El bloc d'en Climent

Avui se celebra a Valls la Nit de Premis. Uns premis que al llarg dels anys han assolit un prestigi reconegut a la nostra ciutat i més enllà. Nombroses entitats i organismes públics premien els mèrits que individus i entitats han fet al llarg de l'any. Durant molts anys han estat presidits per honorables i molt honorables, però es veu que qui ha de fer possible aquesta presència instiutucional no ha esmerçat gaires esforços perquè la vetllada sigui presidida amb aital honorabilitat.  (Segueix)

Quan he escrit l'anterior post encara no havia llegit un article de la Núria Segú, primera tinent d'alcalde, aparegut aquesta setmana en què torna a carregar contra l'actual protocol de festes en el mateix sentit que ho fa la Dolors Batalla i com que penso que "tanto monta, monta tanto" li dedicaré també unes breus ratlles a ella.  (Segueix)

Trobo que l'alcaldessa de Valls, la senyora Dolors Batalla, té un morro que se'l trepitja. Dic senyora per educació, però penso que per actuacions com la que motiven aquest post no se'l mereix gaire aquest tractament. La qüestió és que el govern municipal, l'alcaldia i la regidoria de cultura, es veu que no saben com resoldre la negativa de la Colla Vella a no ser els darrers en tancar diversos seguicis de carrer. La Colla Vella considera que ella és qui sempre ha de tancar aquests seguicis o processons que per la festa major i en altres ocasions desfilen per Valls. Els motius que esgrimeixen no els vull comentar aquí i no tenen massa rellevància pel cas que ens ocupa. (Segueix)

Esperava més, bastant més, de l'onzena reunió de negociació del conveni de Lear. Penso que la reunió d'avui havia d'haver donat bastant més de si. Com sempre, caldrà que les dues parts assumeixin la seva part de responsabilitat en el fet que no hàgim avançat més, però jo sóc dels que penso que un bon començament de la reunió marca força la tendència general de la reunió de negociació. I avui les coses, des del meu punt de vista, no han començat massa bé.  (Segueix)

Aquesta és la imatge del dia. El pantà de Sau amb el campanar al fons, gairebé cobert. El pantà està avui al 54 % quan fa un any estava al 37,5 %. Les conques internes de Catalunya estan avui al 44,2 % quan fa un any estaven al 56,5 %. El pantà de Susqueda, on desaigua el pantà de Sau, està a dia d'avui al 32 % quan fa un any estava al 76 %. Està, en aquests moments, Catalunya patint una sequera? Penso que és obvi que la resposta és que no. Ho estava fa dos mesos? La resposta és que sí.

 (Segueix)

Mira que em tinc per una persona força imaginativa, però mai no hagués pensat que una canonada, de tubs, no pas de canons, superés les meves expectatives de polèmica política. Abans d'anar a dormir llegeixo que Iniciativa demanarà la suspensió del famós decret de la canonada si la mare natura segueix essent tan generosa amb la primavera plujosa del Principat. Recordo ara les paraules de l'exalcalde Nadal que resava perquè no plogués, perquè no passés això. Sort que la mare natura fa el què pot, quan pot i com pot. (Segueix)

Sóc un dormilega empedreït, ho reconec. M'agrada molt dormir. Ara no dormo tant com dormia abans, quan era més jove i no tenia cap responsabilitat que no fos sobre mi mateix. Diuen que amb l'edat a la gent li costa més de dormir, a mi, de moment, no em passa això. Deu ser que encara tinc posssibilitats d'afegir uns quants anys més a la meva vida. Tinc companys de treball que em diuen que això de dormir és perdre el temps, a mi no m'ho ha semblat mai, penso que és un temps molt ben emprat.  (Segueix)

No conec massa cosa del món dels llibres, tot i que la meva dona treballa a una impremta i tinc bons amics editors. La meva relació amb el món dels llibres és exclusivament com a lector. Aquestes darreres setmanes he observat, no negaré que amb certa perplexitat, que han aparegut força llibres de caire polític. Alguns d'ells relacionats amb diversos dirigents d'ERC, però no en exclusiva. 

ENXANETA-CONVENT DEL CARME, ACABEM-LO?

El senyor Villena, director territorial del departament d'Educació a Tarragona, va dir, la setmana passada, en les pàgines d'aquest mateix setmanari, que el sobrecost de les obres de rehabilitació de l'escola Enxaneta – Convent del Carme “comença a ser injustificable”. Afegia que caldria estudiar la viabilitat econòmica del projecte i convidava la comunitat educativa a reflexionar sobre la qüestió. El pobre convent del Carme, despullat de les seves estructures, va cedint paulatinament al pas del temps i als fenòmens climatològics.  (Segueix)