Vull escriure aquest breu apunt tres hores llargues abans del començament del la final de la Champions a Roma. Bàsicament per dir dues coses. Que tinc confiança. Això sol ja és un orgull. Vol dir que el Barça al llarg de la temporada s'ha fet mereixedor d'aquesta confiança. I això no és poc. Jo no sé qui guanyarà el partit. És una final i ja s'ha se sap que una final és un cara o creu. L'encert, la sort, hi influirà. No sé si la tindrem. Però no dubto que el que tenim asseguretat és l'esforç, la fidelitat a un estil. Penso que podem confiar en això i per això. I en una ciutat com Roma, esperar que els déus ens siguin propicis. (Segueix)
El Centre d'Estudis d'Opinió ha publicat aquesta setmana una nova enquesta on, entre altres coses, s'observa que l'independentisme català està creixent. L'enquesta confirma un fenomen que darrerament s'intuïa. És una tendència creixent. Seria bo poder observar el perfil de l'indpendentista català perquè em fa la impressió que potser es trencarien alguns esquemes. A l'independentisme s'hi arriba per camins molt diversos, si més no, aquesta és una sensació que tinc. El que mostra l'enquesta esmentada, però, és que aquest és un fenomen creixent. (Segueix)
He de reconèixer que l'actual entrenador Josep Guardiola m'ha sorprès. Jo era un dels que no tenia gaire clar que Guardiola se'n sortís en dirigir un equip de futbol com el del Barça. Pesava en el meu interior aquell reguitzell de prejudicis sobre si un entrenador novell, sense experiència, seria capaç de posar ordre i sentit en un vestidor com el del Barça. La seva feina era tot un repte, no era gens fàcil reciclar una plantilla que l'any passat ens va defraudar a molts culers. (Segueix)
Després d'unes setmanes en què el bloc s'ha decantat molt cap al meu vessant professional, vull retornar una mica a l'origen. A un bloc més de caire personal, on expressi les meves neures, els meus pensaments, les meves emocions. De fet, ja és això el que he anat fent però potser massa dominat pels temps difícils que des del vessant econòmic ens ha tocat viure. (Segueix)
Tota una sèrie de vivències que he tingut les darreres setmanes en molts àmbits de la meva vida (personal, familiar, social, ...) m'han fet rumiar molt sobre la condició humana i les pautes de comportament que a nivell personal considero importants. Que siguin importants per mi no vol dir que siguin importants per tothom, però com que aquest és un bloc personal que obre les portes de bat a bat cap al món, em permeto d'exposar. (Segueix)
El període de negociació i consulta entre el Comitè d'Empresa i la Direcció de l'empresa sobre l'Expedient de Regulació d'Ocupació de suspensió temporal de contractes ha arribat a la seva fi. La plantila de Lear ha decidit democràticament acceptar la proposta de la direcció que millorava les condicions de L'ERO inicial. El Comitè d'Empresa ha negociat durament al llarg de set reunions el contingut d'aquestes millores i el que va decidir és no prendre cap decisió que no fos la d'exposar al conjunt de la plantilla el resultat de les negociacions i que cadascú, lliurement i secretament, indiqués si volia que el Comitè acceptés les noves condicions. No és la meva intenció explicar aquí aquest contingut, que hom pot conèixer a través de la premsa i que els afectats coneixen de viva veu, sinó analitzar diversos aspectes que han acompanyat tot aquest procés. (Segueix)