Fa uns dies, un bon company em va comentar que estava esperant a fer unes proves clíniques per a poder començar un tractament. Un tractament seriós i agressiu, però necessari. El fet, però, és que li havien ajornat vàries vegades la prova perquè la màquina que fa aquest tipus de proves estava avariada. El meu company s'havia de traslladar a un hospital de BCN a fer aquestes proves, però calia esperar a que reparessin l'artefacte i li donessin nova cita. Aquest entrebanc era important perquè li feia retardar el començament del tractament. Penso que el que he narrat fins ara no sorpendrà ningú. Estem tan habituats a sentir parlar de llistes d'espera que fins i tot pensem que és inevitable. (Segueix)
Accidents de treball. La història de mai acabar
Divendres 25 de gener va morir a Valls un noi de 34 anys mentre treballava en una teulada al polígon industrial. CCOO ja ha demanat una investigació profunda perquè els primers indicis apunten que no es complien les normes de seguretat indispensable. Avui dia hi ha mitjans suficients per a garantir la seguretat dels treballadors. (Segueix)
S'acaba un any i en comença un altre. Aquest fet no té, realment, massa importància per la majoria de les vides de la majoria de les persones. De fet, tot això dels anys no obeeix a res més que a la immensa necessitat que els éssers humans tenim de mesurar-ho tot. Fins i tot, sembla que hi ha un gran consens en el fet que el monjo medieval a qui li van encomanar datar el naixement de Jesús, va errar el tret al voltant de 4 o 6 anys. Però no hi fa res. Hi ha mesures molt més importants, com les que pertoquen als diners. En aquest cas, sí que seria important un error. (Segueix)