Ahir vaig anar a veure els pastorets de Valls. És el segon any seguit que els vaig a veure amb la meva família. Abans de l'any passat, feia molts anys que no els havia vist. No sé ben bé perquè vaig abandonar una tradició ciutadana i nadalenca com aquesta. Sigui com sigui, ara l'he recuperat, i suposo que durant alguns anys la mantindrem, mentre les petites de la família vulguin.
Els pastorets és un espectacle bàsicament familiar. Hom hi pot veure, entre el públic, gent de tota edat, criatures, pares i avis. Personalment, els pastorets em creen algunes contradiccions. Per una banda, no he de perdre de vista que es tracta del què he dit, un espectacle eminentment familiar i popular. Però per altra banda, tampoc puc perdre de vista que es tracta d'un espectacle teatral que s'ofereix com a tal, per tant, un espectacle pel qual es fa pagar entrada i que està sotmès, o hauria d'estar sotmès a la crítica rigorosa d'un espectacle teatral. És precisament per aquestes dues condicions que se'm generen sentiments contradictoris al respecte.
Com a representació popular i familiar és important que la gent s'ho passi bé al llarg de l'obra. Això penso que ho aconsegueix força, tot i que diria que em va semblar que els espectadors s'ho van passar més bé l'any passat que no pas enguany. Segurament és una sensació subjectiva, però és el que em va semblar. Hi ha hagut canvis en alguns dels personatges, sobretot canvis d'actors. Potser els de l'any passat em van semblar més atinats. També hi va influir, potser, que aquells apunts d'actualitat que cada any s'hi afegeixen, els vaig trobar més fluixos que no pas l'any passat. Podria continuar ressaltant aspectes que crec que van fluixejar una mica.
A vegades, parlant-ne amb amics i amigues, constatem que aquest caire popular i familiar pot fer que el treball dels actors i actrius, o la seriositat en quant a la preparació de l'obra decaigui. I em sembla que aquest és un perill que caldria tenir molt present cada any quan es prepara l'espectacle per part del grup del Teatre Principal. Penso que aquest to festiu de la representació no hauria d'anar en detriment de la rigurositat amb la qual cal preparar l'espectacle.
No voldria que algú es prengui massa seriosament les meves paraules. No intento fer una crítica teatral dels pastorets de Valls, però sí que vull posar de manifest aquest risc. Penso que tothom podrà entendre que a mi, com a qualsevol persona, em pot agradar més o menys un espectacle, més si és un espectacle que es repeteix any rere any. S'ha d'agrair que tota una sèrie de persones mantinguin aquesta tradició tan pròpia de la ciutat i de tot Catalunya. Però seria una llàstima que un espectacle que ha aconseguit un gran prestigi en el passat, ara quedés deslluït per la força de la rutina i per la manca d'estímol i treball. Els pastorets han estat una gran escola teatral, per a públic i per a actors amateurs i professionals. Seria bo que tots plegats hi esmercéssim esforços per tal que ho segueixin essent.
11/01/2009, 21:45
Hola veí,
estic dacord amb tu en gairebé tot el que dius. El canvi d'actors sempre és un risc, i més quan els que hi havien ja es tenien el paper més que après, pero per a que siguin veterans, primer s'ha d'afrontar el risc de ser novell...
també és cert que potser aquest any anaven coixos d'alguna part, pero s'ha d'arriscar per a no caure en la monotonia de l'espectacle any rere any, uns anys alguns gags agraden més, i d'altres anys, menys...
Pero en el que no estic gaire dacord és quan dius: "aquest caire popular i familiar pot fer que el treball dels actors i actrius, o la seriositat en quant a la preparació de l'obra decaigui." No oblidem que els Pastorets Principals de Valls etàn fets per persones anònimes (les que es troben entre bambolines) i no tan anonimes (les que surten a l'escenari), que compaginen aquesta preparació amb la seva rutina diaria, feina, estudis, familia.... partint d'aquesta base, et puc assegurar que la seriositat i rigurositat dels assajos hi és.... per a uns més que d'altres, això segur, pero crec que la prioritat, sense deixar de banda la qualitat de l'espactacle, com deia, la prioritat també ha de ser que aquestes persones que formen part, que es passen hores a dins del teatre, i que cada nadal han de deixar els dinars familiars gairebé sense poder tastar els turrons, s'ho passin bé. Si no hi ha "to festiu" a dins, no hi ha espectacle... no se si estàs d'acord, pero et parla una professional del teatre (ara ja ho puc dir) que va començar a enamorar-se d'aquest art, en part, gràcies al to festiu que vivia dins del GTP, i dins dels Pastorets.
Una salutació, i segueix parlant sobre allò que vegis, t'asseguro que al grup li va molt bé coneixer l'opinió dels espectadors.
;)
14/01/2009, 11:09
Hola company, penso que estem d'acord. Subscric les teves paraules. He rellegit el que vaig escriure. En cap moment dic que no hi hagi seriositat en el treball dels actors i actrius del GTP. Només vull ressaltar que el tipus d'obra té el risc de...
Fa molts anys vaig formar part del GTP per tant sé valorar l'esforç que suposa assajar i muntar un espectacle com aquest, om a més hi participa molta gent amb moltes ganes de fer teatre.
El meu comentari vol ser un toc d'alerta i un estímul, en cap cas vol ser una crítica, ans al contrari. També considero, com tu, que cal anar fent canvis i que uns anys tot quedarà més arrodonnit que d'altres. Podria posar de relleu la gratitud que hem de tenir que generació rera generació hi hagi persones que mantinguin una tradició teatral nadalenca com aquesta i que a Valls tinguem gent que ininterrompudament han mantingut la tradició teatral de la ciutat.
Jo no sóc d'aquells que pensen que el passat era millor. Estic segur que el treball hi és i que hi seguirà essent. Les meves filles s'ho van passar pipa. Gràcies pels teus comentaris. I sort en la teva aventura professional.