Em meravella la gran sensibilitat que socialistes i peperos han mostrat per les paraules de la diputada del PP Montserrat Nebrera quan s'ha referit a la ministra Magdalena Álvarez. No tinc ganes de comentar les paraules de la Nebrera, però no em puc estar de pensar en la pell tan fina que socialistes i peperos han mostrat quan es feia alguna referència a la parla andalusa. Com a català no puc deixar de banda les múltiples vegades que ni uns ni altres han mostrat la mateixa sensibilitat referida a Catalunya. No us penseu que em sorprenc, eh, de cap manera. Però, malgrat no sorprendre'm, no vull estar-me de deixar constància de la diferència amb la qual els espanyols reaccionen quan algú ridiculitza o menysprea tot allò que tingui a veure amb Catalunya, del que tingui a veure amb qualsevol altre lloc. S'han dit coses gruixudíssimes, xenòfobes, contra Catalunya i els catalans per part de polítcs espanyols, tant del PP com del PSOE, i mai no he sentit cap veu espanyola clamant contra aquest fet. Això de la Nebrera fa riure en comparació amb el que nosaltres ens hem hagut de sentir. Però com ja he dit, no em sorprèn. Només en vull deixar constància.