Estic una mica pendent de les eleccions que avui s'han celebrat a alguns landers alemanys, concretament el que m'interessa és el resultat al Saarland. Algú es preguntarà què coi se m'hi ha perdut per allà. És ben senzill. Un bon amic meu es presentava a les eleccions al parlament en el lloc número quatre de "die Linke", l'esquerra liderada per Oskar Lafontaine. Es tracta del meu bon amic Heinz Bierbaum, doctor en economia i sociologia i professor de la universitat de Saarbruecken, on viu. (Segueix)
Sant Fèlix ha tornat a portar castells a Vilafranca del Penedès. En general, m'atreveixo a dir que ha estat una bona jornada castellera. Hem vist grans castells i totes les colles s'han superat a si mateixes. Perdoneu que no utilitzi expressions com "castells de gamma extra" tan en boga a dia d'avui, però que són expressions que en la meva cultura castellera no hi tenen cabuda. Digueu-me antiquat, si voleu, però què hi voleu fer! (Segueix)
La independència surt a compte
Dies enrere vaig llegir a la premsa catalana que els ciutadans montenegrins estan satisfets amb l'evolució de la seva nació des que fa tres anys van decidir independitzar-se de Sèrbia en un referèndum amb observadors de la UE. Les dades econòmiques de la petita república montenegrina han evolucionat favorablement i la gent viu ara millor que no pas tres anys enrere. Montenegro té una minoria molt important d'origen serbi que en el moment del referèndum van votar majoritàriament en contra de la independència. La societat montenegrina està conformada per altres minories com la bosniana o kosovar. (Segueix)
Estic a punt d'iniciar unes breus vacances familiars. Serà ja en ple mes de setembre. Podré desconnectar una mica de la rutina laboral i tenir el cap i el cor concentrat en altres coses més plaents i relaxants, espero. L'any passat per circumstàncies que no vénen al cas no ens vam moure de casa. Enguany, si déu vol, podrem escapar-nos uns quants dies. Espero poder acomplir un vell anhel de fa molts i molts anys. Anar de visita a l'Alguer, a l'illa de Sardenya, aquella que segons la cançó popular tenia un rei i un exèrcit amb quatre escopetes de canya i quatre canons de cartró. (Segueix)
No, no estic cridant a sometent, ni res semblant. Però amb aquest titular vull expressar que alguna cosa s'està movent davant la que sembla imminent sentència del Tribunal Constiutcional espanyol sobre el refrendat Estatut de Catalunya. L'Estatut de la traïció pactat per la porta del darrera entre els socialistes espanyols i els convergents. A mi aquest estatut ni em fu, ni em fa. Però és evident que la forma com es va pactar, la forma com el Congrés espanyol va passar-hi una mica més el ribot, el fet que fos refrendat pel poble de Catalunya amb una participació ben baixa, que el TC estigui tres anys a pronunciar-se, fa de la situació un cas ben especial. (Segueix)
No sé si us heu fixat que la companyia aèria Spanair és notícia permanent als diaris en les darreres setmanes i mesos. No sé si us heu fixat que la majoria d'aquestes notícies són de caràcter negatiu. Sense entrar a valorar l'objectivitat de les notícies, segur que Spanair, com totes les companyies aèries, fan coses força malament, alguna de bé també deu fer. (Segueix)
He llegit avui a El Pati.cat que els polítics estan en plena febrada d'utilització del Facebook, aquesta xarxa social en xarxa, valgui la redundància. Sembla, segons es publica, que s'estan preparant el terreny de cara a properes conteses electorals. O sigui, que és possible que en la propera cita electoral el Facebook, al qual estic adherit, em bombardegi constantment per intentar-me convèncer de la bondat d'atorgar-los la meva confiança, o sigui el meu vot. (Segueix)
Un apunt frívol, que ja toca. Som al voltant del 15 d'agost, la mare de Déu d'agost, el dia més festiu, estadísticament parlant, de Catalunya. Deixant l'estadística a banda, aquests dies acostumen a ser, com a mínim en el meu record, calorosos a matar. Segurament els meteoròlegs em contradirien, no ho sé, però la meva ment associa aquestes dates a molta calor. No he mirat les temperatures actuals, però la mare de Déu d'agost no ha fallat, la calor apreta de valent. (Segueix)
No me'n sé avenir. La vida és tan difícil de comprendre. La mort també, potser molt més, potser molt menys. No ho sé. No tinc el cap massa clar. Estic profundament dolgut, profundament enrabiat. Quan la mort apareix de sobte, les persones no hi estem preparades. Quan la mort sega una vida que el cicle natural preveia més llarga, quedem destrossats. Voldríem explicacions, voldríem entendre, però no les tenim, no podem. La persona que ens deixa tenia molt encara per dir, tenia molt encara per fer. Les persones que l'estimaven i que resten aquí no poden omplir el buit. És tan difícil! (Segueix)
Sempre m'han cridat l'atenció les persones que es dediquen a vetllar el què fan o deixen de fer altres persones. Hi ha persones que hi tenen veritable afecció. Sembla que no tinguin altra feina o altres afeccions que no siguin les d'anar escampant notícies, rumors, sobre tal o qual persona. He pogut constatar, però, per la meva experiència, que aquest tipus de persones no es guanyarien la vida com a espies, perquè gairebé el cent per cent de les notícies que donen acostumen a ser falses. Bé, potser m'equivoco. Potser com a agents de la CIA sí que es podrien guanyar la vida, només cal recordar els motius pels quals va començar la guerra de l'Irak, que es basaven en falses infomacions dels serveis d'espionatge nord-americà referent a unes inexistents armes de destrucció massiva. Vull dir que aquestes persones sembla que tenen una necessitat obsessiva a crear informacions que tota la semblança amb la realitat que puguin tenir és pura coincidència. (Segueix)