Del penya-segat estant | Un troset de Nil vora el Manzanares

Un troset de Nil vora el Manzanares

Posted by j_rius on 15 Juliol, 2011 19:02

Segons sembla el temple de Debod formava part d’una ruta de santuaris dedicats a la deessa Isis, tot i que en aquest temple a qui s’adorava era al deu Amon, doncs és aquest deu qui apareix als relleus amb escenes rituals i les referències epigràfiques, interpretades ja per Champollion.

El concepte de Temple a l’antic Egipte era diferent al que es té actualment. Un temple egipci no era un lloc estrictament de peregrinació i adoració pública. El faraó l’erigia, en primer lloc, com un altar dedicat a la divinitat i en segon terme com un monument a ell mateix. El poble no podia accedir a certes partes de l’edifici reservades als sacerdots per guardar-lo de qualsevol impuresa exterior que pogués atenuar el caire diví o incitar la divinitat a allunyar-se del lloc.

El santuari era una expressió simbòlica del Cosmos i reproduïa el moment del primer dia de la creació a partir de la celebració de diversos rituals de permanència i la renovació de la creació original de la vida tant dels deus, com dels homes i de tot allò existent al cel i la terra. Així doncs el temple era el lloc de residència de la divinitat.

Diversos faraons de la dinastia ptolemaica anaren afegint-hi noves estances, orientades cap al culte a Isis, fins donar-li una configuració molt semblant a l’actual.

Annexionat Egipte a l’Imperi Romà, August i Tiberi seguiren construint i decorant el temple amb un pronaos, columnes i relleus a la façana original del temple. Seria Justinià qui practicà una política imperial d’unitat de la fe en sentit més ortodox i estricte possible, decretant el tancament dels temples perdent-se bona part del coneixement. S’hi assentà una comunitat cristiana i aquest temple fou dedicat a Sant Esteve. aquest mateix emperador faria tancar l’any 529 d.C., l’acadèmia creada segles abans per Plató a Atenes. Una de les primeres descripcions completes del temple les dona Burckhardt el s. XIX, qui al servei de Napoleó s’aturà a Debod, és a partir de les seves descripcions i altres de posteriors que es pogué observar el seu deteriorament. Fou la construcció de la pressa d’Asuan el que feu que el temple romangués durant un temps sota les aigües fins que el Servei d’antiguitats d’Egipte en feu una primera reconstrucció. El seu estat era molt delicat, havia desaparegut tota la policromia i quedà en un estat deplorable per mor del terratrèmol de 1868.

La UNESCO feu l’any 1959 una crida per la salvaguarda dels monuments de la Baixa Nubia que havien de quedar negats per la construcció del llac artificial d’Assuan. Quatre temples serien regalats als països que col·laboraren en la salvaguarda de la riquesa arqueològica d’aquesta manera el Temple de Debod arribà a l’estat espanyol.

L’estudi d’aquest temple però, fou dut terme pels mateixos egipcis i una missió arqueològica procedent de Polònia. Seria desmuntat precipitadament, pedra a pedra quedant les restes davant la ciutat d’Asuan l’any 1961 i no seria fins abril de 1970 que s’embalaren les restes i arribarien a Madrid el mes de juny del mateix any.

Lamentablement amb les restes només s’adjuntà uns croquis, una col·lecció de fotografies i una numeració dels blocs, bona part incorrecta. això feu molt complexa les tasques de reconstrucció. Finalment a la muntanya del Príncipe Pio, diverses vegades pintada per Goya, és on, al final, els deus egipcis han estat instal·lats per mirar la ciutat i a ells els miren de reull l’Almudena i San Francisco El Grande, tot proper al Mazanares i ben allunyat de Nil en tots els sentits.