El bloc d'en Climent

Avui cinquena reunió de negociació de conveni. Reunió important perquè podia encaminar la negociació en una direcció o en una altra. Tot depenia de com es desenvolupés. Avui, sembla, que les parts han coincidit en què el temps per a l'argumentació ja s'habia acabat i que calia encetar l'etapa de les concrecions. Nosaltres ho hem fet aportant propostes per a tancar algun dels temes discutits en les reunions passades i l'empresa portant una proposta completa que recollia les seves demandes i algunes de les nostres. La proposta, encara que insuficient, ens permet entrar en una dinàmica diferent, que permetrà a ambdues parts avançar cap al consens. Nosaltres hem presentat a la Direcció una contraproposta. (Segueix)

Aigua. El Fabra defineix aquesta paraula com a "líquid transparent, inodor, insípid, compost d'hidrogen i oxigen, de fórmula H2O, que fon a 0º i bull a 100 ..."

És curiós que un element amb tan poca salsa, no té color, per tant no sembla tenir vida, inodor, el nostre nas té poca feina ensumant-la, insípida, pugui portar tant de cap tota la humanitat. Alguna de les característiques de la definició sembla que no acaben de ser del tot exactes. Ara descobrim que una colla de someliers ens diuen que sí que te gust i que té olor.

Molts analistes polítics asseguren que aquest líquid serà la causa més comuna de les guerres del futur. El control de l'aigua serà tant o més estratègic que el de l'energia. De fet, no seria estrany, tots hem sentit allò de l'aigua és vida. I de moment, sembla que tots volem seguir vivint. (Segueix)

Portem ja quatre reunions de negociació del Conveni de Lear. Com ja he anat explicant, de moment, és una negociació que no ha avançat gairebé en res. Tinc la impressió que les parts, la direcció i els treballadors, estan encara en la fase de monòleg. Vull dir que no ens escoltem massa, o potser ens escoltem massa nosaltres mateixos. Segurament, aquest tipus de reunions necessiten seguir el seu ritme, un ritme que penso que tampoc satisfà ningú. (Segueix)

 Fa molt de temps que li dono voltes, però per més voltes que doni, la primera impressió segueix essent la bona. La societat civil vallenca fa figa. La societat vallenca organitzada s'ha esfumat. M'atreveixo a dir més encara, penso que això que s'anomena la societat civil no existeix a Valls.

 (Segueix)

Vaig acabar el darrer escrit referent a la segona reunió de negociació de conveni dient que potser les sensacions que havia tret d'aquella reunió podien ser equivocades, i deia allò de "potser estic més perdut que un esquimal en el desert". Acabada la tercera reunió, celebrada ahir dia 25, em vaig sentir, realment, com un esquimal en el desert. (Segueix)

S'ha acabat la Setmana Santa. Un temps per a tots els gustos. Pels que els agraden les pel·lícules de romans és un temps excel·lent. Els canals de TV en van farcits, encara que, tot sigui dit, no tant com abans. TV3, fidel a la tradició, ha programat Ben-Hur, tot un clàssic.

Per als amants de la neu també acostuma a ser un bon moment. Enguany, tenint en compte que la setmana santa ha caigut molt aviat, ho han tingut prou bé. No deixa de ser curiós que en ple segle XXI, la societat occidental, tan avançada, segueixi mantenint una festa que ve marcada per les fases de la lluna. Aquest fet ens enllaça de ple amb els nostres  avantpassats.

 (Segueix)

Dilluns de pasqua, dia ventós a la comarca de l'Alt Camp. La tradició assenyala aquest dia com un dia eminentment de camp. La majoria exercim de camperols en plena natura. És el dia de la Mona. Tradició catalana antiga. Així com molts pobles feien el dia del gos l'endemà de la seva festa major, els catalans fem el dia del gos després de cada una de les tres pasqües. Nadal, la florida i la granada.

Avui sembla que s'està complint aquella màxima que diu que “més val que parlin de tu, encara que sigui malament”. ERC està aquests dies en boca de tots. Periodistes, analistes, ciutadans, polítics,... I tothom en parla amb passió. Si alguna cosa és veritat és que ERC segueix sense deixar indiferent ningú. A tothom li provoca algun sentiment, ja sigui d'adhesió, de rebuig, d'enveja, de menyspreu. (Segueix)

Segona reunió de la negociació del Conveni de Lear. Quedo gratament sorprès de la puntualitat suïssa que les parts negociadores estem practicant en aquest inici de la negociació. Els meus companys i l'empresa saben de la meva mania en el tema de la puntualitat. Aquesta obsessió m'ha portat alguna vegada, poques, a rebre una estirada d'orelles quan per algun motiu el que ha fet tard sóc jo. Penso que la puntualitat és símbol de seriositat i eficàcia, i particularment, em complau que comencem les reunions a l'hora i les acabem, també, a l'hora. (Segueix)

Enceto avui una sèrie d’articlets referents a la negociació del Conveni Col·lectiu de Lear Corporation de Valls. Aquesta negociació va començar el passat dimarts dia 11 de març a dos quarts de quatre de la tarda.  (Segueix)