Del penya-segat estant

Roma és una ciutat amb tanta història que pocs racons hi deu haver sense una anècdota o una tradició que iniciada amb un fet empíric, el pas del temps no hagi convertit en llegendari.

De totes maneres cal anar amb molta cura, doncs en preguntar pel lloc de l'assassinat de JUli Cèsar mentre presidia una sessió del senat, he de dir que ciutadan romans de tota la vida m'han jurat i perjurat que coneixien el lloc exacte tant del magnicidi com d'on es dipostaren les seves cendres. Per uns fou entre el Panteó i el Largo Argentina, a l'anomenat Camp de Mart, per altres va succeir a la Curia de Pompeius gairebé tocant a la columna de Trajà i els qui opten per la tercera via ho situen als Forii Imperiali i encara queda l'opció de la via Flaminia, avui coneguda com via del Corso. En definitiva, sembla que l’assassinat fou en realitat una cercavila i les cendres de Juli Cèsar més que d’una persona eren les d’una tropa.

A la plaça de Sant Pere, al sud del turó del Vaticà, hi havia el Circ de Neró – construït per Cal·lígula - s’explica que l’obelisc que descansa sobre l’esquena de quatre lleons de bronze és un dels elements que representa més fidelment el trànsit entre l’antiguitat i el cristianisme, doncs als seus peus, una vegada més, hi ha o hi hauria d'haver les cendres de Cèsar i al vèrtex superior una relíquia de la Veracreu com a símbol de la victòria del cristianisme vers el paganisme.

A l’antic estadi de Domicià, actualment Piazza Navona, s’hi disputaren jocs i competicions esportives, s’hi practicà la caça d’animals i la lluita de gladiadors  però a partir del Renaixement esdevingué un dels indrets preferits de l’alta societat romana.

En aquesta plaça, a l’església de Sant'Agneses en Agone es recorda el lloc on es creu que hi fou martiritzada aquesta santa. Doncs bé, la façana és obra de Borromini i davant mateix hi ha la Fontana dei 4 Fiumine obra de Bernini. Ambdós genis enfrontats de manera pública i notòria, fins el punt d'explicar-se que Bernini representà els personatges que al·legòricament s’identifiquen amb els 4 grans rius de la Terra: Ganges, Nil, Danubi i el riu de la Plata tapant-se la mirada o bé girant-se per evitar de veure una façana tan horrible construïda pel seu enemic.

Óbivament, és una falsa anècdota més de les que omplen la ciutat. La fontana és de l'any 1651 i les obres de remodelació de la vella església de Santa Angès no s’iniciaren fins l’agost de 1652 de la ma de l'arquitecte Reinaldi que seria substituït per Borromini l'any 1653, per tant, Bernini havia acabat el seu treball abans que el seu rival ni tan sols hagués imaginat com podria ser la façana de l’església.

A molt pocs metres de la plaça hi ha un xamfrà amb una estàtua parlant, és la còpia romana d’un original hel·lenístic del s. III a.C., que representava l’heroi grec Menelao amb Patrocle difunt. Conegut popularment amb el nom de Il Pasquino, el nom li ve per haver esdevingut un dels llocs més populars on els ciutadans penjaven i encara ho fan avui en dia pasquins prou diversos.

El s. XVI era un període, com tants i tants, on les llibertats eren més aviat escasses i la crítica prohibida, per tant, els ciutadans romans s’acostumaren a enganxar a l’estàtua fulls anònims amb versos satírics o escrits pamfletaris com expressió del malestar popular i així fins a data d'avui.