Del penya-segat estant

El 24 d’abril de 2010 vaig publicar en aquest mateix bloc l’article La Planura de Gizeh: milions de pedres i quelcom més. Això ha fet que, en aquesta sèrie finalment de vuit articles sobre les meravelles del Món Antic, dubtés entre incorporar un nou post sobre el mateix tema o revisar l’anterior.

Les piràmides de Gizeh, construïdes fa entre 2500-2400 anys, són la única meravella del món antic que es manté dempeus. La seva funció era remembrant quan a la terra hi havia únicament aigua i d'aquest oceà en sorgí un primer turo i sobre aquest va néixer la vida, a partir d’aquí, la imitació d'aquest turó serviria per protegir del saqueig el cos embalsamat del rei i facilitar l’ascensió de la seva ànima cap als estels. 

El s. VI A.C., al tractat De septem mundi miraculis atribuït, sembla que falsament a Filó de Bizanci, el seu autor hi va escriure que mentre és impossible construir les piràmides de Memphis (referint-se al moment en que escrivia) resulta meravellós poder descriure-les. Això ho escrivien fa doncs, uns 2611 anys. Posteriorment Herodot, el pare de la història els hi dedicà pàgines meravelloses, en aquell moment ja tenien 1500 anys d’història i s’ahurien pogut considerar restes arqueològiques si aquest concepte hagués existit.

Probablement tant per grecs com per romans, les piràmides, eren un conjunt de monuments exòtics, que de cap manera encaixaven en les seves nocions de bellesa ni segurament d'art, però els devia sobtar les dimensions, l’esforç de construcció i l’habilitat dels constructors, alguns detalls tècnics dels quals, encara avui en dia no estan clarament resolts.

En el moment del seu esplendor la piràmide de Keops era gairebé 10 metres més alta que la basílica de Sant Pere al Vaticà. Cal tenir present que n’ha desaparegut un darrer tram de blocs que la coronava, com ha desaparegut el revestiment de pedra blanca procedent de Tura de la qual difícilment es pot endevinar algun fragment en la distància.

Aquestes desaparicions, contràriament al que hom podria pensar, no han estat fruit de fenòmens naturals, ben al contrari, els sobirans i els mateixos habitants de la zona necessitats de materials de construcció els empraren sense cap mena de problema, arrencant el cim i el revestiment de la piràmide i el mateix califa Al Mamum, la va voler enderrocar per aconseguir els tresors que presumptament guardava. Resulta curiós Keops volgué deixar una mostra tangible de la seva autoritat a la terra i una autoritat posterior, intentà enderrocar-la, sortosament sense aconseguir-ho.

Es diu que per la seva construcció Keops obligà a tots els egipcis a treballar en la seva piràmide fins prostituir a la seva filla per finançar-ne la construcció, exigint una important suma pels seus serveis. Resulta curiós, que malgrat la importància i les mides de la Gran Piràmide, del faraó que la feu construir Keops, només n’ha sobreviscut una petita imatge d’ivori, guarda al museu Egipci de El Caire, mentre que del seu visir Hemiunu, responsable de la construcció n’aparegué l’any 1912, en obrir-se la seva tomba  una estàtua de mida natural.

(Estàtua de 7,5 cm d'ivori Keops o Keope. Museu Egipci de El Caire). 

En definitiva hem resseguit en aquest conjunt d’articles les 7 meravelles del mon o el que en queda d’elles. Lamentablement de la majoria només hem aconseguit de veure’n alguna pedra al seu indret original, fragmentàriament transportades i reconstruïdes en algun museu o les he imaginat tot passejant per on avui només hi ha el vuit.