Ja fa unes setmanes que tenia ganes de dir quatre paraules sobre l'ús de telèfons mòbils a l'escola. Sempre que he sentit a parlar sobre l'ús d'aquests tipus d'aparells a les escoles ho he fet en relació als estudiants o alumnes. Darrerament, però, me n'he assabentat que alguns mestres en alguns centres escolars fan servir els seus mòbils a les escoles durant les seves hores de treball amb els alumnes, o sigui, durant les classes que imparteixen. És sobre aquest fet que vull dir quatre mots.
Em sembla bé que les escoles prohibeixin als seus alumnes que portin els seus mòbils o que els tinguin connectats durant les hores lectives. Penso que com tota eina tecnològica i de comunicació cal que s'eduqui també en el seu ús. I no em refereixo a com utilitzar l'aparell, això la canalla d'avui dia en saben de sobres, més que molts adults, entre els quals em compto jo mateix. Per mi un telèfon mòbil és essencialment un telèfon, però per molta gent i per la canalla és un utinsili que serveix per moltes coses, ja sigui per a comunicar-se, ja sigui per aïllar-se. Jo si trobés un mòbil que només fos telèfon i res més, me'l quedaria segur. La resta em sobra. Però entenc que per molta gent el mòbil serveix per a moltes coses.
Torno a l'escola. Com deia, l'escola i els pares hem d'educar en l'ús de les noves tecnologies de la comunicació i la informació, entre ells els mòbils. Sobretot hem d'educar en donar pautes de quan és hora de fer-ne ús i quan són un estorb. En aquest sentit, en horari escolar crec que el mòbil no és necessari. Dit això, em sembla que una de les eines que tenim per educar els nostres fills i filles i els alumnes és l'exemple. Quan una escola prohibeix l'ú dels mòbils als seus alumnes se suposa que ho fa en base a uns valors, per no destorbar als altres, perquè pugui fixar la seva atenció al que s'està fent a classe, etc. De retruc la canalla aprèn que hi ha vegades que per respecte és convenient tenir els mòbils desconnectats.
Aquest ensenyament no es pot dur a terme plenament si el mestre no és coherent amb el que diu. Un mestre o una mestra no hauria de tenir el seu mòbil connectat mentre està fent una classe, mentre està fent un examen al seus alumnes. No diré mentre treballa, perquè si està en hores no lectives i no estar amb reunió de mestres o de pares, el mòbil pot estar perfectament connectat. Però hi ha mestres que esbronquen els seus alumnes perquè fan anar els seus mòbils durant la classe i ells truquen o responen una trucada que els arriba mentre són a classe. I la canalla no és tonta, no entenen aquest tipus de conductes. Jo tampoc. Imagineu un mestre parlant pel mòbil durant la classe, o que surt fora a mitja classe perquè li ha sonat el mòbil i l'agafa.
Hi ha feines on el mòbil està prohibit. Si algú ha de rebre alguna trucada important, hi ha telèfons fixos on el comunicant pot trucar i si es tracta d'alguna cosa important el treballador és avisat i fa la comunicació. Això és ben possible de fer en una escola. Si cal, mentre el mestre atén la trucada, una altra persona el substitueix momentàniament. Penso que no hi ha trucades urgents en una jornada normal de treball de forma gaire sovint; per tant, el mòbil pot estar apagat durant dues hores o les que calguin. D'aquesta manera ensenyarien amb l'exemple allò que raonen amb la paraula, o que esbronquen directament.
Jo, que no sóc mestre, trobo un plaer poder tenir el telèfon mòbil desconnectat llargues estones, o tot un dia o un cap de setmana. Avui dia sembla que tothom ha d'estar disponible sempre i en tot moment i penso que no és això. Hem viscut molts anys sense els mòbils, també podrem viure uns instants sense ells. I els mestres i les mestres, com els pares, ho hem d'ensenyar amb fets, no només prohibir-ho.
