Una primera mirada a Berlín
Normalment quan hom viatja sap que París és
Berlín és diferent, aquesta ciutat et porta a l’imaginari conceptes majoritàriament de la primera meitat del s. XX com cabaret, kaiser, mur, sirenes, bombardeigs, crema de llibres i guerra, sigui amb uniforme prusià o nacional socialista. En l’apartat de noms si venen a
(El sr. Humboldt i jo. Ell és el gran)
La obertura del canal Teltow connectarà la ciutat amb les rutes fluvials i esdevindrà el major port interior d’Europa. És d’aquesta època quan els grans magatzem KaDeWe sedueixen amb nous productes i
La dues guerres mundials provocaran una aturada i uns anys molt durs. Són els anys coneguts com la República de Weimar, es produeix la hiperinflació, es crema el Reichstag, Hitler accedeix al poder, Goebbels convoca la guerra total des del palau d’esports i com a conseqüència dels bombardeigs la ciutat és gairebé enrunada en la seva totalitat. Serà esquarterada en 4 zones en acabar la guerra per ser finalment dividida per un mur tant físic com psíquic que no desapareix fins 1989.
Amb la reunificació es van superant tots els llasts econòmics i socials, es torna a urbanitzar i reconstruir la zona est, convertint l’àrea de la Postdamer Platz i Leipziger Platz en un indret on treballen els arquitectes més coneguts. Es reforma el Reichstag, es torna a obrir l’Alte Nationalgalerie, el Museu Bode i tot el conjunt de l’illa dels Museus, amb emblemes com el cap de Nerfertiti i el meravellós Pergamon QUE esdevenen Patrimoni de la Humanitat, amb un projecte global que s’ha de completar definitivament l’any 2015.
Vist en la distància, malgrat les desgràcies històriques a que estat sotmesa, tant la ciutat de Berlín com probablement tota
technorati tags: Berlín , illa dels museus , Postdamer platz , Leipzig platz , Museu Bode , Nfertiti , Pergamon Museum
Un troset de Nil vora el Manzanares
Segons sembla el temple de Debod formava part d’una ruta de santuaris dedicats a
El concepte de Temple a l’antic Egipte era diferent al que es té actualment. Un temple egipci no era un lloc estrictament de peregrinació i adoració pública. El faraó l’erigia, en primer lloc, com un altar dedicat a la divinitat i en segon terme com un monument a ell mateix. El poble no podia accedir a certes partes de l’edifici reservades als sacerdots per guardar-lo de qualsevol impuresa exterior que pogués atenuar el caire diví o incitar la divinitat a allunyar-se del lloc.
El santuari era una expressió simbòlica del Cosmos i reproduïa el moment del primer dia de la creació a partir de la celebració de diversos rituals de permanència i la renovació de la creació original de la vida tant dels deus, com dels homes i de tot allò existent al cel i
Annexionat Egipte a l’Imperi Romà, August i Tiberi seguiren construint i decorant el temple amb un pronaos, columnes i relleus a la façana original del temple. Seria Justinià qui practicà una política imperial d’unitat de la fe en sentit més ortodox i estricte possible, decretant el tancament dels temples perdent-se bona part del coneixement. S’hi assentà una comunitat cristiana i aquest temple fou dedicat a Sant Esteve. aquest mateix emperador faria tancar l’any 529 d.C., l’acadèmia creada segles abans per Plató a Atenes.
La UNESCO feu l’any 1959 una crida per la salvaguarda dels monuments de
L’estudi d’aquest temple però, fou dut terme pels mateixos egipcis i una missió arqueològica procedent de Polònia. Seria desmuntat precipitadament, pedra a pedra quedant les restes davant la ciutat d’Asuan l’any 1961 i no seria fins abril de 1970 que s’embalaren les restes i arribarien a Madrid el mes de juny del mateix any.
Lamentablement amb les restes només s’adjuntà uns croquis, una col·lecció de fotografies i una numeració dels blocs, bona part incorrecta. això feu molt complexa les tasques de reconstrucció. Finalment a la muntanya del Príncipe Pio, diverses vegades pintada per Goya, és on, al final, els deus egipcis han estat instal·lats per mirar la ciutat i a ells els miren de reull l’Almudena i San Francisco El Grande, tot proper al Mazanares i ben allunyat de Nil en tots els sentits.
technorati tags: Isis , temple de Debod , Champollion
València: Entre la història i l'avantguarda
Es tracta d’un
complex lúdic, artístic i científic envoltat per edificis clarament
contemporanis que encapçala una nova imatge urbanística de la ciutat.
L’Ombracle és una passeig cobert per un túnel transparent i enjardinat amb
espècies totes elles mediterrànies. Davant hi ha l’Hemisfèric, simbolitzant un
ull obert al mon de l’astronomia. Al seu interior hi ha el planetari.
A pocs metre el
Museu de les Ciències, un museu amb un lema molt suggerent “prohibit no tocar, no pensar, no sentir”. L’edifici és una
estructura d’arcs de formigó i vidre amb una escultura a l’entrada representant
l’estructura de l’ADN. El seu interior té espais dedicats al joc, el
descobriment i l’experimentació. Nombroses cabines reprodueixen teories
físiques i si al Pantheón de París, fa gràcia veure-hi el Pèndul de Foucault a
València te l’expliquen.
Un altra gran edifici és l’Oceanogràfic, un centre marítim immens on entre túnels, passadissos, peixeres i vitrines, tens la impressió de trobar-te submergit al fons del mar i tenir a l’abast de la teva ma els habitants de qualsevol ecosistema del planeta. Les exhibicions dels dofins, lleons i taurons són les més buscades, però si et curiós i t’allunyes del comportament del ramat pots veure com menja un llenguado, com canten les belugues o passar una bona estona dins l’esfera gegant habitada per aus, plantes, tortugues i peixos on la gent hi para molt poca atenció.
Finalment junt al
complex hi al centre de les Arts, un espai dedicat a les arts escèniques. Allí
passeges entre arcs i voltes futuristes mentre admires als teus peus un
fantàstic llac artificial.
Per primera
vegada he trobat una ciutat on la modernitat serveix de reclam i el gòtic
esplèndid del casc antic, museus com el de Belles Arts O L’IVAM són un
complement a una visita força interessant, però el que m'hagrada més destacar és que, per primera vegada en la meva via, en una ciutat del mon he vist a les cartelleres d'anuncis, invitacions a les biblioteques.
technorati tags: València , oceanogràfic , Calatrava , Foster , Ausies March , Chipperfield , IVAM.
Les meravelles del món Antic 8: Les Piràmides
El 24 d’abril de 2010 vaig publicar en aquest
mateix bloc l’article
Les piràmides de Gizeh, construïdes fa entre 2500-2400 anys, són la única meravella del món antic que es manté dempeus. La seva funció era remembrant quan a la terra hi havia únicament aigua i d'aquest oceà en sorgí un primer turo i sobre aquest va néixer la vida, a partir d’aquí, la imitació d'aquest turó serviria per protegir del saqueig el cos embalsamat del rei i facilitar l’ascensió de la seva ànima cap als estels.
El s. VI A.C., al tractat De septem mundi miraculis atribuït, sembla que falsament a Filó de Bizanci, el seu autor hi va escriure que mentre és impossible construir les piràmides de Memphis (referint-se al moment en que escrivia) resulta meravellós poder descriure-les. Això ho escrivien fa doncs, uns 2611 anys. Posteriorment Herodot, el pare de la història els hi dedicà pàgines meravelloses, en aquell moment ja tenien 1500 anys d’història i s’ahurien pogut considerar restes arqueològiques si aquest concepte hagués existit.
Probablement tant per grecs com per romans, les
piràmides, eren un conjunt de monuments exòtics, que de cap manera encaixaven
en les seves nocions de bellesa ni segurament d'art, però els devia sobtar les
dimensions, l’esforç de construcció i l’habilitat dels constructors, alguns
detalls tècnics dels quals, encara avui en dia no estan clarament resolts.
En el moment del seu esplendor la piràmide de Keops
era gairebé
Aquestes desaparicions, contràriament al que hom podria pensar, no han estat fruit de fenòmens naturals, ben al contrari, els sobirans i els mateixos habitants de la zona necessitats de materials de construcció els empraren sense cap mena de problema, arrencant el cim i el revestiment de la piràmide i el mateix califa Al Mamum, la va voler enderrocar per aconseguir els tresors que presumptament guardava. Resulta curiós Keops volgué deixar una mostra tangible de la seva autoritat a la terra i una autoritat posterior, intentà enderrocar-la, sortosament sense aconseguir-ho.
Es diu que per la seva construcció Keops obligà a
tots els egipcis a treballar en la seva piràmide fins prostituir a la seva
filla per finançar-ne la construcció, exigint una important suma pels seus
serveis. Resulta curiós, que malgrat la importància i les mides de
(Estàtua de 7,5 cm d'ivori Keops o Keope. Museu Egipci de El Caire).
En definitiva hem resseguit en aquest conjunt d’articles
les 7 meravelles del mon o el que en queda d’elles. Lamentablement de la
majoria només hem aconseguit de veure’n alguna pedra al seu indret original,
fragmentàriament transportades i reconstruïdes en algun museu o les he imaginat
tot passejant per on avui només hi ha el vuit.
technorati tags: viatges , piràmides , Egipte , meravelles , món antic
Què està passant?
El que sorprèn de les concentracions de ciutadans que s’estan produint a diverses ciutats aquests dies no és que es produeixin, el que verdaderament sorprèn és que no s’hagin produït abans.
La democràcia és i seguirà sent la millor forma de funcionament d’un país, pel simple fet que es pot regular i perfeccionar en ella mateixa però té un problema. Quan es queda estancada i no respon als desitjos i les necessitats de la societat, poden aparèixer moviments i formacions polítiques que poc es vagin aprofitant de la situació general de descontent i emprant les vies democràtiques, a poc a poc o d’una manera més o menys ràpida quan menys t’ho esperes presenten solucions apartir d’altre vies.
Quan des del govern i de l’administració pública el ciutadà té la sensació que és tractat amb prepotència, quan l’índex d’atur i el nombre de famílies en el llindar de la pobresa és francament alarmant i al carrer es té la sensació que la creació de llocs de treball i l’eradicació de la corrupció no preocupa als legisladors, no ha d’estranyar que la societat o una bona part d’ella reaccioni intentant fer veure que no pot ser que els interessos dels ciutadans estiguin supeditats als interessos dels dirigents polítics.
Mentrestant, els ciutadans tenim diumenge la possibilitat d’actuar d’acord amb les nostres conviccions anant a votar, però masses vegades ha resultat que la suma del vots individuals no s’ha vist reflectida a l’hora de constituir el govern i això que és plenament legal, també ajuda a generar aquest descontent global. Esperem, tot i que cada vegada aquesta esperança, per molts ciutadans, té menys convicció, que a partir de diumenge les coses puguin començar a canviar i que aquest canvi sigui a millor.
technorati tags: manifestacions , carrer , crisi , política , eleccions , votar
Eleccions municipals o Governar no és frivolitzar
* Proa té publicats en 3 volums els Assaigs de Motaigne, en una magnífica traducció de Vicent Alonso. Desgraciadament sembla que alguns semi analfabets funcionals el seguiran citant, sovint erròniament, a partir de sant google gloriós.
technorati tags: govern , política , eleccions.
Cultura, Europa i cristianisme
No he seguit més que esporàdicament el procés de beatificació de Joan Pau II però, aquests darrers dies no he deixat de veure les notícies, llegir la premsa i escoltar declaracions provinents de persones amb punts de vista diferents. No entraré en l'anècdota de la rapidessa emprada en la beatificació, ni sobre la conveniència o no de beatificar al darrer Papa però tinc la sensació que bona part dels nostres benvolguts i mai prou venerats patriarques i opinadors europeus en general i peninsulars en particular, fluixegen enormement de cultura general. Aquesta enorme i limitada capacitat cultural és un fracàs de la pràctica política.
El fet de la globalització i la immigració procedent de països de cultura islàmica ha portat novament el problema orient – occident a Europa desdibuixat en algunes ocasions per un pretés interès en ser equidistant o això tant modern de ser políticament correcte.
Independentment de les creences particulars de cada persona, els europeus som culturalment cristians i el cristianisme, agradi o no, ha configurat una Europa culta (cada vegada menys) i solidària que a molts ens agrada i desitgem. La cultura europea en qualsevol de les seves manifestacions literatura, filosofia, art..., no és aliena al cristianisme, ben al contrari, es fonamenta en ell.
Pretendre adoptar certes fórmules de neutralitat per evitar l’explicació de les seves arrels, sovint dona la impressió que més que defensar una suposada laïcitat el que fan és amagar la pròpia ignorància i deixadesa intel·lectual cada vegada més manifesta en bona part dels nostres patriarques i dels personatges que servils a certes idees a les que serveixen amb una fidelitat canina pretenen dir-nos allò que hem de pensar i allò que hem de creure, no fos cas que ens atrevissim a pensar per nosaltres mateixos i tal vegada ens equivoquessim en no pensar allò que no considerin convenient.
technorati tags: Cultura , Europa , cristianisme , filosofia , pensament , Darwin , Agustí d'Hipona , Ramon Llull , Teilhard de Chardin
L'Auca de Creixell
Els dibuixos de Pilarín, et permeten decobrir-la de mica en mica, el seus detalls, la seva precisió dissimulada, permet trobar cada vegada que els revises noves curiositats. Les seves il·lustracions aplicades a qualsevol dels dissenys i formats en que ha treballat, son perfectament identificables, doncs ha sabut crear un estil propi.
Agafar un llibre il·lustrat per Pilarin Bayés i qualsevol altra de format i estil semblant vol ir saber identificar ja a la portada quin ha estat il·lustrat per ell i quin no. És conegut abastament que un dels trets dels ninots de la seva obra gràfica són les galtes rosades de gairebé tots els seus personatges, o si més no, dels personatges que es fa seus però a mi em sembla que en el seu treball hi ha molta més profunditat i alguns trets que poden ser considerats anècdotes passen amb la persistència a ser considerats categoria.
No els revisaré el seu curricula, entre altres motius per que entenc que demà alguns hem d’anar a buscar “la mona", però tenint present que la seva obra ha estat exposada en museus com el Pompiduo de París, tenint present que el seu treball ha obtingut premis a França i Itàlia, tenint present que li han atorgat el Serra d’Or o
M’agradaria que aquesta auca hagués estat un ajut al coneixement i reivindicació de Creixell, tot desitjant que vostès en gaudeixin. Espero, crec que ho esperem tots que serveixi en definitiva per iniciar aquell cuquet, aquella curiositat, aquell retall o aquella fotografia que fa que poc a poc coneguis i estimis allò que és teu que és, ara també una miqueta nostre que és en definitiva el vostre poble.
Embandereu finestres i torratxes
tot ventant forces campanades,
que el Gaspar tingué amb seny ardit
la idea de fer un auca que entre tots hem construït.
Pilar quan veié que la platja em deixava
reparà en aquell oblit sens deixar passar una nit.
Pilarín obrí les ales i amb capses de coloraines
dibuixà allò que només eren paraules
Josep observant vil·la, serrats i senderes
veié ben aviat com l’auca anava de veres.
Entre tots i amb destresa, ferem repàs i neteja
fins que l’alcalde ràpid d’esperit
feu que es publiqués l’escrit.
Finalment avui l’auca ens han portat
i amb sons dels Picarols l’hem presentat
qui cantant amb tanta fe
gairebé ens han fet empassar l’alè.
Autoritats, senyores, senyors,
moltes gràcies per la seva atenció
i feliç Pasqua de Resurrecció.
technorati tags: Creixell , auca , auca de Creixell , ajuntament de Creixell , Baix Gaià , Gaià.
Les meravelles del món Antic 7.- El far d'Alexandria
Aquesta descripció i algunes imatges antigues han permès que, el mite esdevingués una mica real en conèixer l’estructura d’aquest edifici que era situat a l’illa de Faros. El va fer construir Ptolomeu II qui l’encarregà a l’arquitecte Sostrat de Crido i el va erigir entre el 185-
(Teatre romà d'Alexandria)
Dissortadament molts dels llocs que la història i la literatura ens han permès conèixer de la ciutat avui han desaparegut i el que en queden són poques restes o alguns vestigis com la columna de Pompeius, les restes del teatre romà i el Serapeos, on es pot baixar a alguns dels seus túnels i criptes.
(Columna de Pompeius al Serapeo)
Pel que fa a la resta val la pena visitar el museu greco-romà i passejar per la zona de la nova biblioteca, un temple civil, que vol ser homenatge al vell deu sol i a la vella biblioteca.technorati tags: viatges , Alexandria , far
Les meravelles del món Antic 6.- El mausoleu d’Halicarnàs
Halicarnàs, l'actual Bodrum, era una ciutat costanera de l’Àsia Menor, actual Turquia, pertanyia a la lliga dels Doris, de la qual fou expulsada segons sembla per mor d'un conflicte religiós, s'explica que un esportista es va quedar amb el trofeu que havia guanyat en lloc de dedicar-lo al deu Apol·lo com era tradicional. Si bé aquesta llegenda tant tradicional pot ser interessant, la història ens explica que les raons foren estrictament polítiques, la ciutat començà a tenir masses afinitats amb la competència, és a dir amb els jònis.
Cornològicament la ciutat fou sotmesa al regne de Lídia, depengué del sàtrapa de Sardes primer i del tirà Lidgamis després, lluità al costat de Xerxes a la batalla de Salamina per passar a deprendre de Pèrsia, amb diversos nivells d’autonomia segons el moment. Amb tot, culturalment sempre va ser un territori clarament hel·lenístic per on passà Alexandre el Gran, els romans i posteriorment els bizantins, els turc seljúcides, els cavallers de les ordres militars, i finalment els Otomans abans d'esdevenir una ciutat turca.
(Restes arqueològiques a l'esplanada del Mausoleu)
El seu sàtrapa més conegut fou Mausol, recordat popularment per que la seva muller Artemisa II, li va fer construir un monument funerari prou important com per ser considerat una de les 7 meravelles del mon antic. D'aquí bé que posteriorment i fins avui, les edificacions funeràries rebin el nom de mausoleus. Artemisa germana i esposa del sàtrapa li retia una gran veneració i es diu que barrejava les cendres del seu marit amb la beguda i mantingué el seu dol fins el moment de la seva mort.
(Restes a l'emplaçament del Mausoleu d'Halicarnàs)
El Mausoleu va patir un terratrèmol però les seves restes es mantingueren a la vista fins que l’any 1522 els cavallers de l’ordre de Sant Joan decidiren convertir el monument i les seves restes en una pedrera font de materials per la construcció de la fortalesa emmurallada coneguda amb el nom de Sant Pere, per defensar-se dels exèrcits turcs.
(vista de l'actual Bodrum amb la fortalesa de Sant Pere)
(Gravat d'una suposada representació del Mausoleu)
La tomba ocupava una esplanada de 33 metre d'amplada per 39 de fons i es creu que tenia una alçada de gairebé 50 metres. S'hi accedia pujant 5 esgraons que al mateix temps servien de reforç als murs de la base, per tant d'aquest gravat només s'aproxima a la realitat la part superior. Sobre la plataforma de la base hi havia pròpiament el sepulcre, en una sala voltada de columnes amb una coberta esgraonada coronada per una quàdriga gegant conduida per Mausolo i la seva muller.
(Museu Britànic. Cavall procedent d'Halicarnàs)
Actualment a Bodrum es conserven de l'antigua Halicarnàs les antigues muralles, unes miserables restes del Mausoleu i algunes fonts. De l'altra gran monument de la ciutat, el temple d'Afrodita, considerat un dels mes bonics de l’antiguitat, no en queda res. El Mausoleu era decorat amb nombrosos relleus i escultures, alguns d'ells de l'escultor Escopas, bona part dels quals s'han perdut però sortosament, algunes de les més de 400 que suposadament decoraven el mausoleu són avui dia molt ben guardades, conservades i exposades al Museu Britànic de Londres.
(Museu Britànic. Lleó de marbre procedent d'Halicarnàs)
technorati tags: Viatges , mausoleu , Halicarnàs , Turquia , Bodrum , Asia Menor , doris , Xerxes.
Del penya-segat estant
Reus, 26 de setembre de 1961.