Del penya-segat estant

                

Es tracta d’un complex lúdic, artístic i científic envoltat per edificis clarament contemporanis que encapçala una nova imatge urbanística de la ciutat. L’Ombracle és una passeig cobert per un túnel transparent i enjardinat amb espècies totes elles mediterrànies. Davant hi ha l’Hemisfèric, simbolitzant un ull obert al mon de l’astronomia. Al seu interior hi ha el planetari.

A pocs metre el Museu de les Ciències, un museu amb un lema molt suggerent “prohibit no tocar, no pensar, no sentir”. L’edifici és una estructura d’arcs de formigó i vidre amb una escultura a l’entrada representant l’estructura de l’ADN. El seu interior té espais dedicats al joc, el descobriment i l’experimentació. Nombroses cabines reprodueixen teories físiques i si al Pantheón de París, fa gràcia veure-hi el Pèndul de Foucault a València te l’expliquen.

Un altra gran edifici és l’Oceanogràfic, un centre marítim immens on entre túnels, passadissos, peixeres i vitrines, tens la impressió de trobar-te submergit al fons del mar i tenir a l’abast de la teva ma els habitants de qualsevol ecosistema del planeta. Les exhibicions dels dofins, lleons i taurons són les més buscades, però si et curiós i t’allunyes del comportament del ramat pots veure com menja un llenguado, com canten les belugues o passar una bona estona dins l’esfera gegant habitada per aus, plantes, tortugues i peixos on la gent hi para molt poca atenció.

Finalment junt al complex hi al centre de les Arts, un espai dedicat a les arts escèniques. Allí passeges entre arcs i voltes futuristes mentre admires als teus peus un fantàstic llac artificial.

Per primera vegada he trobat una ciutat on la modernitat serveix de reclam i el gòtic esplèndid del casc antic, museus com el de Belles Arts O L’IVAM són un complement a una visita força interessant, però el que m'hagrada més destacar és que, per primera vegada en la meva via, en una ciutat del mon he vist a les cartelleres d'anuncis, invitacions a les biblioteques.