El bloc d'en Climent

Lear ha publicat els seus resultats econòmics del 3er trimestre del 2008. Com era d'esperar, els resultats no són pas bons. Els seus resultats estan en consonància amb l'economia nord-americana i amb el sector de l'automoció, tant a nivell mundial, com a nivell nacional. (Segueix)

Estem a dos dies de les eleccions presidencials dels Estats Units. Si les eleccions se celebressin a Europa sembla que Obama seria el clar triomfador, però a Estats Units les coses són diferents. Caldria, també, no oblidar que Obama seria aquí un equivalent a José Maria Aznar, segurament. Per tant, hi hauria altres candidats més centristes i més progressistes. Però les eleccions són als Estats Units i no pas a la Unió Europea. (Segueix)

Ahir hi va haver assempblea de l'APA de l'Escola Enxaneta. Penso que vam fer un exercici prou positiu en debatre l'actualitat que afecta la nostra escola. Amb diversitat d'opinions, com ha de ser. Les conclusions finals són les següents:

1. Exigir al departament d'Educació l'adequació de l'actual emplaçament de l'escola a la plaça del Quarter. Costi el que costi. Volem millors condicions de seguretat i espai per als nostres fills.

2. Cooperar amb la ciutadania i les institucions vallenques per a que la Generalitat compleixi el seu compromís respecte el convent del Carme. Cooperar, que no abanderar la defensa de la rehabilitació. (Segueix)

Em plau molt que una entitat tan prestigiosa com la Fundació Bofill ratifiqui el que ja vaig escriure en un apunt a finals del mes de juny. El vaig titular "No a l'apartheid escolar". Aquell apunt va suscitar algun comentari que mostrava el desacord amb el meu plantejament. Un desacord, només faltaria, ben legítim. (Segueix)

Llegeixo a l'e-notícies que Loquillo també odia Barcelona. Sembla que d'aquesta manera dóna suport a un llibre de no sé qui que es titula d'aquesta manera. Darrerament observo que alguns personatges públics s'apunten a odiar Varcelona, Catalunya, i alguns, fins i tot, s'exilien cap a les espanyes. Loquillo disfressa el seu discurs criticant algunes polítiques de l'ajuntament de Barcelona. Això em sembla ben legítim, però confondre que no t'agradin unes determinades polítiques que el govern d'una ciutat emprèn amb odiar la ciutat em sembla que té altres motivacions.

Loquillo, Boadella, etc demostren un autoodi vers el seu país o la seva ciutat que no se sustenta en raons públiques, sinó, més aviat en frustracions personals. Observo que quan hom no triomfa en el seu àmbit personal, en certs àmbits de la cultura, vomiten el seu odi i frustració contra una ciutat o un país. Si fos per ells, ens obligarien a comprar els seus discos, a anar a veure les seves obres de teatre o el què sigui. Jo penso que se'ls veu masssa el llautó. Però ells sabran. Ja s'ho faran. Penso que la majoria de nosaltres podem viure perfectament sense ells, de la mateixa manera que el país o la meva ciutat podrien viure perfectament sense mi.

Good Bye, au revoir, hasta luego cocodrilo. Adéu siau Loquillo. Ningú és imprescindible. 

He de reconèixer que en Joan Saura és un polític que mai m'ha fet el pes. Això, però, no m'ha estalviat la perplexitat quan vaig sentir les seves declaracions relatives al cotxe oficial del president del parlamement de Catalunya. Em fa fàstic la demagògia barata i el populisme que polítics com Saura practiquen. Em repugnen, no puc fer-hi més. Imagino que deu pensar que ha fet un gran favor al país amb les seves declaracions. Imagino que deu pensar que ha fet contents els seus acòlits. Imagino que deu pensar que s'ha marcat un punt a favor i ha colat un gol a la segona autoritat del país. Imagino....

Aquest apunt el deixo aquí perquè em fa por dir-la massa grossa. Alguns polítics pensen que el poble ens mamem el dit, que ens faran beure a galet amb qualsevol estirabot que soni bé. Més li valdria a en Saura, amb responsabilitats de govern, fer propostes per veure com sortim de la crisi en la qual el nostre país i els seus ciutadans estem immersos. Més li valdria a en Saura preocupar-se de perquè els Mossos d'Esquadra han de començar a prestar serveis a les comarques meridionals de forma precària, amb instal·lacions indignes per a atendre la gent. Més li valdria...

Un cop ben dinat, tinc ganes d'analitzar la diada castellera de santa Úrsula. Ara, amb la panxa plena, vull revisar si tot el que he comentat a plaça amb amics de la colla Joves i de la colla Vella era encertat o bé he de modificar els meus punts de vista. En línies generals, he de dir que em mantinc en les opinions que he manifestat a peu de plaça. Això no significa que el meu punt de vista sigui correcte o no, simplement que ho veig exactament igual com ho he vist en plena actuació. (Segueix)

La pobra Hvala es veu que ha de pagar els plats trencats a la Vall d'Aran. És curiós, si mes no, els pocs detalls que s'han donat de l'atac que l'ossa Hvala va protagonitzar contra un caçador de la Vall d'Aran fa molts poquets dies. Pel que he pogut llegir, la crònica del succés és prou confusa. Tot plegat em fa pensar que darrera d'aquest fet s'hi amaguen altres tipus d'interessos que poc tenen a veure amb tota aquesta història. (Segueix)

S'ha escrit molt al voltant de l'actual crisi econòmica. I més que se n'escriurà, perquè em sembla que la cosa va més aviat per llarg que no pas per curt. S'ha escrit molt dels responsables directes, els bancs, els especuladors, els directius sense entranyes de moltes multinacionals, l'afany de guanyar calers i presentar beneficis desorbitats mitjançant l'enginyeria financera, la idea que el capitalisme sense regles era la panacea. Ben segur que tots aquests són els responsables màxims de la situació que vivim. (Segueix)