El període de negociació i consulta entre el Comitè d'Empresa i la Direcció de l'empresa sobre l'Expedient de Regulació d'Ocupació de suspensió temporal de contractes ha arribat a la seva fi. La plantila de Lear ha decidit democràticament acceptar la proposta de la direcció que millorava les condicions de L'ERO inicial. El Comitè d'Empresa ha negociat durament al llarg de set reunions el contingut d'aquestes millores i el que va decidir és no prendre cap decisió que no fos la d'exposar al conjunt de la plantilla el resultat de les negociacions i que cadascú, lliurement i secretament, indiqués si volia que el Comitè acceptés les noves condicions. No és la meva intenció explicar aquí aquest contingut, que hom pot conèixer a través de la premsa i que els afectats coneixen de viva veu, sinó analitzar diversos aspectes que han acompanyat tot aquest procés. (Segueix)
Aquesta setmana la direcció de Lear de Valls ha presentat un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) de suspensió de contractes per un màxim de 30 dies dins el període del 4 de maig fins el 30 de setembre. Aquesta era una mesura previsible en el cas que la crisi econòmica general i en el sector de l'automoció en particular fos llarga i persistent. El centre de treball de Lear a Valls va començar a notar la crisi econòmica just passat l'estiu de 2008. Des de llavors, la plantilla de Lear ha anat disminuint constantment, bàsicament per la via de la finalització de contractes eventuals. Calia adaptar el volum de plantilla al nivell de càrregues descendent dels darrers mesos de l'any 2008. Aquesta ha estat una pràctica empresarial generalitzada que ha anat deixant a les empreses del nostre país la contractació eventual com un model purament testimonial. Lamentablement no ho ha fet de la forma com el moviment sindical ha anat reclamant històricament per la conversió d'aquests contractes en indefinits, sinó perquè davant la dura i pura crisi mundial els treballadors i treballadores amb aquest tipus de contracte són els primers que han perdut la feina. (Segueix)
Lear ha publicat els seus resultats econòmics del 3er trimestre del 2008. Com era d'esperar, els resultats no són pas bons. Els seus resultats estan en consonància amb l'economia nord-americana i amb el sector de l'automoció, tant a nivell mundial, com a nivell nacional. (Segueix)
El procés de negociació del conveni col·lectiu de Lear Corporation ha arribat a la seva fi. Feia molts anys, no sé si havia passat mai, que no es tancava una negociació en un període tan breu de temps. Temps, però, que la dinàmica de la negociació ha demostrat que era suficient. Les discussions no feien viable, de cap manera, que les negociacions s'allarguessin fins després de l'estiu. La plantilla de Lear començarà les seves vacances amb la tranquil·litat de saber que tenim ja conveni per als propers quatre anys. (Segueix)
Avui hem estat reunits per seguir negociant el conveni de Lear. La reunió ha estat llarga i intensa, unes cinc hores. Una reunió franca que, tot i que mancada de resultat concret, ens ha acostat al resultat final. Un resultat final incert. La sinceritat esgrimida per ambdues parts mereixeria un resultat positiu. Tot altre resultat diferent serà un fracàs, però en aquests moments no vull pensar en aquesta possibilitat, tot i que, també, és ben real. (Segueix)
Avui hem celebrat la 12 reunió de negociació de conveni de Lear. Sensacions? Ostres, bones d'inici, però costa tan de tenir unes sensacions ben rodones. El fet és que penso que avui haguéssim pogut reblar el clau d'una vegada, però no, sempre hi ha un però. La qüestió és que hem hagut d'acabar la reunió amb un sabor agredolç. Què hi farem. (Segueix)
Esperava més, bastant més, de l'onzena reunió de negociació del conveni de Lear. Penso que la reunió d'avui havia d'haver donat bastant més de si. Com sempre, caldrà que les dues parts assumeixin la seva part de responsabilitat en el fet que no hàgim avançat més, però jo sóc dels que penso que un bon començament de la reunió marca força la tendència general de la reunió de negociació. I avui les coses, des del meu punt de vista, no han començat massa bé. (Segueix)
Aquesta és una bona notícia per part dels treballadors i treballadores de Lear i penso que també ho és per la direcció de l'empresa. Després de la negociació d'avui, la negociació és ben viva. Penso que el més important de tot és que les dues parts hem fet una lectura idèntica del moment actual de la negociació. I aquest fet ens situa en una mateixa onda i en un mateix tempo. (Segueix)
Avui hem començat a fer assemblees al nostre centre de treball. Aquesta setmana no hem tingut reunió de negociació, ja que la preparació de les assemblees comporta una complexitat logística important per la pròpia configuració del centre de treball. Fins demà a la nit no acabarem tot aquest procés informatiu. (Segueix)
Hom no sap del cert si nou reunions de negociació de conveni són moltes o són poques. Diria que la resposta dependrà del criteri en el qual ens fixem. Si ens fixem en la història de les negociacions de la nostra empresa, segurament contestaríem que en són poques. Però si ens fixem en la feina feta fins al moment present i la que ens queda per fer, potser podríem contestar que són moltes. En aquests moments, són més els temes que hem tancat, que no pas els que resten per tancar. (Segueix)
