Del penya-segat estant | Eleccions municipals o Governar no és frivolitzar

Eleccions municipals o Governar no és frivolitzar

Posted by j_rius on 01 Maig, 2011 21:28

He seguit a través del facebok la precampanya electoral i els pocs dies que portem de campanya a una ciutat on es presenten 11 candidatures però m'he fixat especialment en el que anaven penjant els candidats de les dues més grans i les d'un grup que es presenta per primera vegada.

Sense ser res de l'altra dijous, ha estat, fins ara, més original i obert a la participació ciutadana la opció que es presenta per primera vegada. La més activa la que té serioses possibilitats de governar i el més preocupant pels electors hauria de ser que, de moment, el partit que pot perdre l'alcaldia, tot i que falten forces dies per obrir les urnes, segons els comentaris sembla ser més amoinat per atemorir els seus electors del que pot passar més que de presentar idees que torni a il·lusionar les majories que fins ara li han permés governar.

Val la pena observar com reaccionen alguns dirigents polítics en periodes electorals quan veuen que les seves afirmacions i els seus desigs probablement no seran assumits per la seva societat més immediata sense cap mena de trauma, sembla que tornem a una fase primitiva de periòdica i explosiva excitació.

Dona la impressió que s’ha passat pel que fa a les idees d’alguns governants de la “grandeur” típicament francesa al “Que hi farem!”. Lamentablement però, en una versió política de molt baix nivell. No es pot entendre que quan s’ha aconseguit dur a terme projectes importants per la ciutat aquests sembla que haguin de ser recordats anys i panys, més per la polèmica que no pas per la seva potencialitat. Sembla com si la concepció de la política hagi patit, en alguns elements particulars, una mena de transformació en direcció cap a l’integrisme.

Evidentment hi ha moltes definicions del concepte “política” però no sembla que hi hagi masses comportaments com per assumir el criteri del reconeixement de l’altre i encara menys reconèixer les diferències, la qual cosa pot fer pensar que no s’accepta els matisos més que sobre el paper. Montaigne* mantenia que la política era el negoci dels homes, avui, podria perfectament escriure que és el negoci d’alguns individus.

Potser convindria recórrer a conceptes molt més teòrics referits al respecte i a la consideració dels altres, per calmar una mica els ànims i les ments d’alguns mini polítics que encara no han demostrat res o d’algunes mini polítiques que son on són per una qüestió de quota. En tot cas, en els dos casos es caracteritzen per obeir, amb una fidelitat més perruna que no pas canina, tot el que els hi manen de fora i a comarques es rodegen d’aprenents de lletraferit que fan de les seves idees un dogma irrefutable.

S'està en plena campanya de les eleccions municipals i la política d’un govern i molt menys d'un govern municipal no pot ser un constant desqualificar l'acció anterior per tornar a començar. Tots el governs però encara més els de proximitat haurien de dedicar-se a veure que hi ha, que cal continuar, que es pot aprofitar i que no. Desgraciadament però, tot fa pensar que algunes minories pensen per altres minories encara més reduïdes i es canvia el verb governar pel de frivolitzar en el millor dels casos o pel d’imposar en el pitjor.

Caldria tornar, si és que mai han existit, al concepte de respecte i consideració de les raons de l’altra per calmar les ments i vigilar la dicció d’alguns mal alliçonats que converteixen els seus manaments en dogmes infal·libles i als qui proposen formes diferents de convivència en heretges que cal destruir, sense tenir ni tant sols la dignitat personal de debatre-ho amb criteris intel·lectuals.

En definitiva, durant els darrers 4 anys la política, salvant algunes excepccions, ha semblat poc preocupada per la col·lectivitat i la sensació més generalitzada és que s'ha optat per fer un exercici on calia pujar a una columna com fos i una vegada dalt procurar que no et despengessin pagant, si calia, el preu més convenient.

Ara han canviat les tornes i tot indica que d'aquí uns dies encara canviaran més, però s'està en una situació de crisi molt més alarmant del que s'explica (molt difícilment es remuntarà cap índex socialment visible abans del 2013), per tant, seria convenient poder confiar en que quan s’elevin als altars del poder els nous servidors públics, es vigili suficientment com per que no es produeixi una fotocòpia de coses que s’ha vist i s’ha publicat i no haguem de sospirar per un possible mal menor.

* Proa té publicats en 3 volums els Assaigs de Motaigne, en una magnífica traducció de Vicent Alonso. Desgraciadament sembla que alguns semi analfabets funcionals el seguiran citant, sovint erròniament, a partir de sant google gloriós.