Avui diumenge m'he llevat i he pogut admirar un cel ben blau lluint com feia setmanes com no veia. Portem una tardor i hivern fred i humit com feia temps que no vèiem. Ens havíem acostumat a hiverns temperats i suaus i ara ens sembla que aquest d'ara és extraordinari. El nostre clima no és un clima sever, ja ho sé, però potser els darrers anys ho ha estat massa poc pel què fa a l'hivern. Feia temps que no recordava un fred tan sostingut i seguit. I ja està bé.
Tenim la sort que la cruesa de l'hivern ens ha agafat en un moment de baixada important del preu del petroli, baixada que no s'acaba de traslladar suficientment als preus dels combustibles i de l'energia, però m'esgarrifo de pensar què hauria passat per les nostres economies familiars si haguéssim hagut de fer front a l'hivern actual als preus del gasoli de fa uns mesos.
També penso en la manca d'aigua de mig any enrere. Déu n'hi do del canvi que, en això també, la natura ens ha aportat des de finals d'estiu. Qui se'n recorda ara de l'església de Sant Romà de Sau ressorgida de les aigües? Ara torna a estar ja submergida en les fredes aigües del riu Ter. El seu campanar ens va recordar durant molts mesos les nostres mancances hídriques. I també les nostres misèries polítiques!
Sigui com sigui, avui fa un bon sol i cel ben blau. Enmig de l'hivern ens convida a sortir fora, després de massa setmanes engarjolats dins de casa sense poder sortir a jugar durant les vacances de nadal. Deu ser el preludi de la temporada forta de la calçotada. Aviat veurem el fumejar de les masies vallenques coent els calçots de la temporada i els forasters passant per la nostra ciutat i pels nostres restaurants. Els pobres, però, seguiran sense poder fer massa cosa a la ciutat mentre esperen l'hora de dinar. En això, imagino que no haurem canviat pas gaire.
No res, aquest sol que ens escalfa i que enyorava m'ha suggerit tots aquests fútils pensaments. Mentrestant, rucs i cavalls passegen per la ciutat en la celeració dels Tres Tombs. Avui és un bon dia per sortir.
