El bloc d'en Climent

He llegit un article interessant del professor Vicenç Navarro que va publicar a finals del mes d'agost en un diari barceloní. Parlava sobre frau fiscal i despesa pública. He d'advertir, d'entrada, que no sóc cap expert en economia, ni res que s'hi assembli. Més aviat, sóc un sofert patidor de les receptes econòmiques que el govern espanyol està aplicant des de fa anys i panys. Ja sabem que l'economia, mes que cap altra cosa, és qui, amb molts anys d'antelació va iniciar això de la mundialització. Però els governs estatals, encara que alguns vulguin fer veure que no, tenen alguna cosa a dir sobre la marxa econòmica d'un estat. I les seves decisions no són, de cap manera, neutres. (Segueix)

A ERC portem uns mesos de congressos nacionals, regionals, etc. No sé si finalitzat aquest període de congressos regionals, en queda algun altre per fer. Mentrestant, el país segueix tirant endavant amb problemes i il·lusions que demanen d'ERC propostes serioses, fiables, engrescadores. Penso que el temps d'interiorització ha de donar, ja, pas a concentrar-nos en aquesta tasca que la societat catalana ens demanda.

Penso, també, que, legítimament, la militància ja s'ha anat posicionant. Ara ens hauríem de deixar de punyetes i posar-nos a la feina. Som, i volem ser, una eina útil pel país i l'hem de posar a la seva disposició. La nostra nació té reptes tan importants per resoldre que necessita l'aportació de tothom. També la nostra. Les nostres ciutats necessiten recursos, el país sencer els necessita. Vinga, doncs!

Amb humilitat, demano a tothom que ens hi posem. Fem-ho pel país. Fem-ho pel present i pel futur. 

Celebro amb molt de goig la notícia que al monestir de Poblet no hi queda ni resta de les despulles del Príncep de Viana. Ho han confirmat el grup de científics catalans i granadins que han estat treballant els darrers mesos per esbrinar si les despulles conservades a la seva tomba, pertanyien o no a l'esmentat personatge. Igualment, celebro que les despulles que es conserven a Segovia, també jacents entre la pau monacal de Santa María la Real de Nieva, no es corresponguin tampoc a la reina Blanca de Navarra, mare de Carles, príncep de Viana i esposa de Joan II.  (Segueix)

Doncs sí, qui m'ho havia de dir! Quan el 4 de maig del 2007 vaig començar a escriure en aquest bloc no confiava gaire en mi mateix. Va ser una decisió no gaire rumiada, feta en un rampell propi de la meva identitat catalana, allò tan conegut de la rauxa. Seguint amb aquesta tradició he intentat, també, afegir-hi un poc del seny que se'ns suposa als catalans. Jo sóc més partidari del seny, però he de reconèixer que sense la rauxa moltes empreses i decisions no es durien a terme.  (Segueix)

Escric aquestes ratlles en plena Diada Nacional de Catalunya. I tal com diu el títol d'aquest apunt, em pregunto si realment el nostre país es mereix ser anomenat com a nació. Jo mateix ja he contestat que sí que som una nació, tant des del punt de vista etimològic, com en certa forma, encara que no gaire, política.  (Segueix)

He llegit que el Barça ha fitxat en Joan Oliver com a director general. He llegit que el Barça ha fitxat directius de l'òrbita de Convergència i Unió. He llegit i sentit que el Barça enviarà a jugar la Copa Catalunya al Barça Atlètic. He llegit que el Barça de Laporta i Guardiola és més catalanista que el d'abans. He llegit... (Segueix)

Arrel del meu darrer apunt "Valls al món", en Xavi es pregunta (no crec que realment m'ho preguntés a mi) en qui podem confiar quan, en referència a les forces polítiques, totes i cadascuna d'elles ens han defraudat una mica o molt. Això em porta a reflexionar sobre la multitud d'organitzacions que existeixen en el món i que, dedicades a diferents àmbits de la vida, tenen com a objectiu millorar la vida de les persones o de les col·lectivitats. (Segueix)

En unes passades eleccions municipals, una força política que governa la ciutat en aquests moments, parlava de posar Valls al món. Crec que la memòria no m'enganya. Després d'algun any des d'aquella proclama, penso que, si no és pel Google que la podem trobar, la ciutat va perdent pistonada any rere any. (Segueix)

Dono gràcies a Déu, altres dirien tinc l'enorme sort, de no ser una persona de sang calenta, vull dir que m'escalfi fàcilment davant un fet, una notícia, o qualsevol esdeveniment. No sé si és una virtut o un defecte, però el fet és que és així. Dic això perquè l'apunt que fa unes hores m'ha passat pel cap de fer era molt diferent del que en aquests moments estic escrivint. Avui, quan m'he llevat, he fet un repàs als diaris digitals que tinc afegits a la pestanya "preferits" del meu navegador. És un costum que tinc de fa temps i que em posa al dia abans de començar la jornada. Quan donava una ullada a l'Avui.cat he llegit una notícia que informava que en els darrers temps hi ha hagut uns 3000 catalans que s'han convertit a l'Islam. La notícia no m'ha sorprès massa. No sé el perquè m'he fixat en els pocs comentaris que a través del web de l'Avui algunes persones han penjat, ja que no acostumo a mirar massa aquest tipus de comentaris de les notícies perquè les poques vegades que ho he fet els he trobat de molt poca qualitat, i fins i tot barroers. (Segueix)

Ja fa algun any que no vaig a la diada castellera de Sant Fèlix, patrò de la capital de l'Alt Penedès. Hi he anat molts anys com a compononent de la Colla Joves Xiquets de Valls. De fa uns anys que no vaig a la colla, encara que em sento part de la CJXV, malgrat que el meu cos prou cardat ja no està per massa esforços castellers. Malgrat això, a les sortides de Valls encara hi vaig, generalment amb la família, i només em poso a la pinya si crec que el castell que s'intenta no guarda relació amb el nombre de Xiquets que hi ha a la plaça. He estat actiu durant una vintena d'anys però ara ja estic massa atrotinat per seguir. A més, altres interessos han passat davant dels castells en aquests moments. (Segueix)