Del penya-segat estant

Halicarnàs, l'actual Bodrum, era una ciutat costanera de l’Àsia Menor, actual Turquia, pertanyia a la lliga dels Doris, de la qual fou expulsada segons sembla per mor d'un conflicte religiós, s'explica que un esportista es va quedar amb el trofeu que havia guanyat en lloc de dedicar-lo al deu Apol·lo com era tradicional. Si bé aquesta llegenda tant tradicional pot ser interessant, la història ens explica que les raons foren estrictament polítiques, la ciutat començà a tenir masses afinitats amb la competència, és a dir amb els jònis.

Cornològicament la ciutat fou sotmesa al regne de Lídia, depengué del sàtrapa de Sardes primer i del tirà Lidgamis després, lluità al costat de Xerxes a la batalla de Salamina per passar a deprendre de Pèrsia, amb diversos nivells d’autonomia segons el moment. Amb tot, culturalment sempre va ser un territori clarament hel·lenístic per on passà Alexandre el Gran, els romans i posteriorment els bizantins, els turc seljúcides, els cavallers de les ordres militars, i finalment els Otomans abans d'esdevenir una ciutat turca. 

                 (Restes arqueològiques a l'esplanada del Mausoleu)

El seu sàtrapa més conegut fou Mausol, recordat popularment per que la seva muller Artemisa II, li va fer construir un monument funerari prou important com per ser considerat una de les 7 meravelles del mon antic. D'aquí bé que posteriorment i fins avui, les edificacions funeràries rebin el nom de mausoleus. Artemisa germana i esposa del sàtrapa li retia una gran veneració i es diu que barrejava les cendres del seu marit amb la beguda i mantingué el seu dol fins el moment de la seva mort.

                  (Restes a l'emplaçament del Mausoleu d'Halicarnàs) 

El Mausoleu va patir un terratrèmol però les seves restes es mantingueren a la vista fins que  l’any 1522 els cavallers de l’ordre de Sant Joan decidiren convertir el monument i les seves restes en una pedrera font de materials per la construcció de la fortalesa emmurallada coneguda amb el nom de Sant Pere, per defensar-se dels exèrcits turcs.

             (vista de l'actual Bodrum amb la fortalesa de Sant Pere)

                  (Gravat d'una suposada representació del Mausoleu) 

La tomba ocupava una esplanada de 33 metre d'amplada per 39 de fons i es creu que tenia una alçada de gairebé 50 metres. S'hi accedia pujant 5 esgraons que al mateix temps servien de reforç als murs de la base, per tant d'aquest gravat només s'aproxima a la realitat la part superior. Sobre la plataforma de la base hi havia pròpiament el sepulcre, en una sala voltada de columnes amb una coberta esgraonada coronada per una quàdriga gegant conduida per Mausolo i la seva muller. 

(Museu Britànic. Cavall procedent d'Halicarnàs) 

Actualment a Bodrum es conserven de l'antigua Halicarnàs les antigues muralles, unes miserables restes del Mausoleu i algunes fonts. De l'altra gran monument de la ciutat, el temple d'Afrodita, considerat un dels mes bonics de l’antiguitat, no en queda res. El Mausoleu era decorat amb nombrosos relleus i escultures, alguns d'ells de l'escultor Escopas, bona part dels quals s'han perdut però sortosament, algunes de les més de 400 que suposadament decoraven el mausoleu són avui dia molt ben guardades, conservades i exposades al Museu Britànic de Londres.

              (Museu Britànic. Lleó de marbre procedent d'Halicarnàs)