Del penya-segat estant

El que sorprèn de les concentracions de ciutadans que s’estan produint a diverses ciutats aquests dies no és que es produeixin, el que verdaderament sorprèn és que no s’hagin produït abans.

La democràcia és i seguirà sent la millor forma de funcionament d’un país, pel simple fet que es pot regular i perfeccionar en ella mateixa però té un problema. Quan es queda estancada i no respon als desitjos i les necessitats de la societat, poden aparèixer moviments i formacions polítiques que poc es vagin aprofitant de la situació general de descontent i emprant les vies democràtiques, a poc a poc o d’una manera més o menys ràpida quan menys t’ho esperes presenten solucions apartir d’altre vies.

Quan des del govern i de  l’administració pública el ciutadà té la sensació que és tractat amb prepotència, quan l’índex d’atur i el nombre de famílies en el llindar de la pobresa és francament alarmant i al carrer es té la sensació que la creació de llocs de treball i l’eradicació de la corrupció no preocupa als legisladors, no ha d’estranyar que la societat o una bona part d’ella reaccioni intentant fer veure que no pot ser que els interessos dels ciutadans estiguin supeditats als interessos dels dirigents polítics.

Mentrestant, els ciutadans tenim diumenge la possibilitat d’actuar d’acord amb les nostres conviccions anant a votar, però masses vegades ha resultat que la suma del vots individuals no s’ha vist reflectida a l’hora de constituir el govern i això que és plenament legal, també ajuda a generar aquest descontent global. Esperem, tot i que cada vegada aquesta esperança, per molts ciutadans, té menys convicció, que a partir de diumenge les coses puguin començar a canviar i que aquest canvi sigui a millor.