Sr. Tinent d’alcalde, sra. Regidora de Cultura, autoritats, Pilarin, sres, srs.,
Quan el sr, Gaspar Carles, tinent d’alcalde, em va proposar la idea de fer una auca amb l’objectiu de potenciar els atractius de Creixell vaig pensar que de cap de les maneres es podia deixar de banda la història del poble. Doncs al meu entendre reivindicar la història és reivindicar-nos a nosaltres mateixos a través dels nostres avantpassats.
Creixell té una història prou extensa com molt be s'hi ha referit el sr alcalde en la seva intervenció que permet fer estudis sectorials i disposa de llibres i articles prou especialitzats ja publicats. Així doncs, amb l‘Auca el que s’ha pretès és assenyalar, llocs, fets o esdeveniments que han marcat i marquen la vida del poble. Per aquest motiu hem resseguit cronologicament la història iniciant l’auca en temps dels romans, passant a l'època medieval, moment en que aquesta comunitat s’assenta amb els focs i el castell per endinsar-se en la transició del gòtic al renaixement amb mostres del gòtic flamíger més avançat en alguna de les cases dels vostres carrers.
Posteriorment Creixell, entra a l’edat moderna pentinada per una consciència col·lectiva sota el mantell de la religiositat amb festes com la del pa beneit, fins entrar a l’edat contemporània on les persones es feren el seu lloc tant a nivell individual com col·lectiu, tot assumint les noves corrents artístiques en un indret tant significatiu com el campanar coronat per obra d’en Jujol. Tot això s'ha intentat reflectir en l’auca doncs respectar els orígens i la seva evolució cronològica és la millor manera de mantenir viva la memòria dels nostres antecessors i la nostra pròpia realitat.
Així mateix fent-ho en format d’Auca, fem una petita trampa, doncs intentem obrir la curiositat a tot hom però d’una manera especial als més joves. En aquest aspecte se li dona una clara visió de futur i el nostre futur, el futur de la nostra societat són els joves que hem vist fa una estona en els tallers organitzats per la diada i alguns dels quals són aquí amb nosaltres. 
Però l’auca no és només una eina estrictament de diversió. Les referències a la vostra història us pot permetre, als més grans recordar i a altres ajudar a conèixer, doncs no es pot estimar de cap de les maneres allò que no es coneix i conèixer i estimar vol dir també sentir-t’ho i fer-t‘ho una mica teu, com amb el vostre permís, fent aquesta auca també m’he fet Creixell una miqueta meu.
Al marge d'aquestes consideracions, l'Auca té altres valors afegits, el primer és el nom de la il·lustradora: Pilarin Bayés. A Pilarín els qui ja fa molts anys que no ens afaitem o sí, segons es miri, en tot cas aquells qui, encara que ens consti reconèixer-ho ja comencem a tenir una edat, la varem conèixer amb la revista Cavall Fort, i a partir d’aleshores hem anat trobant-la en nombroses publicacions i bona part dels escolars actuals l’han descobert, probablement per moltes de les seves obres però d’una manera especial pel conegut Zoo d’en Pitus.
Els dibuixos de Pilarín, et permeten decobrir-la de mica en mica, el seus detalls, la seva precisió dissimulada, permet trobar cada vegada que els revises noves curiositats. Les seves il·lustracions aplicades a qualsevol dels dissenys i formats en que ha treballat, son perfectament identificables, doncs ha sabut crear un estil propi.
Agafar un llibre il·lustrat per Pilarin Bayés i qualsevol altra de format i estil semblant vol ir saber identificar ja a la portada quin ha estat il·lustrat per ell i quin no. És conegut abastament que un dels trets dels ninots de la seva obra gràfica són les galtes rosades de gairebé tots els seus personatges, o si més no, dels personatges que es fa seus però a mi em sembla que en el seu treball hi ha molta més profunditat i alguns trets que poden ser considerats anècdotes passen amb la persistència a ser considerats categoria.
En la meva opinió, els dibuixos de Pilarín Bayés miren per un forat la realitat amb els ulls frescs de la imaginació. Aquesta frescor, és fruit d’una reflexió, encara que no ho sembli, enormement treballada. Probablement per aquest motiu porta tants anys dedicant-se a aquesta feina en els formats més variats, dibuixant el mon amb clau de passat, present i futur. Penso que deixant al marge qualsevol convencionalisme, amb aquesta ingenuïtat madura, sensata i fora de qualsevol protocol, gaudir de les aportacions dels dibuixos de Pilarín és una gran sort.
El dia que varem fer la visita als espais i els paisatges seleccionats per aparèixer a l’auca, en acabar la ruta varem fer una sessió de treball acompanyats del tinent d’alcalde, la regidora, el tècnic de turisme i si bé els he de dir que Pilarin va tractar el text amb una enorme delicadesa va voler saber gairebé el “per què” de tot el que hi figurava. Va mostrar doncs un enorme interès per l’orografia, la toponímia i l’antroponímia locals a més dels termes i espais específics o altres qüestions vinculades al territori. Aquest curiositat intel·lectual de Pilarín no és frívola, té un rerefons amb una forta solidesa intel·lectual com no podia ser d’altra manera en una persona on l’empremta cultural i l’amor al país els porta a l’ADN.
No els revisaré el seu curricula, entre altres motius per que entenc que demà alguns hem d’anar a buscar “la mona", però tenint present que la seva obra ha estat exposada en museus com el Pompiduo de París, tenint present que el seu treball ha obtingut premis a França i Itàlia, tenint present que li han atorgat el Serra d’Or o la Creu de sant Jordi, tenint present la seva enorme tasca divulgadora en tots els àmbits de la societat i sent una persona enormement compromesa amb la nostra societat, comptar amb ella ha estat un luxe.
Vull agrair a Pilarín, una vegada més, la facilitat amb que es treballa amb ella, tot el que m’he divertit i per que no dir-ho tot el que he après. A l’Ajuntament de Creixell i d’una manera especial a Pilar i Gaspar, permetin-me que exclogui el protocol en aquest moment, per la confiança en permetre’m fer els rodolins de l’auca i no vull oblidar-me en cap cas de Josep Xufré, l’enorme rapidesa amb que ha resolt les demandes, i ens ha facilitat informacions, llibres i fotografies ens ha alleugerint enormement la feina, sense ell aquest treball hauria estat molt més feixuc.
El treball de Picarols mereix també una menció especial, la tradició històrica fa que si bé les auques han estat una aportació a la cultura popular i tradicional que be podria arrencar de l’edat mitjana, es popularitza a partir de les capçaleres costumistes del segle XVII-XVIII i d’una manera especial a partir del noucentisme per ser recitada amb uns sons més o menys monòtons, els Picarols li han posat una música i una torna que li donen a aquest treball un valor complementari gens habitual i manifestament destacable.
M’agradaria que aquesta auca hagués estat un ajut al coneixement i reivindicació de Creixell, tot desitjant que vostès en gaudeixin. Espero, crec que ho esperem tots que serveixi en definitiva per iniciar aquell cuquet, aquella curiositat, aquell retall o aquella fotografia que fa que poc a poc coneguis i estimis allò que és teu que és, ara també una miqueta nostre que és en definitiva el vostre poble.
I voldria acabar, amb l'excusa de cel·lebrar Sant Jordi prenent-me una petita llicència literària per dir los:
Embandereu finestres i torratxes
tot ventant forces campanades,
escampeu pel carrer murtra i jonquilla,
que el Gaspar tingué amb seny ardit
la idea de fer un auca que entre tots hem construït.
Pilar quan veié que la platja em deixava
reparà en aquell oblit sens deixar passar una nit.
Pilarín obrí les ales i amb capses de coloraines
dibuixà allò que només eren paraules
Josep observant vil·la, serrats i senderes
veié ben aviat com l’auca anava de veres.
Entre tots i amb destresa, ferem repàs i neteja
fins que l’alcalde ràpid d’esperit
feu que es publiqués l’escrit.
Finalment avui l’auca ens han portat
i amb sons dels Picarols l’hem presentat
qui cantant amb tanta fe
gairebé ens han fet empassar l’alè.
Autoritats, senyores, senyors,
moltes gràcies per la seva atenció
i feliç Pasqua de Resurrecció.
