a jugar amb els nens de l'escola, hi havíem anat sovint d'excursió. S'hi entrava lliurament, avui deu ser una propietat privada tancada al públic. A partir d'allí el camí s'estreny i comença a serpentejar. En alguns camps s'hi observen un grapat de garrofers i de sobte el camí fa un revolt a la dreta i comença a baixar cap a l'antiga carretera de Tarragona, cap a la masia Aritzeta. Costa avall el Tomb del Balcó mor ja en plena carretera. Tot enfilant cap al Portal Nou saludo un conegut de la Colla Joves que està esporgant alguns arbres. Intueixo que està a punt de fer la calçotada. En diferents masies, al llarg de tot el recorregut, he pogut observar diverses fumerades que indiquen que els vallencs es troben ja en plena temporada de calçots. Avui el dia acompanya. Pel què sé, enguany sembla que és un bon any de calçots.

Passada la resclosa del torrent del Catllar arribo al Portal Nou i agafo el carrer de Sant Francesc en direcció a la plaça de Sant Francesc. És migdia i els carrers no estan gaire transitats. A la plaça de Sant Francesc, a la plaça dura de damunt l'eparcament, uns quants nens juguen a futbol. Penso que més d'una pilota deu haver caigut baix al torrent. El sol escalfa l'ambient i, malgrat ser ple hivern, trobo persones amb mànigues de camisa. Fa bo d'estar-s'hi. Al Kursaal hi veig força moviment. Penso que hi fan alguna exposició d'aus. Em ve al pensament el temps preciós que el govern municipal està perdent per rehabilitar aquest espai d'una vegada. Particularment, penso que va ser un encert que l'ajuntament comprés aquest espai industrial per a ús ciutadà. Ara, però, sembla que la indefinició del govern impedeix de poder gaudir plenament d'aquest espai.

Amb aquests raonaments arribo a la rotonda dels Castells. Els Mossos hi estan fent feina. Passo per la passarel·la altra vegada solitària i remunto la vorera fins a arribar als Pisos de Clols. La brutícia al voltant del camí em torna a acompanyar. El sol brilla al seu zenit. Arribo a casa i les meves filles m'expliquen la feina que han fet. Han aprofitat el temps de debò. Jo també. A veure si la pròxima excursioneta la podem fer tots plegats. Em tocarà anar cap a la part d'horta entre la carretera de Tarragona i la d'Alcover. La zona dels Fontanals.

És llàstima que les diferents partides de Valls no estiguin indicades pels camins que voregen la ciutat. És llàstima, també, que no hi hagi rutes assenyalades perquè la gent pugui passejar-hi seguint un recorregut preestablert. Penso que tot plegat forma part d'un patrimoni natural que paga la pena de conèixer. Seria interessant que també hi hagués una guia recopilada dels voltants de Valls, el Tomb del Balcó, Santa Magdalena, El Sant Pou, La Granja, els Boscos, Baiona, els torrents, ...  L'únic que em fa una mica de por és si això contribuiria a embrutar-lo una mica més.