Les darreres notícies que m'arriben del meu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, em dolen en l'ànima. M'he rumiat força la situació abans d'escriure aquestes ratlles, però finalment m'he decidit a escriure el que penso de tot plegat. Ni molt menys penso que els meus comentaris siguin encertats, de la mateixa manera que tampoc penso que siguin desencertats. Simplement són els meus pensaments i els exposo ben lliurement. Els exposo, també, amb la més gran llibertat individual i essent molt conscient que en ser una simple formigueta dins ERC no tindran la transcendència que tindrien dits per un càrrec institucional o un càrrec del partit. Això m'allibera encara més de parlar, escriure en aquest cas, amb una total llibertat. Si algú no comparteix els meus pensaments em semblarà perfecte,tan sols espero que si no els comparteix no tingui ànsies depuradores. (Segueix)
Avui fa quinze anys que em vaig comprometre amb la meva parella. És, doncs, a nivell personal, un dia assenyalat emmarcat en un dia meravellós com és la diada de Sant Jordi, patró del meu país i festa cívica per excel·lència a casa nostra. No sé si quinze anys són molts o pocs anys, però el que sí que sé és que fa quinze anys vaig prendre una de les decisions més transcendentals de la meva vida. Una decisió presa amb un interès egoïsta, augmentar la meva felicitat, i amb un compromís clar envers una altra persona, en aquest cas envers la Montse. El compromís no era gens fàcil: fer-la feliç. (Segueix)
Aquesta setmana la direcció de Lear de Valls ha presentat un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) de suspensió de contractes per un màxim de 30 dies dins el període del 4 de maig fins el 30 de setembre. Aquesta era una mesura previsible en el cas que la crisi econòmica general i en el sector de l'automoció en particular fos llarga i persistent. El centre de treball de Lear a Valls va començar a notar la crisi econòmica just passat l'estiu de 2008. Des de llavors, la plantilla de Lear ha anat disminuint constantment, bàsicament per la via de la finalització de contractes eventuals. Calia adaptar el volum de plantilla al nivell de càrregues descendent dels darrers mesos de l'any 2008. Aquesta ha estat una pràctica empresarial generalitzada que ha anat deixant a les empreses del nostre país la contractació eventual com un model purament testimonial. Lamentablement no ho ha fet de la forma com el moviment sindical ha anat reclamant històricament per la conversió d'aquests contractes en indefinits, sinó perquè davant la dura i pura crisi mundial els treballadors i treballadores amb aquest tipus de contracte són els primers que han perdut la feina. (Segueix)
Ahir ens va deixar el noste company Joaquim Requena. Company de fatigues de CCOO de Lear de Valls i amic. La seva mort ha estat una pèrdua fora d'hora. Jove, vital i amb ganes immenses de viure no ha pogut vèncer la malaltia que l'ha castigat els darrers mesos. En nom de la Secció Sindical de CCOO de Lear vull trensmetre el meu condol ben sincer a tota la seva família i a tots els que l'estimaven. A tots els que l'estimàvem. No es fàcil traduir en paraules allò que hom sent en moments com aquest. No és fàcil traduir en paraules el dolor, ni és fàcil expressar adequadament paraules de consol per la família i amics. (Segueix)
Som en plena Setmana Santa, concretament en l'anomenat Triduum Pasqual, i avui vull parlar de la Passió. Vés què hi farem, m'ha agafat així. El terme passió, a part de la seva connotació religiosa, té un sentit lligat al sofriment. També fem referència a passar un viacrucis. És el llenguatge religiós que ha impregnat la nostra cultura al llarg de molts segles i que ha arrelat en el nostre vocabulari, tot i que, mica a mica, anem perdent les referències. Avui, a la feina, un bon company a qui aprecio molt, m'ha estat explicant el mal moment que està passant. He quedat sorprès de la confiança que ha posat en mi per explicar-me certes coses que no s'acostumen a explicar a qualsevol. Confiant en la meva discreció. No puc fer res més que estar-li agraït per aquesta confiança. No sé si me la mereixo. L'he escoltat amb atenció, acompanyant-lo amb tot el que m'anava dient. Més escoltant que parlant, intentant només dir-li les paraules justes. Donant-li ànims i esperança. Intentant asserenar-lo. Posant-me als seu lloc i fent-me meus els seus problemes. Hem quedat que en seguiríem parlant. (Segueix)
Plutarc, l'historiador grec del segle I, en la seva obra "Vides paral·leles", va fer cèlebre aquella frase posada en boca de Juli Cèsar, la dona del Cèsar, no tan sols ha de ser honesta, sinó que ho ha de semblar". El sentit de la frase és doble, prescriu l'obligació de ser honest i hi afegeix l'exigència, la necessitat, que l'honestedat s'evidencïi. Hom pot deduir que ja en aquells temps l'ètica dels servidors públics i els que l'envolten era exigible. (Segueix)
