Del penya-segat estant

Pocs dies abans de Nadal de l’any 2014 vaig assistir a la presentació del llibre Relacions molt relatives de Carles Castells. A la presentació es llegiren alguns fragments, vaig felicitar l’autor i el llibre es va quedar a la taula de l’estudi. Al seu damunt s’hi ha anat acumulant papers, mig folis, una agulla d’estendre roba, un parell de blocs de notes, una capsa d’Alpino, retalls d’articles de diari d’allò més divers..., vaja, que va quedar soterrat fins el cap de setmana passat que va ser accidentalment i sortosament recuperat.

Relacions molt relatives, finalista del Premi El Lector de l’Odissea 2013 és publicat per Voliana Edicions i recull la seva darrera producció de relats breus, textos d'una gran destresa en l'alquímia de l'enginy i en la construcció literària.

Desconec si la seva narrativa surt d'una motivació tant transcen­dent com és una arrel d'ironia, afable i prou càustica en alguns casos, sense excessives reserves morals. El llibre es ple d’ironia, humor o sàtira, tant se val: es tracta d'una assumpció de les peripècies humanes des d'un angle inesperat. Ja la lectura de l’índex ens permet entendre perfectament com de la verticalitat de la plana sorgeix un cercle: Amics, desconeguts, pacients, alumnes, parents, col·legues, veïns, camarades, subordinats, rivals, enamorats, clients, casats, coneguts, divorciats, socis i amants. Només s’hi troba a faltar els saludats, tot i que la seva unitat formal és perfectament travada.

Després de llegir els seus relats no sabria dir si el que és normal en la nostra vida quotidiana, aquí apareix com a anormal o vice-versa. La tergiversació, de vegades, s'alimenta d'hipòtesis que només s'aguanten en la sorpresa: al conte Parents demostra com l’instint és més despert que la mateixa raó i a  Col·legues es produeix una situació tant surrealista que pot ser perfectament certa.

El més important és que Castells fa uns textos tant elaborats quant a l'escriptura que són enormement fàcils pel que fa a la lectura.