No me'n sé avenir. La vida és tan difícil de comprendre. La mort també, potser molt més, potser molt menys. No ho sé. No tinc el cap massa clar. Estic profundament dolgut, profundament enrabiat. Quan la mort apareix de sobte, les persones no hi estem preparades. Quan la mort sega una vida que el cicle natural preveia més llarga, quedem destrossats. Voldríem explicacions, voldríem entendre, però no les tenim, no podem. La persona que ens deixa tenia molt encara per dir, tenia molt encara per fer. Les persones que l'estimaven i que resten aquí no poden omplir el buit. És tan difícil! (Segueix)

Sempre m'han cridat l'atenció les persones que es dediquen a vetllar el què fan o deixen de fer altres persones. Hi ha persones que hi tenen veritable afecció. Sembla que no tinguin altra feina o altres afeccions que no siguin les d'anar escampant notícies, rumors, sobre tal o qual persona. He pogut constatar, però, per la meva experiència, que aquest tipus de persones no es guanyarien la vida com a espies, perquè gairebé el cent per cent de les notícies que donen acostumen a ser falses. Bé, potser m'equivoco. Potser com a agents de la CIA sí que es podrien guanyar la vida, només cal recordar els motius pels quals va començar la guerra de l'Irak, que es basaven en falses infomacions dels serveis d'espionatge nord-americà referent a unes inexistents armes de destrucció massiva. Vull dir que aquestes persones sembla que tenen una necessitat obsessiva a crear informacions que tota la semblança amb la realitat que puguin tenir és pura coincidència. (Segueix)

El TSJV ha dit que no es pot provar que regalar vestits al representant d'una administració consituteixi un delicte i que forçosament no ha de comportar un exercici corrupte de la governació. No ho ha dit amb aquestes paraules, però grosso modo ve a dir això. Si ells ho diuen, deu ser així, però a mi em fa mala espina. Només se m'acudeixen dos motius per fer regals a algú, segurament n'hi deu haver més, però els dos que a mi em vénen al cap són ben senzills. O regales alguna cosa totalment de forma altruista perquè estimes la persona que rep el regal o bé fas el regal perquè n'esperes obtenir algun favor o perquè ja l'has rebut. (Segueix)

Des de fa una setmana el barri Bon Sol de Valls està pràcticament a les fosques. És la segona vegada que en un mes la meitat del barri es queda a les fosques des de la posta de sol fins a la nova aparició de l'astre rei. No cal dir que caminar pels carrers del barri quan la llum natural se n'ha anat és tota una aventura. Cal anar amb un lot o un fanal per no ensopegar amb una farola o qualsevol obstacle que hi hagi pel mig del carrer. A dia d'avui, encara és hora que algú informi del problema o, el què ja seria demanar massa, resolgui el problema. Ni Ajuntament, ni qui es proclama portantveu dels veïns, donen senyals de vida. Això sembla allò de "Teruel tambien existe". (Segueix)

Article publicat a El Pati.cat  

24/07/09 02:00 - Josep Ma Climent i Ferré

Jo, com tants altres vallencs i vallenques, estic preocupat per la possible desaparició del setmanari El Pati. La història democràtica de Valls seria difícilment explicable sense la contribució que el setmanari ha fet a la vida democràtica de la ciutat al llarg de més de vint-i-cinc anys. En molts i diversos àmbits. Costaria en aquestes quatre ratlles detallar tot el que El Pati ha representat per la nostra ciutat. Una de les contribucions més especials que ha fet té a veure amb la llibertat d’expressió, amb la independència i pluralitat, expressió d’una societat vallenca plural, viva i activa. Escola de periodistes i finestra oberta a molts d’altres, com jo mateix, que mai no arribarem a despuntar en aquest món de les lletres i de la informació. (Segueix)

Darrerament sembla que estic de malastrugança. No tinc gaire sort en el tema d'emprendre viatges per motiu de feina. Si fa unes setmanes va ser perdre un enllaç aeri intermedi entre Praga i Barcelona, ahir va ser trobar-me atrapat a Saragossa en el trajecte entre la capital aragonesa i l'estació del Camp de Tarragona. Sembla que ahir cap a les quatre de la tarda es va declarar un incendi forestal que va fer recomanable l'aturada del servei del TGV entre Barcelona i Madrid i viceversa. L'incendi era a la província de Sòria a l'alçada de vàries poblacions, entre elles Medinaceli. Precisament ahir era el meu aniversari i, malgrat això, em vaig veure obligat a desplaçar-me a la capital aragonesa. Per tal de poder arribar a casa a una hora raonable i poder fer una mica de celebració amb la família vaig triar un tren que havia de sortir de Saragossa a les cinc de la tarda menys cinc minuts. Això m'havia de permetre arribar a casa al voltant de dos quarts de set. Però.... (Segueix)

Avui he llegit al diari que Telefònica, aquest monopoli-oligopoli que patim, havia proposat a la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions una pujada de les quotes de connexió de la línia telefònica d'un 5%. Sortosament la Comissió els hi ha denegat. Ja era hora. Això de la liberalització dels serveis essencials sempre ha estat una quimera en aquest estat, i de rebot en aquest país. (Segueix)

Acabo de veure aquest programa de TV3 sobre els paisatges de Catalunya. No sabria dir si la sèrie m'ha agradat o no. Segurament, el plantejament no m'ha agradat. Això de fer una competició entre paisatges no m'apassiona. El que sí que m'ha agradat és que a través d'aquest programa molta gent, n'estic segur, ha descobert un país que no s'imaginava. En el meu cas, podria dir que la majoria dels indrets que han sortit al programa m'eren coneguts. Però malgrat això, he de reconèixer que hi havia perspectives i matisos que l'ull humà, com a mínim el meu, no havia tingut l'oportunitat d'apreciar de la forma que ho ha fet en alguns dels episodis. (Segueix)

Estem a l'espera de conèixer el posicionament final de les forces polítiques catalanes i espanyoles sobre el nou model de finançament que el govern espanyol vol establir. De moment, en coneixem, sobretot, informacions periodístiques, les quals remen cadascuna segons les seves servituds. Les servituds de les forces polítiques, però, no hauriuen de ser altres que les del conjunt dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Es fa difícil, però, pensar que les motivacions que duran a cadascuna de les forces polítiques a acceptar o rebutjar el nou model sigui l'interès dels ciutadans. Sembla que hi ha massa interessos en joc. Per una banda, els uns pensant que segons quina decisió es prengui pot significar la caiguda del govern català. Per l'altra, els altres desitjant més la caiguda del govern que no pas el contingut beneficiós o perjudicial del model. Així és difícil que es prengui la decisió adequada. (Segueix)

Sóc a casa després d'haver passat en el dia d'avui per cal dentista i tenir un dolor terrible que espero que passi ben aviat. Però no és d'això del què volia parlar-vos. La setmana passada vaig ser, per motius de feina, a Budapest, la capital d'Hongria. L'estada en aquesta ciutat centre-europea dóna per parlar de moltes coses i en aquest apunt n'aniré desgranant algunes. (Segueix)